L’Ajuntament de Manacor aprova que el tercer centre de dia del municipi sigui al llogaret, però haurà de decidir si recuperar l’emblemàtic edifici o fer-ne un de nou
L’Ajuntament de Manacor ha adquirit oficialment el compromís perquè el proper centre de dia que es construeixi a municipi sigui al llogaret de Son Macià, a uns sis quilòmetres de la ciutat. Una demanda veïnal de fa anys per aconseguir, entre d’altres coses, poder recuperar l’edifici de ca ses Monges de Sant Vicenç de Paül, construit amb la col·laboració del poble però que des de fa vuit anys està a la venda.
I aquí és on hi ha el dilema: Què ha de fer el consistori, construir un nou edifici tot modificant puntualment les normes urbanístiques, o continuar negociant el preu amb les germanes de Caritat, que abandonaren Son Macià l’any 2011?.
Ara mateix i segons reconeix el propi batle de Manacor, Miquel Oliver, l’Ajuntament no pot assumir els 800.000 euros que demana la comunitat religiosa. El conjunt conventual, situat a escassos metres de la plaça de la vila, està conformat per un total de sis solars de 200 metres quadrats cada un, és a dir de 1.200 m2 de superficie.
Fa anys que a més d’estar sense ús, els terrenys són fruit de la polèmica suscitada per les obres irregulars i la possibilitat sempre latent d’una venda. Un conjunt de situacions “que han de ser resoltes de la millor manera possible”, explica el batle de Manacor, Miquel Oliver.
I és que el consistori, al que aspira és a aconseguir un acord mitjançant un conveni de col·laboració, a través del qual Ca ses Monges pugui tornar a obrir les portes amb caràcter públic i veïnal, amb l’objectiu de ser una oferta cultural pel llogaret. O bé, si escau, transformar-lo en un centre de dia.
La majoria de macianers, indignats després de la sortida de les monges l’any 2011 i la posterior posada a la venda d’uns immobles que consideren propis (els van comprar i després cedir a la congregació el 1939, perquè atenguessin les necessitats mèdiques i escolars del poble), creuen que el més oportú seria que l’Ajuntament adquirís els solars per poder obrir un centre de dia que donés sortida a la demanda social i sanitària d’una població cada vegada més envellida.
“Hem de ser conscients que l’Ajuntament no pot comprar tots els solars o construccions per ser emblemàtiques, si després no es té molt clar que cal fer amb elles”, afegeix Oliver. El batle manacorí afegeix que l’altra fórmula seria una ampliació de la trama urbana de Son Macià en solars rústics, per transformar-lo en equipament “amb els informes tècnics favorables”.
A la venda per sorpresa
Ara fa vuit anys, el juliol de 2016 i per sorpresa, es va saber que els sis solars de la comunitat de religioses de la Caritat s’havien posat a la venda com a terrenys privats, en haver perdut la seva condició de terrenys destinats a usos socials i educatius per convertir-se en urbans i urbanitzables. La modificació va agafar per sorpresa els macianers, que van criticar durament a les monges per no haver consultat amb el poble, que va ser qui els va cedir l’immoble, com dèiem, l’any 1939.
En fa sis, el 2018, el departament d’Urbanisme de l’ajuntament de Manacor va paralitzar les obres de ca ses Monges, per haver aixecat sense permís, un pis i haver realitzat una sèrie de reformes il·legals (només amb una llicència per arreglar la coberta), pel que va obrir un expedient d’infracció urbanística i va interposar una multa coercitiva de 600 euros mensuals si no complien, aturaven i demanaven les llicències pertinents. Cosa que finalment van fer.
Actualment el municipi té dos centres de dia, un a Manacor i l’altre a Porto Cristo. “Aquesta decisió es pren per petició expressa de l’Associació de Veïns de Son Macià, que reclamen des de fa anys aquesta inversió pública pel seu nucli”, explica el PSOE, promotor de la moció que fou aprovada fa uns dies en el ple del mes de maig.
