Joan Gaià Mascaró (Manacor, 1985) Després d’anys combinant la seva feina política amb la ramaderia, aquest estiu va ser nomenat nou coordinador de la Unió de Pagesos de Mallorca. Parlam amb ell del sector primari, les darreres protestes i el futur d’una activitat estratègica a l’illa.
-Quines són, avui en dia, les principals demandes de foravila?
-Bàsicament es basen en tres eixos: Primer que l’adminstració agrària estigui al servei de la pagesia i sigui ràpida i proactiva. El segon eix és la promoció del producte local i totes les seves bondats: els aliments produïts a les Illes Balears tenen una petjada de carboni un 60% inferior als mateixos aliments duits de fora. Consumint productes d’aquí cuidam el planeta. I el darrer i no per això manco important és reconèixer i legislar el fet insular: produir aquí té un sobrecost d’un 30% i això no es pot assumir: l’estat i Europa han d’acabar amb aquest greuge.
-Les protestes dels darrers dies, Creu que poden influir en una solució parcial?
-Esperam que haguin servit de toc d’atenció al govern insular i a l’estatal. No val fer tuits de suport i després consentir segons quines coses. Avui ja no és compatible donar suport a la pagesia i consentir la urbanització de foravila sense limits o permetre camps solars dins terra fèrtil.
-Tanta és la burocràcia a la que ha de fer front un pagès?
-Està a punt d’entrar en vigor el quadern digital que vendria a ser una plataforma on el pagès ha d’apuntar tot el que fa. El que sembra, el que cull, els tractaments que fa… ha de ser més simple tot, no pot ser que els pagesos hagin d’externalitzar aquestes feines en professionals especialitzats. Estam d’acord en la traçabilitat i amb totes les garanties ambientals i sanitàries, però no tot ha de recaure damunt l’esquena del pagès i augmentar les seves despeses. Volem produir aliments, no fer de gestories.
-Sempre es parla del futur del camp mallorquí. Estàvem millor fa vint anys?
-Fa vint anys el consum de producte local era superior, però les condicions tan dures fan que cada vegada quedin manco pagesos. I davant l’escenari de canvi climàtic que estam patint, els pagesos som imprescindibles per executar la solució adequada davant aquest repte que tenim tots.
-Menjarem turistes, com deia alguna de les pancartes?
-El turisme de masses i la superpoblació va contra el benestar dels habitants d’aquesta terra i també contra els pagesos. És un debat que hauríem d’haver encetat fa massa estona. Si seguim escoltant els hotelers acabarem de destrossar Mallorca.
-On van els percentatges que paga el consumidor i no veu el pagès?
-Aquesta és la pregunta del millió! Ens han fet creure que les grans superfícies ens fan les coses fàcils, quan el que fan és enriquir-se amb una estratègia que, com a mínim, diríem que és poc ètica. Compari els preus que paguen al pagès i el que paguen els consumidors, i si això no és una estafa ja em dirà que és: s’arriben a donar augments del 400% sobre el preu!
-Vostè té cabres. És més rendible la ramaderia o l’agricultura?
-Té molt a veure amb la pregunta anterior. El que fa rendible el negoci és la capacitat que tenguis tu com a pagès de vendre directament el teu producte. És la única manera de que sigui el pagès qui marca el preu del seu producte. I això avui, per increible que sembli, no sempre és així. El preu del nostros formatges els posam nosaltres, si l’haguessim de pactar amb un supermercat estaríem ben arreglats!
-Quina seria una decisió justa per continuar d’una forma decent?
-Si fossim un país normal faríem un gran Pacte Nacional per la Pagesia amb les administracions, la pagesia i altres entitats. És necessari establir un full de ruta i una estratègia a curt, mig i llarg termini i saber cap a on volem anar. La pagesia és el sector econòmic que gestiona la major part de territori d’aquestes illes, i això ens fa ser estratègic: cuidem-lo entre tots si volem continuar sent el paradís que som.
