Ignasi Casas (Barcelona, 1969) és va llivenciar en Física a l’Universitat Autònoma de Barcelona (1991), però un màster en direcció d’empreses el va redirigir cap el món de la gestió. Entre 1995 arribà a l’hospital eivissenc de Can Misses on en va arribar a ser el gerent. Ara afronta un nou repte com a director a Manacor, a un centre comarcal que en només uns anys passarà a doblar la seva superficie.
-Com han estat els primers mesos dirigint l’hospital comarcal de Manacor?
-L’acollida ha estat molt bona, tal i com m’esperava. Duc molt de temps dedicat a la gestió sanitària i ja coneixia el prestigi i la qualitat en els serveis que té l’hospital de Manacor. És un centre amb personalitat, vull dir que està molt implicat sentimentalment amb la comarca. De fet ja va nèixer com un model diferent de fer les coses, com una fundació. Si a això li afegeixes que té una excel·lència tècnica i assitencial notable, fa que tot funcioni bastant bé. Quan era a Can Misses a Eivissa, el model de qualitat a seguir era Manacor. Amb els anys ha anat evolucionant i ara es plantegen nous reptes.
-El nota més proper?
-Com tot té les seves coses positives i negatives. Tothom és més a prop pel bo i pel no tan bo. Has de tractar més amb els sentiments. El de Manacor és un hospital optimista, no hi ha dubte. Els seus problemes no lleven les ganes de fer coses. Amb la inquietud d’anar-se movent.
-Com evolucionen les obres i de quina manera pot canviar la percepció de l’hospital?
-Hi ha una infraestructura nova que s’ha de posar en marxa, acabar i planificar. La part d’hospitalització, de docència i d’altres espais per reformar… se li ha de donar una empenta. Hem de tenir en compte que el Pla Director és de 2015, és a dir que les bases tenen gairebé deu anys i s’hi han de fer canvis; en això hi estam fent feina, perquè tot sigui més harmònic. Pel que fa als temps, està previst que la zona quirúrgica estigui ja llesta pel 2027 i que l’hospital sencer estigui acabat l’any 2029.
-Hi ha una manca de persona? Quina plantilla està prevista per d’aquí quatre anys?
-No conec enlloc que diguin que no els fa falta gent. Això és positiu en part, perquè significa que vols fer coses i seguir endavant amb força. Ara mateix tenim una plantilla de 1.200 treballadors i esperam augmentar en uns 400 més aproximadament quan obriguem els nous edificis. Fa poc que també hem consolidat 50 places. On sí que és cert que tenim problemes és a l’hora de cobrir la plantilla facultativa, la part mèdica. No trobam anestesistes, professionals de Pediatria, Ginecologia, cirurgians o de Medicina Interna. És complicat, però confiam en que s’anirà resolent.
-La vivenda és un handicap a l’hora que venguin?
-Venc de Barcelona, o sigui que no penso que sigui una qüestió relevant, en el sentit que hi ha llocs pitjors. És cert que hi ha problemes, però és perquè tothom vol venir a viure i treballar aquí. Els serveis corporatius de la conselleria de Salut ja han engegat una nova forma de treballar per cercar els professionals que ens fan falta, per accelerar el procés que hi havia fins ara.
-Com veu que el català ja no sigui un requisit per entrar a fer feina a la sanitat pública?
-Com deia el que necessitam són professionals, en algunes àrees de manera urgent. Li plantejaré d’una altra forma, si pogués contractar el millor professional d’una àrea concreta encara que no sapigués català ni castellà, ho faria?. Jo tenc clar que sí. Després ja aprendrà la llengua. Els qui feim feina a la sanitat pública som els primers que volem entendre i que ens entenguin. De fet sempre hi ha cursos interns de català especialitzats en el llenguatge sanitari. Pels qui han de treballar en la part administrativa podríem discutir si ha de ser o no un requisit, a la part mèdica pens que no.
-Com ha de ser els hospitals del futur?
-Cada cop més petits però més extensos. És a dir, arribar més lluny però amb edificis més petits. Sembla irònic ara que doblam la superficie de l’hospital de Manacor. Però és necessari començar a funcionar de forma més eficient i a col·laborar abans que crear nous serveis per simple qüestió d’espai. Ja hi ha especialistes d’altres hospitals de Mallorca que vénen a Manacor, ja sigui a cobrir guàrdies o a operar. Així és com s’enriqueix el sistema.
-Està preparat l’hospital de Manacor per rebre cada cop més població flotant?
-Està clar que a l’estiu canvia la tipologia del pacient, passa a ser més d’Urgències, diguem que canvia el perfil. De totes formes és una situació sobrevinguda que afrontam amb normalitat. El turista tampoc vol anar a l’hospital…
-La comarca de Llevant és la més envellida de les Balears. Què hi feim amb això?
-La població envellida és un canvi de paradigma al qual ens hem d’adaptar. Que els pacients crònics que ja coneguem puguin tenir una atenció telemàtica, per exemple. Així com passin els anys ja sabran manejar amb facilitat els telèfons mòbils; això ens farà implementar nous recursos. Per altra banda el nou hospital de Felanitx, previst pel 2027, tendrà una àrea de convalescència i recuperació que ens ajudarà molt a fer compatibles els espais.
-Encara hem d’estar preocupats pel coronavirus?
-Encara es detecten casos, però sembla que haguem fet un paquet i ‘normalitzat’ la seva virulència. A grans trets està més o menys clar que anirà evolucionant cap a un tipus de grip. Encara diferenciam neumonies, però és cert que el coronavirus s’ha diluit bastant, afortunadament.
-Estam preparats per si torna una pandèmia?
-Aquestes coses quan arriben arriben. Ja teníem experiència amb la grip A, amb l’èbola o amb la grip aviar… i cada cop hem reaccionat diferent. El que sí que hem après és que hem de tenir el material suficient i a l’abast. Tot i això encara hi ha una campanya activa de vacunació entre el personal dels centres i entre la població de risc.
-Comentava que s’ha de canviar la forma de funcionar. En quin sentit?
-Abans la mentalitat instaurada en el pacient era la de voler quedar més temps ingressat. Ara, excepte alguns casos, volen sortir-ne ràpid i anar-se’n a casa tot i que sigui una hospitalització a domicili. El sistema mèdic ha d’evolucionar amb la societat, creant solucions a les necessitats. Abans la família podia absorbir un malalt, tenia temps per cuidar-lo, ara és un complement a l’assistència que hem d’anar donant fora del centre.
-Com és un dia de treball d’Ignasi Casas?
-Em toca lidiar molt amb el factor humà. Els professionals van passant pel despatx. Cadascú en la seva àrea en sap molt més que jo. Així que la meva feina és sobretot de coordinació, saber dur un equip directiu per projectar l’hospital de Manacor més enllà. El que necessitam és que tothom sigui generós i compartir. Hi ha serveis que tenen les seves acreditacions de qualitat, però això no ens ha de fer morir d’èxit. Allò veritablement important és ser un circuit, un cos unitari, perquè al final tot hi guanyarem.