Alumnes dels dos instituts responen un qüestionari que la UIB transforma en un mapa de calor dels llocs percebuts com a més insegurs

Manacor ja té el seu mapa adolescent de la por; aquells llocs percebuts com a atmósferes intimidatòries que inquieten els alumnes d’educació secundària, tant de l’IES Manacor com del Mossèn Alcover. Una oportunitat per l’Ajuntament de conèixer i actuar sobre aquest punts negres provocats per distints problemes d’inseguretat.

Separat per gèneres i confeccionat a partir de qüestionaris, entre les al·lotes els espais més conflictius (siguin per percepció o perquè hi hagin tengut males experiències) són l’estació del tren i la plaça de sa Mora, l’avinguda des Torrent, el carrer Mossèn Alcover, la plaça Ramon Llull o el barri del Serralt. Entre ells, el primer lloc en ordre de pors hi ha la plaça Indústria i després, també, la plaça de sa Mora i l’estació del tren, el Serralt o la plaça Ramon Llull (coneguda popularment com des Mercat).

Organitzat per colors com un mapa de calor (de blau les zones amb menys incidències, de vermell i groc amb més) les dades per elaborar-lo han estat digitalitzades i gestionades pel departament de Geografia Cognitiva de la Universitat de les Illes Balears. Els professors Jaume Binimelis i Toni Pons han estat els encarregats de convertir xifres en percepcions i resultats a corregir ara per l’administració.

Binimelis explica que “això acaba per ser una arma molt potent científicament per saber les àrees a millorar”. En total s’han recopil·lat fins a 2.866 dades de llocs (que no individus). De fet cada alumne (percentualment una mica més d’al·lotes que d’al·lots) podia nomenar fins a tres llocs on haguessin notat un sentiment negatiu.

La part novedosa d’aquests tipus de mapes mallorquins (ja n’hi ha a Capdepera i Porto Cristo), que durant els darrers anys han estat elaborats per distints col·lectius i administracions amb perspectives de gènere, és que ara n’agafen una altra d’adolescent, de sensacions, sentiments i emocions que afecten el sector poblacional més vulnerable, en el trànsit de l’adultesa. De fet entre els 962 individus dels dos instituts que han contestat l’enquesta, els que tenen entre 14 i 15 anys són el qui més pateixen en caminar per la ciutat.

La delegada d’Educació i Igualtat de Manacor, Carme Gomila, ha destacat la transversalitat del projecte, que apel·la a diferents vessants i disciplines com la participació ciutadana, la igualtat de gènere, i la configuració de l’espai públic. “És una iniciativa que reflecteix com les dones i els homes vivim de manera diferent l’espai públic, i si la ciutat és inclusiva i amable o si presenta mancances en certs aspectes”, ha explicat Gomila. Per a l’Ajuntament, aquesta informació és valuosíssima i molt potent, ja que proporciona evidències concretes damunt un mapa, oferint una gran quantitat d’informació sobre aspectes que cal millorar a nivell de comunitat i administració.

El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha expressat la seva gratitud cap als adolescents per la seva implicació i honestedat en aquest projecte i a totes les parts implicades per la valuosa feina feta. Ha assegurat que els resultats del Mapa de la Por seran una variable que s’incorporarà en el nou contracte d’Enllumenat de l’Ajuntament de Manacor, que s’acaba aquest 2024. Oliver ha subratllat la importància de tenir en compte aquestes dades per millorar la seguretat i la percepció de seguretat a la ciutat, treballant conjuntament amb la Policia Nacional i la Policia Local. «Independentment del resultat, l’interessant és el procés i també poder parlar de la por. De vegades necessites aquest bany de realitat, de donar-te’n compte que algú s’interessa per veure com et sents en la via pública i per transcendir l’espai privat i posar aquest fet al centre del debat sobre l’espai públic», ha afirmat Oliver.

“L’elaboració del mapa també ens ha ajudat a crear un debat entre nosaltres per saber i conèixer aquests llocs més problemàtics”, diuen Aina Vidal i Soraya Chaib, alumnes participants, que han destacat la importància de la iniciativa per permetre’ls aprofundir en les experiències de diverses persones i donar visibilitat a les seves preocupacions sobre l’espai públic.