Aquest dissabte s’inaugura el conjunt escultòric ‘L’home contra el cavall’, un homenatge al trot local i a la figura de l’escultor Llorenç Ginard
L’home contra el cavall, la darrera obra pública de l’escultor i pintor Llorenç Ginard (Manacor, 1935-2022) encara era secreta quan l’artista va morir. Feia mesos que hi treballava, il·lusionat i pacient, fent proves, motlles i maquetes per aconseguir que aquell homenatge a tot un poble sortís tot lo bé que l’esport hípic i la prova mereixia.
Ginard, home afable i feiner, va rebre l’encàrrec sense renunciar a l’estil, aquell que durant els anys ha anat transitant per etapes i influències, però que en tota l’obra que té repartida per la ciutat presenta un denominador comú: la corporeitat contundent però alhora desfeta. La cinètica en els moviments, irònicament aconseguida amb bronze o ferro, elements pesats i d’un gran poder escultòric. Exemples d’això són obres públiques com la figura de Simó Ballester (al col·legi del mateix nom), l’homenatge a la dona perlera, la dona que presideix l’entrada del Teatre Municipal o el petit moretó que dansa devora la biblioteca municipal, al claustre de Sant Vicenç Ferrer.
En aquest ‘home contra el cavall’, la cursa que adesiara es celebra a l’hipòdrom de Manacor i que serveix per mesurar la velocitat humana en comparació amb la de l’animal, Ginard es fa més moviment que mai, més ràpid en l’execució i composició d’allò més bell. Conceptes que eren a la ment de l’Ajuntament de Manacor i de l’arquitecte Joan Pasqual quan li va comanar el conjunt escultòric, amb la intenció de ser instal·lat a un lloc preferent un cop renovada la Plaça des Cós.
Imatge a la retina
Pasqual, que va guanyar el concurs de redacció del projecte, recorda que entre les propostes d’Urbanisme hi havia les de fer qualque referència al nom de la plaça, relacionat amb les curses hípiques “i el fet de retre tribut a les curses”. Precisament una d’elles i que unia les dues premises, era la de l’home contra el cavall. “Després de parlar amb en Llorenç la idea comú era no caure en un conjunt hiperrealista, sinó partir d’influències del Futurisme, perquè les figures tenguessin la forma de la imatge que et quedés en la retina, un cop haguessin passat cavall i atleta”.
Segons explica l’expert en trot manacorí, Joan Caldentey, els origens de la cursa de l’home contra el cavall “els trobam al 1980 quan per primera vegada l’atleta Sion Duran en va enfrontar amb Echo du Vieux Bois”. En aquella ocasió l’animal va tenir un handicap d’una volta, és a dir, que el guanyador seria qui primer creués la meta al cap d’un volta, en el cas de Duran, o de dues en cas del cavall.
El seu fill Llorenç recorda la relació que el seu pare tenia amb un esport tan manacorí com és el trot. “Mon pare era un aficionat puntual, no anava a l’hipòdrom cada setmana però sí que el cavall li semblava un animal morfològicament molt bell. De fet en va fer un bon grapat d’escultures relacionades”. En aquest cas el conjunt, fet en bronze a una fundició de Madrid i separat en tres parts per separat (el jockei, el cavall i l’atleta) “no volia ser figuratiu ni unes escultures de proporcions exactes, però tampoc massa abstracte; el que volia mon pare era que el discurs s’entengués en només mirar-lo”.
L’obra, que partia amb un pressupost inicial de 70.000 euros era part del projecte de reforma integral de la plaça i per tant la seva fundició i instal·lació ha anat a càrrec de l’empresa manacorina Melchor Mascaró SA.
La inauguració del conjunt escultòric, de gairebé quatre metres de llarg i dos d’alçada i que es complementa amb unes plaques col·locades en terra i que marquen els metres de la recta, de deu en deu, tendrà lloc aquest proper dissabte 2 de març a la plaça des Cós a partir de les 12 hores, amb presència institucional i una representació de la família de Llorenç Ginard.
