Mentre els geògrafs i la UIB defensen que la forma correcta és Portocristo (tot junt com Portocolom o Portopi) l’Ajuntament insisteix en demanar al Govern que compleixi una sentència judicial de 1998
Porto Cristo, Portocristo, Port de Manacor, Porto-Cristo, Cala Manacor o Colònia de Nostra Senyora del Carme. Tots ells són topònims que anomenen un mateix lloc, el nucli costaner més gran del municipi de Manacor, situat a dotze quilòmetres de la capital i fundat com a poblat pescador fa una mica més d’un segle.
I encara que sembli mentida, exceptuant els dos darrers, tots els altres encara es poden llegir a les carreteres, rètols i mapes de la zona. Però així idò… Quin és el correcte? Aquesta és la pregunta que enfronta des de fa més de trenta-cinc anys l’Ajuntament, el Govern, la UIB i l’Agrupació Independent de Porto Cristo (AIPC), aquesta darrera actual sòcia de govern municipal de Més-Esquerra.
“Encara que no caigui bé, el topònim genuí és el de Cala Manacor per a l’accident geogràfic i el de Port de Manacor per al nucli”, explica el catedràtic en geografia de la UIB, Miquel Grimalt; “i si ens remuntem al moment de la seva fundació seria el de Colònia de Nostra Senyora del Carme”. Portocristo és un fals mossarabisme creat a imitació d’altres veritables com Portopetra (que no Portopetro) o Portopi. Si partim de la base que es tracta d’un neotopònim i que el genèric Porto no té significació per separat, s’hauria d’escriure junt. El problema és que s’ha volgut crear amb tot això una qüestió política.
La sentència del Suprem
Però anem al principi. Tot comença el 1988, quan el Govern va voler normalitzar i institucionalitzar per decret els noms d’alguns dels llocs de l’illa que no estaven del tot clars i, per tant, també del municipi manacorí. Recolzat per la UIB, l’Executiu balear va proposar Portocristo, Cala Moreia i Estany den Mas com les nomenclatures correctes de tres dels quatre principals enclavaments turístics de la zona, cosa que va molestar el Consistori, comandat aleshores pel socialista Jaume Llull i amb Maria Antònia Vadell (PSM) al capdavant del departament de Política Lingüística municipal.
El propi Ajuntament va remetre un informe al Govern al·legant que consideràvem que Porto Cristo havia de separar-se, ja que era un topònim molt recent i commemorava a més uns fets històrics com era l’arribada de la talla religiosa que finalment va donar el nom a la localitat. Però el problema va continuar, i el cas va arribar al Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJB), que va ratificar els arguments de la Comunitat Autònoma i els especialistes, i va desestimar, el febrer del 1990, les pretensions municipals.
Ja només quedava l’apel·lació davant el Tribunal Suprem (TS). Entremig, naixia el grup porteny AIPC, de la mà de Jaume Brunet, un exmembre del PSM, qui fou un dels principals defensors de recórrer. Però a la pregunta de si la unió o separació del nom era i continua sent un tema d’identitat política entre els partidaris de la independència respecte a Manacor i els ciutadans, les coses no queden tampoc clares.
En tot cas, la protesta va prosperar i una dècada després, el Suprem semblava tancar el tema: Cala Moreia passava a ser s’Illot; a l’Estany den Mas se li anteposava una ‘esa’ apostrofada, i Portocristo tant es podia escriure separat com amb un guió al mig. Només faltava que el Govern firmés un nou decret de rectificació i es comencés a tornar a retolar. La firma va arribar, però ni les senyalitzacions s’han acabat d’unificar, ni la UIB reconeix encara el que es considera que és un obcecament localista.
Nova moció
I amb aquestes que el ple de l’Ajuntament de Manacor va aprovar aquest dilluns, per unanimitat, la proposta de reiterar l’ús del topònim Porto Cristo. La delegada de la localitat, Antònia Llodrà (AIPC), recorda que el Tribunal Suprem dictà sentència fixant la forma separada, el 20 de febrer de 1998. Així mateix, el 2003 l’Ajuntament ja requerí al Govern el dictamen d’un decret per donar compliment a aquesta sentència, fet que arribà el gener de 2004. Posteriorment, el 2012, la Junta de Districte de Portocristo acordà elevar al Plenari un recordatori de la necessitat d’usar de forma correcta el topònim, i el 2013, el ple municipal acordà requerir la utilització del topònim Porto Cristo, d’acord als anteriors antecedents.
