Simón Sierra Cañas (Felanitx, 1973) Músic. Fabricant artesanal de caixes de bateria de fusta

Quan el 1992 va començar a tocar la bateria amb el mític grup felanitxer Hijos de Matxín i a treballar a la ferreria familiar, mai va pensar en fer del disseny i construcció de caixes de bateria la seva vocació. Avui les Faro ja estan al ‘set’ de molts dels millors professionals del país, estudis d’enregistrament inclosos. Aquest proper dissabte organitza el Faro Day al conservatori local, a partir de les 11h.

-En quin moment el ritme va entrar a la seva vida?

-La bateria m’agrada des que era petit. El meu pare també era músic aficionat, així que alguna cosa va influir. De totes maneres, el primer record que tenc de voler tocar de veres va ser durant una processó de Setmana Santa, veure aquells tambors en directe. Tot i que sempre havia estat el típic nin amb bon sentit del ritme que sempre tocava el que tenia a mà, des d’un poal fins a un recipient de detergent.

-És complicat aprendre a dissociar ritmes diferents?

-Els bateristes ja no ens n’adonam. Et surt automàtic, com el fet de conduir. Hi ha qui pot arribar a dissociar fins a quatre ritmes diferents al mateix temps.

-Recorda aquell primer amor?

-La primera bateria me la vaig comprar als catorze anys, després de treballar tot un estiu a la ferreria familiar amb el meu pare. De fet, encara sé on és i pens restaurar-la.

-Què el duu a voler dissenyar i fabricar vostè mateix les seves pròpies caixes?

-La idea va néixer el 2016 de la necessitat personal de tenir una caixa de fusta, de saber com sonaria. Sempre les havia tengut de metall, que sonen d’una altra manera i solen ser més comunes. Moltes vegades fins i tot, encara que l’aparença exterior sigui de fusta, en realitat es tracta d’un laminat. Vaig decidir que no la volia comprar sinó que me la fabricaria jo mateix amb ‘staves’, és a dir amb trossos verticals de fusta units amb cola que poc a poc van formant un cercle, al estil dels barrils per exemple.

-Va costar?

-Aquí no hi havia luthiers que es dediquessin a això, no hi ha un gremi de constructors de bateries; així que primer vaig haver de consultar per internet. Tenia tots els dubtes del món… al final vaig poder assessorar-me amb professionals de la península, enginyers sobretot. Mai no he estat d’aquells bateristes que desfan el seu instrument per saber com és i de què està compost. Simplement canviava els ‘parches’ quan era necessari. Va ser tot una mica cúmul de casualitats, la veritat. Tampoc som fuster ni tenia un torn en aquells moments. Així que vaig anar a un torner de Felanitx, Pedro Albons, i li vaig dir exactament el que volia… i al final en lloc d’una en vam fer tres!

-De quines característiques?

-El diàmetre més comú per a una caixa de bateria són 14 polzades, tot i que també n’hi ha de 13 i de 15, però diguem que el 80% són de la mida estàndard. De profunditat solen tenir 7 polzades. Sense voler, els primers models ens van sortir de 6,75, així que com que eren per a mi els vam deixar així. Ara aquesta s’ha convertit en la mesura Faro [somriu].

-Parli’m del logo de la marca

-El logotip, que representa el far de Portocolom, és obra de Luis Aguilar. Jo visc allà, així que era una estampa triada, icònica. Moltes vegades vaig caminant fins al far només per sentir aquesta tranquil·litat que m’aporta. De fet no descart traslladar-hi el taller i obrir un petit portal de venda.

-Tornem a la manufactura. Aquelles tres primeres caixes, sonaren bé?

-Certament podien haver sortit malament i sonar fatal… però sorprenentment vaig aconseguir un so boníssim, diferenciat de les altres caixes que coneixia. Així que vaig decidir fer alguna més i posar-les a la venda. Me les van comprar totes. Algunes de les Faro estan en sets de bateria que ni m’hauria imaginat quan vaig començar, Toni Toledo de Sexy Sadie en té una, Jesús Antúnez de Dover, el baterista de Fito y Fitipaldis, el d’Izal…

-Com es dóna a conèixer?

-Des d’aleshores he anat organitzant uns Faro Days, però mai amb la intenció clara de vendre, sinó perquè els professionals que vulguin puguin provar com sonen les caixes que fabric. A partir d’aquí és cert que m’interessa vendre, més que res per reinvertir en maquinària, materials i poder amortitzar el projecte. De fet no solc tenir estoc, sinó que vaig per demanda. Reconec que pel meu negoci som un bon comercial i he muntat un whatsapp on hi són cent dels millors bateristes de Mallorca [somriu].

-Quines fustes utilitza?

-Bàsicament noguer i roure, tot i que també he provat amb bubinga i wengué. Després es recobreixen amb oli xinès de Tung. L’èxit i el so també depèn sobretot de la densitat, això marca el que es denomina la nota fonamental. Si les caixes metàl·liques tenen un so més de campana, més àcid, les de fusta no vibren tant. És una decisió que depèn del so que vulgui aconseguir cada músic, de com toqui, del rang d’afinació…

-Què les fa diferencial?

-Que no hi ha d’altres iguals, que són úniques perquè estan fetes amb les mans. La manera de fer-les és molt visceral, en el sentit que al no dedicar-m’hi professionalment, només hi faig feina quan me sent inspirat i feliç, i això es nota molt. Hi ha detalls com la tornilleria que també són molt importants, que sigui inox i de qualitat. El ‘bearing edge’ de les Faro també és diferent, diguem que la circumferència on es col·loca el ‘parche’ té un tall centrat i no tant en angle com sol ser habitual.

-Alguna crítica?

-No, perquè tampoc venc motos. Passen moltes proves abans de vendre-les. De moment cap baterista m’ha dit que no li agrada com ha quedat, tot i que sempre estic obert a suggeriments, perquè és la manera de millorar.

-Ara fins i tot s’ha llançat a fabricar una bateria sencera…

-Vaig pensar que si podia fabricar caixes també podria dissenyar i fer una bateria sencera. Així que m’hi vaig posar i aquí està. Serà la que duré el proper dissabte al Faro Day que organitzo al conservatori de Felanitx a partir de les 11h, i on els bateristes que vulguin podran provar si els agrada el que faig i demanar-me qualsevol dubte.

-Part dels beneficis els dóna, És així?

-Així és. Entre un 5 i un 10% del doblers de cada caixa venuda van a parar a entitats solidàries, al Banc d’Aliments de Mallorca o a Ayuda Efectiva, per exemple.