Cala Millor. El paradís de Brian Clought i Peter Taylor

Joan Caldentey / Retroesport

Fa encara uns anys, ja descolorides pel pas de temps, era habitual veure darrera les barres dels bars de Cala Millor fotografies dels equips de futbol del Derby County i el Nottingham Forest. De més jove creia que en establiments,on la majoria dels clients eren anglesos, allò era totalment lògic. Anys després, quan per motius laborals residia allà, vaig descobrir l’autència raó. 

Derby és una ciutat de mitjana d’uns 200.000 habitants situada quasi ben enmig d’Anglaterra. Allà als anys 70 el seu modest equip de futbol aconseguí fer història i guanyar ni més ni menys que el campionat de primera divisió (ara anomenat Premier League). Els artífexs d’aquell gran èxit es situaven a la banqueta; el duet format per Brian Clough i Peter Taylor en foren els autèntics responsables. Formaren parella  professional des del 1965 quan començaren a entrenar el modest Hartlepool United.

La història d’aquests dos personatges és molt poc habitual, ja que cap dels dos eren l’assistent de l’altre sinó dos entrenadors amb capacitat de decisió dins els vestidor. Clough era una autèntic líder i gestor. Tenia un caràcter peculiar que l’impedí entrenar el combinat nacional anglés. D’ell en quedaren moltíssimes frases mítiques, però una resumeix exactament quina era la seva idiosincràsia “Si discutís amb un jugador, ens asseuríem junts uns vint minuts, parlaríem de l’assumpte i al final decidirem que jo tinc raó”. A Brian sempre li va agradar ser el protagonista i mai es mossegà la llengua a l’hora de fer declaracions políticament incorrectes. Taylor, per altra banda, era un dels cercatalents, un dels millors de quan han existit mai en la història del fútbol.

Futbolistes del Derby County celebrant el títol de la Premier a la piscina de l’Hotel Castell del Mar

 

Ell sempre va ser el responsable de configurar les plantilles als equips que entrenà amb Clought. També de planificar els entrenaments i els períodes de descans de l’equip. Taylor i Clought havien arribat al Derby County l’any 1967, quan l’equip jugava a Segona Divisió, l’ascendiren a Primera i l’any 1972 guanyaren la lliga… a Cala Millor. La 71-72 estava sent la millor temporada del Derby. L’inici fou espectacular i entrat el mes d’octubre no havien perdut cap partit. No obstant això, al tram final l’equip perdé embranzida i el lideratge després d’una derrota contra el Manchester City a la penúltima jornada.

Així i tot, arribats a la darrera jornada encara tenia opcions d’adjudicar-se la lliga però depenia d’una rocambolesca carambola. L’equip havia de guanyar primer al Liverpool. Ho va fer per 1 a 0 a la que seria la darrera jornada per ells. Però els d’Anfield i el Leeds, rivals directes del Derby, tenien un partit pendent. S’havia d’esperar una setmana i unes molt poc probables derrotes d’ambdós equips. De fet, en el cas del Leeds l’empat també li era suficient. Autodescartats, Taylor parlà amb un agent de viatges de Derby per dur la plantilla de vacances a un lloc on al maig es pogués disfrutar del sol i platja. Cala Millor fou el lloc escollit. L’equip mereixia el premi malgrat no n’hagués sortit campió. L’equip arribà a Mallorca a principis de maig i s’hospedà a l’hotel Castell del Mar. Clought per altra banda no acompanyà l’expedició i viatjà a Sicília amb la seva família.  

Brian Clought a una festa de disfresses a Cala Millor durant els anys 70

 

El vuit de maig a les sis del capvespre sonà el telèfon a la recepció de l’hotel. Demanaven per Peter Taylor. Als pocs segons no donava crèdit a les notícies que arribaven des de Londres. L’afició havia sortit pels carrers de Derby a celebrar el títol i demanant on era l’equip! Taylor sorprès només pogué dir: “Ha estat una esperar angustiosa. Pero la podem donar per ben emprada. No podíem fer res més que menjar-nos les ungles esperant el que donaria de si aquest dia tan decisiu per noltros malgrat no juguéssim.”

Ràpidament, les agències de notícies de l’època enviaren corresponsals corresponsals al nucli turístic del Llevant i fou el fotògraf Cifre i el Mundo Deportivo el primer en cobrir la notícia deixant unes imatges de la ‘lliga mallorquina’ del Derby County.

Clought i Taylor deixaren el Derby l’any 1973 i fitxaren pel Nottingham Forest, amb qui també feren història. Pujaren l’equip a Primera i guanyaren dues Copes d’Europa. De nou Cala Millor fou talismà ja que acabaren totes les temporades amb unes vacances a la localitat mallorquina. El County i el Forest són també la història del futbol calamillorer. Per l’equip juvenil del primer Taylor fitxà Agustín González Alatre, conegut futbolísticament com a ‘Rufino’, a qui descobrí un capvespre a l’antic camp de devora l’hotel Bahia del Este i sobre el qual IB3 en feu un documental. Rufino per cert jugà també amb el Club Esportiu Manacor. Del Forest ja contàrem que al maig del 1979 inaugurà en un partit contra el RCD Mallorca l’actual camp de son Moro. 

Taylor i Clought el dia de la final de la Copa d’Europa al Bernabéu

 

Cala Millor fou novament decisiu l’any 1980. Acabada la lliga anglesa, el Nottingham Forest havia de jugar el 28 de maig la segona final consecutiva de la Copa d’Europa a l’estadi Santiago Bernabéu. L’equip venia de disputar més de 70 partits durant la temporada, Clought i Taylor decidiren viatjar una setmana abans a Mallorca i deixar descansar l’equip. La final pràcticament no es va preparar. Als matins es feina una petita sessió d’entrenament i la resta del dia els futbolistes el passaven entre la piscina i la platja. El dia decisiu però, el gol marcat per Robertson al minut 20 fou suficient perquè els anglesos aixequessin la Copa. Mai un equip havia guanyat fins el moment el màxim trofeu continental en dues ocasions seguides.

L’any 1982 la parella decidí seguir camins distints. Ni Clought ni Taylor tengueren èxit per separat. Les seves discrepàncies afloraren públicament arrel del traspàs de Robertson (autor del gol al Bernabéu) que deixà el Nottingham de Clought per fitxar, precisament, pel Derby County, en aquells moments de nou amb Taylor a la banqueta. La relació ja es va donar totalment per rompuda arrel la de publicació de l’autobiografia de Peter Taylor, on no deixà en molt bon lloc Clought. Tot i això, tant un com l’altre seguiren viatjant a Cala Millor adquirin-hi ambdós una segona residència. 

El 4 d’octubre de 1990 una aturada cardíaca acabà amb la vida de Taylor mentre era al seu apartament de la Costa dels Pins. Hores després, quan Clought sabé la notícia, plorà desconsoladament i onze dies més tard acudí al funeral. Malgrat les desavinences seguia sentint vertadera admiració per Peter, a qui dedicà la seva biografia publicada l’any 1994. A la banqueta havien estat el duet perfecte i provà d’això és que cap d’ells dos tengué èxit sense l’altre. A Derby, la ciutat on començà tot, Bryan Clought  i Peter Taylor hi tenen una estàtua de bronze dedicada. A Cala Millor hi hauria d’haver almenys un espai públic o una instal·lació esportiva amb el seu nom. La història del futbol al Llevant de Mallorca no s’entén sense ells.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad