José María Sánchez: “La novel·la tracta problemes comuns a toda una generació”

José María Sánchez (s’Illot, 1992), llicenciat en Periodisme pel CESAG, acaba d’escriure Esperando Nada (Editorial Adarve, 2024) el seu segon llibre i la seva primera incursió en el món de la novel·la de ficció. Un retrat generacional per explicar les relacions interpersonals de distints aspectes comuns. La primera presentació del llibre en societat tendrà lloc demà dissabte a les 12h a la llibreria Insula Literària de Palma i el proper dijous dia 7 de març a Món de Llibres de Manacor.

-D’on prové el títol del llibre?

-La idea pel títol ve a partir de la famosa cançó d’Antonio Vega, que després va ser versionada pe grup Lori Meyers. A grans trets, el tema acaba tenint relació amb el que després passa a la novel·la. De fet al final del llibre he inclòs un codi QR amb les cançons que tendrien sentit dins la trama.

-On transcorre la novel·la?

-Està ambientada a l’any 2021, quan sis persones al voltant de la trentena es reuneixen un dia d’estiu a Cala Morlanda… i allà passen un seguit de coses que ara no descobrirem però que faran que es replantegin moltes qüestions. El protagonista principal és en Marc, que fa 29 anys i que convida als seus millors amics.

-Com creu vostè que és la generació que ara comença la trentena?

-És una generació plena de dubtes, d’anys fotuts. Que ja va patir la crisi econòmica de 2008 de ple quan era el moment d’estudiar i després insertar-se al mercat laboral… i a la que després li ha passat una pandèmia per sobre. La novel·la té això sempre present, a més de molts de temes personal comuns a vàries estapes de la vida, com són l’amistat, la solitud, la traició o les relacions de parella. O temes que, com deia, la nostra generació reconeix molt bé com la precarietat laboral, l’accés a la vivenda… en definitiva és una trama que passa a Mallorca però que en realitat podria passar a qualsevol part del món.

-I ha parts inspirades en la seva pròpia realitat?

-Si el compares amb el meu primer llibre (Despertar, memorias de un joven epiléptico. 2022) aquí és tot ficció, però com en tota història sempre et bases ens visions i perspectives de coses ja viscudes. A qualsevol llibre, molt o poc, hi ha un punt biogràfic, pens.

-Ja en té un altre en marxa o encara és prest per tornar-se a posar a escriure?

-Sí!, de fet el següent llibre ja el tenc escrit, falta pulir-lo. També serà completament de ficció. Però si els dos primers eren eminentment dramàtics, en aquest tercer hi haurà més comèdia i més presència de la part romàntica. M’he divertit molt escrivint-ho.

-La literatura ha de ser divertida perquè surti bé?

-Està clar que hi ha de tot, però per a mi ha de tenir un component de passar-ho bé. I per altra banda, en el meu cas almenys, és una teràpia, perquè et permet disfressar-te de distintes maneres, crear personatges… Les pel·lícules i els llibres que llegeixes de petit també ajuden. Està clar que les circumstàncies de cada un són diferents, però he procurat construir els personatges, cada un amb trets diferenciats; vaig fer molta feina en això, de tenir-ne un de més callat, un d’arrogant, algun que fumi, que utilitzi poc les xarxes… procurar que tot fos el més equilibrat possible en aquest sentit.

-Li agradaria arribar a viure de la literatura?

-està clar que sí, però no m’ho plantejo d’una forma obsessiva; si arriba perfecte i si no seguiré insistint.

-Fou complicat trobat editorial? On es pot trobar Esperando nada?

-Realment no tant. A les poques setmanes d’intentar-ho ja me va contactar una editorial i pel desembre de 2022 ja vaig poder treure el primer llibre, o sigui que tot va ser bastant ràpid. Pel que fa a on es pot adquirir, faig feina amb dues distribuidores i el llibre es pot trobar a gairebé totes les llibreries mallorquines i moltes de la península, també en format e-book o a Amazon.

-Parlava ara de cinema. S’ha plantejat transformar-la en un guió?

-És una història molt cinematogràfica, és cert, amb molts de diàlegs. Té tots els components per poder ser adaptada al cinema. Passa a una localització concreta, en unes hores i tot això fa també que no hagi de tenir un pressupost excessiu. De fet m’ho he plantejat i ara la propera passa és intentar cercar i trobar productores per fer-ne una adaptació, perquè pens que és una cosa relativament senzilla.

-Vostè és periodista. Fins a quin punt ajuda el fet d’haver d’escriure cada dia?

– Ajuda a poder sintetitzar millor, a no enfangar-se en les descripcions i anar més directe. Ajuda a l’hora d’enganxar el lector. Chejov és un referent per a mi en aquest sentit de fer-ho senzill. De totes formes a mi m’agrada la literatura reposada també, pens que es pot disfrutar igualment.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad