Tot just després de la pandèmia un seguit d’inversors, conscients de la manca de places hoteleres urbanes, van posar els ulls en el centre de la ciutat. Ara tot ha canviat
Què ha passat amb tots els hotels urbans que s’havien de fer a Manacor?; De tota aquella xarxa programada que havia de dotar la ciutat d’una oferta interna potent tot aprofitant l’augment de turistes i l’efecte cridada de l’acadèmia de tennis de Rafel Nadal?. Idò que ja només en queda un d’actiu i que fa dos anys que espera el sus de l’Ajuntament per començar.
Precisament el mateix temps en que el ‘boom’ va estar en el seu moment més àlgid i n’hi va arribar a haver cinc d’establiments programats al centre de la ciutat, entre alguns registrats al departament d’Urbanisme i d’altres en vies d’enllestir l’adaptació arquitectònica. Ara, de tots aquells només el Casal de Manacor Rooms & Pool del carrer Francesc Gomila és l’únic amb possibilitats factibles… i així tot, la demora municipal en otorgar permisos d’obra, també pot frustrar-lo.
El punt en comú de tots aquests futurs hotels interiors havien de servir, entre d’altres coses, per rehabilitar i adaptar antics casals manacorins a fi de donar-lis una nova vida. Fent una repassada, sabem que n’estaven previstos dos just devora el consistori: un al carrer Nou i un altre al carrer Baix Riera. Un tercer a l’històric casal de Can Massanet, a la plaça de ses Verdures; i finalment dos més al carrer Francesc Gomila, a pocs metres de la plaça de Sa Bassa.
Si començam pels dos primers, el del carrer Nou, tot i iniciar els tràmits municipals, prest va veure que les exigències de la normativa urbanística local limitaven la seva inversió i reduïen el nombre d’habitacions previstes en paral·lel al marge de rendibilitat. Tampoc la cafeteria planejada a la planta baixa va poder obrir i va haver d’emigrar pocs metres més enllà.
Per la seva banda, la casa on va viure el Baix Riera (l’històric cantant operístic manacorí) i situada al carrer del mateix nom, després de varis intents frustrats, es va posar a la venda i finalment ha estat venuda fa tan sols unes setmanes a capital estranger a fi de convertir-se en habitatges particulars.
El tercer cas és el del casal de Can Massanet, a la plaça de ses Verdures i propietat fins fa uns mesos de la família Ferrer Vallespir. L’arquitecte manacorí Llorenç Brunet n’havia arribat a fer un projecte virtual de la distribució d’habitacions, enllaçat amb un segon immoble del carrer Pare Andreu Fernàndez, que havia de servir de dependències complementàries i pati interior. Fa mig any Can Massanet fou adquirit definitivament per un inversor alemany que el reformarà i en farà habitatges privats.
Finalment dels dos previstos al carrer Francesc Gomila, un ja ha deixat d’estar damunt la taula. Es tracta de l’antic hotel Felip de Manacor. Els promotors de la reforma per obrir-lo registraren el projecte davant el departament d’Urbanisme municipal pel novembre de 2021. En total l’hotel-boutique, promogut per l’empresa de l’expolític Joan Lladó, havia de comptar amb 22 luxoses habitacions de distints tamanys.
Dos anys esperant permisos
El departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Manacor fa anys que té problemes. La manca de funcionaris tècnics, d’arquitectes i enginyers provoca que els temps d’espera burocràtica per un simple permís d’obra se’n vagin ja per damunt l’any i els dos mesos. Una demora inconcebible per un municipi que està a punt de superar els 50.000 habitants.
Aquest és el cas del casal situat al número 26 del carrer Francesc Gomila, l’únic projecte d’hotel urbà que en aquests moments té possibilitats de sortir endavant. Sota el nom de Casal de Manacor Rooms & Pool i la direcció de l’empresari Gaspar Forteza, aquest mes de juny farà dos anys que espera per començar unes obres de reforma que, només de la rehabilitació de la teulada ja suposarien una inversió de prop de 300.000 euros. “Això pot arribar a posar en perill l’hotel… perquè hi ha treballadors a punt per començar i els permisos no arriben”, diu Forteza mentre mostra els documents que demostren el temps exagerats d’espera.
“Segur que si aquests tràmits fossin més ràpids entrarien més projectes hotelers”, confesa el batle de Manacor i alhora regidor d’Urbanisme local, Miquel Oliver, “dit això, també s’ha de tenir en compte que tot això s’accentua pel procés d’estabilització en que estam immersos dins l’Ajuntament, i que fa que el departament d’Urbanisme pateixi per treure les coses endavant. Afortunadament ara hem passat de un a tres arquitectes, però seguim sense enginyers”.
Aquest dèficit arrossega inevitablement el poder donar llum verda a les llicències integrades. “Per un canvi d’activitat com és un hotel és imprescindible l’informe d’un enginyer, per tant si no en tenim…. En aquest sentit depenem, con el 80 o 90% dels ajuntaments, del Consell de Mallorca, que és qui guia aquest procés d’estabilització”. Una adaptació que hauria d’acabar el proper 31 de desembre. “Pels casals és una bona sortida urbanística perquè Manacor, pel seu tamany, no té ara mateix les places hoteleres que hauria de menester, a més de pel turisme, pel volum d’empreses i l’activitat cultural, per exemple. Altres pobles molt més petits en tenen més”, conclou Oliver.
