Xisco Fuster i Toni Planissi són els autors de ‘Santanyí, una preqüela de l’Imperi Mallorquí’ que conta, a partir d’un manuscrit satíric traobat al segle XIX a Es Llombards, l’evolució de l’illa des dels primers pobladors fins a l’arribada de Jaume I.
Xisco Fuster i Toni Planissi (Palma i Manacor, 1973) són autors de dues joies del còmic mallorquí contemporani com són Pollamari (2010); Els darrers dies de l’Imperi Mallorquí (2014) i Un infern a Mallorca (2018), títols que a més de donar-lis prestigi dins la professió han fet d’ells un duet imprescindible a l’hora d’entendre la línia històrica argumental que ens ha duit fins aquí. Ara, per acabar-ho d’arrodonir tornen amb joguina nova i ganes de fer del somriure virtud. Santanyí, una preqüela de l’Imperi Mallorquí serà presentat, entre d’altres llocs, aquest proper dijous 18 d’abril a s’Agrícola de Manacor.
“El nostre nou llibre es titula Santanyí, una preqüela de l’Imperi Mallorquí, però en realitat és una nova versió de la història de Mallorca a partir d’un manuscrit molt irònic trobat a un sòtil des Llombards, escrit al segle XIX per un capellà i un misser”, explica Xisco Fuster, la part escrita de la parella, la que s’encarrega més dels guions. “Conta, de forma molt particular, com cada municipi té els seus reis propis i posa a Santanyí com si fos el centre de l’illa, com el poble d’Asterix. Des dels primers pobladors a la conquesta del rei Jaume I”. De fet el llibre original escrit fa més d’un segle es diu així, sense sorpreses, ‘Història de Santanyí’.
En realitat la idea original de traspassar el descobriment des Llombards en un història gràfica, parteix de l’editorial pollencina El Gall Editor. “Ens van demanar adaptar-la, la qual cosa fou un honor que no podíem deixar passar. Vàrem començar escrivint un guió, a muntar una estructura fins que n’ha sortit ‘això’ que ja està a punt de sortir a la venda”, afegeix Planissi. “Llorenç Bonet i Miquel Clar, que així es deien els autors (que firmaren el manuscrit sota els pseudònims Zolerno Boten de l’Arc i Gumeli Carvilla), eren dos personatges ben particulars que ja havien escrit un altre llibre relatant una volta a Mallorca en llaüt, per exemple”.
És gairebé impossible tractar de parlar seriosament amb una parella artística tan irònica i deixondida: “Hi ha dues històries de Mallorca, la que conten els llibres i la pura veritat, que és la que contam nosaltres. El Bon Jesús va voler enviar dos il·luminats el mateix dia del mateix any… i quasi a la mateixa hora, per complir una missió, com anteriorment va fer amb Mozart i tants d’altres”.
En demanar el perquè de tornar a dibuixar en blanc i negre, emperò, la cosa es posa solemne: “Com els altres dos que hem fet, aquest llibre està dibuixat en blanc i negre perquè som un fanàtic de les pel·lícules de gàngsters dels anys 40 i 50, aquelles obscures amb ombres per tot”, diu Planissi. “Curiosament duu inclús més feina que fer-ho en color perquè s’ha de jugar molt amb els difuminats. M’agrada complicar-me la vida. Ho faig tot a mà, no tenc ni ordinadors, ni escàner, ni modem… ni bizum”.
En referència als personantges famosos mallorquins que solen passar per les seves pàgines com qui no vol la cosa, diuen que “mai feim humor per ofendre ningú i sempre ho enfocam dins l’àmbit públic. Referents així han d’estar disposats a rebre. Però insistim en que hi ha diferència de ser sarcàstics o irònics a ofendre per fer mal, simplement perquè aquella persona no sigui com tu vols. La vida és aprendre a esquivar, no a ferir”. I acaben amb una reflexió tan premonitòria com descol·locadora: “El futur de Mallorca és acabar enfonsada davall la mar i tornar a emergir ben neta enmig de l’Índic o de Berlín”.
