Isidre Marimón (Barcelona, 1964) és el nou cap de Traumatologia de l’Hospital de Manacor en substitució de Cinta Escuder. Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona, la seva vocació li ve de ben petit quan el seu pare ja li posava un taburet defora del quiròfan perquè pogués veure les operacions a través del vidre. Aquest divendres i dissabte dirigeix el 38è Congrès de l’Associació Balear de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia a Manacor.

Com assumeix el nou càrrec després de tants anys en la plantilla de l’hospital de Manacor?

Amb tranquil·litat i il·lusió. Després que el doctor Werner Brill es retirés amb la pandèmia i després de ser segon cap clínic amb la doctora Cinta Escuder, ara m’ha tocat posar-m’hi al davant. He de dir que mai ha estat una ambició personal ser cap de servei, però quan arriba l’etapa final de la meva carrera professional, em fa especial il·lusió.

Vostè fou dels metges que obriren aquest centre l’any 1997

Així és. Record que pel 1996 jo feia rotacions per distints hospitals, i en aquells moments me tocava anar-me’n sis mesos a un centre de França. El que volia era treballar, així que vaig cercar casa i ja havia carregat el cotxe per partir mig any. En aquestes que el dia abans em telefona precisament el doctor Brill, perquè estaven a punt d’obri un nou hospital a Mallorca i m’oferien una plaça… en poques hores ja volava cap a l’illa.

Com ho recorda? Obrir tot un hospital deu ser complicat…

Tota la feinada que suposa es compensa amb il·lusió, amb ganes i amb un ambient que era boníssim. No hi havia conveni col·lectiu, no teníem horaris, però érem tots molts joves i estàvem contents de poder muntar-ho tot de zero.

Surten menys traumatòlegs que abans o és només una percepció des de fora?

Hi ha un dèficit de traumatòlegs i de metges en general. Crec que tot ve d’una manca de previsió durant els darrers anys que s’hauria de corregir. Ara als estudiants els demanen la màxima nota a selectivitat, has de ser pràcticament superdotat per accedir als estudis, i tampoc és això. S’obrin nous hospitals però s’han d’omplir de professionals. L’opció b és sempre poder fer feina a una privada. Així i tot ara acabam d’incorporar un nou professional jove, format en les noves tecnologies aplicades a la cirurgia, per exemple. Aquest relleu generacional és importantíssim.

I en la seva especialitat encara hi ha menys relleu

Sí, jo som especialista en cirurgia de columna, una cosa que tampoc és massa atractiva a l’hora d’estudiar-la, ho entenc, però que és molt necessària.

Anem a l’essencial. Què tracta la traumatologia?

Tracta les lesions produides per un cop que pot ser de baixa o alta energia, i que duen a una rotura, una contussió, que que pot afectar també en parts planes o repercuteix en una fractura d’un os.

Aquest divendres i dissabte hi ha un congrés d’especialistes. Què s’hi tractarà?

Efectivament és un congrés balear de traumatologia i ortopedia que cada any va rotant d’illa en illa i que tracta cada cop de temes específic en voga. Enguany sobre l’húmer proximal, el pilón tibial i el lligament creuat anterior.

Com ha canviat la cirurgia i tractament durant aquests darrers anys?

Cada cop és menys invasiva, amb insercions més petites, menys sagnants i amb eines com la navegació o la robòtica que ens faciliten enormement la nostra feina i fan que sigui més precisa. Han canviat per complet les intervencions traumatològiques.

Parlava del lligament creuat anterior, una lesió molt relacionada amb l’esport i que abans significava pràcticament dir adéu a una carrera professional. Ja no és així?

Conec a esportistes d’elit que s’han romput el lligament creuat anterior vàries vegades i continuen jugant a un alt nivell. Ha de tenir en compte que ja no s’opera com abans, quan t’obrien tot el genoll; ara amb artroscòpia i la tecnologia tot és menys invasiu, el que vol dir que és recuperen més ràpid i millor.

Com afronten la càrrega de feina en cas d’un accident múltiple, per exemple de trànsit?

En general es té la percepció que hem d’actuar els primers quan passa una desgràcia així, però en realitat som els darrers. Ho dic perquè en un moment crític el més important és el maneig vital del pacient, que sobrevisqui; després ja tractarem tots els politraumatismes que pugui patir. Primer cal que estigui estabilitzat.

Quina és la intervenció més freqüent?

La protèsica de genoll i maluc sobretot. Amb la diferència respecte abans que ara l’implant pot durar tota la vida. El bo que tenim a Manacor és que dins l’equip no tots feim de tot, sinó que estam molt especialitzats, amb la qual cosa tenim molta més experiència específica. Tot és més ràpid i hi ha menys riscos d’infecció.