Les reivindicacions contra els atacs lingüístics uneixen a la comunitat educativa durant les visites a fi de redactar les necessitats pel nou Pla d’Infraestructures 2024-2027
Les camisetes verdes per protestar per la política lingüística que la conselleria d’Educació està intentar aplicar als centres, han estat el front comú de la comunitat educativa durant la visita avui del el conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, dins el marc de la ruta de visites als distints centres escolars de les Illes Balears per a la redacció del Pla d’Infraestructures 2024-2027.
Donat que un dia no és suficient per a veure tots els centres que conformen el municipi del Llevant, en la primera de les visites, el conseller Vera ha estat al CEIP Sa Torre, al CEIP Jaume Vidal i Alcover, al CEIP Es Canyar i a l’IES Mossèn Alcover.
El conseller, que ha estat acompanyat per Maria Antònia Sansó, Directora Insular d’Hisenda i Pressuposts del Consell de Mallorca, Jordi Pons, inspector d’educació del centre i Carme Gomila, regidora d’Educació i Igualtat de l’Ajuntament de Manacor, s’ha interessat per les necessitats dels distints centres educatius quant a infraestructures, materials i personal.
Segons explica el Govern, es preveu que en les pròximes setmanes la secretaria autonòmica de Desenvolupament Educatiu tengui enllestit el Pla d’Infraestructures que marcarà les línies a seguir en els pròxims anys en aquest aspecte.
Protestes
L’Assemblea de Docents de l’IES Mossèn Alcover ha aprofitat la visita del conseller al centre per fer-li arribar un seguit de preocupacions compartides. Entre elles la crítica cap a la “introducció de canvis en el model lingüístc que ha estat vigent a les nostres illes des de fa molts d’anys i que gaudeix d’un ampli consens dins la comunitat educativa”, i que segona l’assemblea “serà greument perjudicial per a la pervivència de la nostra llengua, que ja es troba en un estat de precarietat absoluta”.
Els docents del centre creuen que “en comptes d’afavorir l’ús del castellà en l’àmbit educatu, caldria que la Conselleria prengués mesures per evitar el retrocés evident de la nostra llengua, que constatam cada dia a les nostres aules i que es pot comprovar a totes les enquestes lingüístques”, han comunicat al conseller Vera.
Així mateix li han fet saber la seva opinió sobre la implantació de la LOMLOE “que s’ha duit a terme i que vulnera l’autonomia dels centres a l’hora de defnir el seu propi. model pedagògic, imposant una metodologia i un model educatu que no està demostrat empíricament que doni uns bons resultats. Per altra banda s’ha fet de forma precipitada i sense tenir en compte el professorat ni la seva experiència i formació”.
“Tampoc no s’han contemplat les necessitats reals de l’alumnat que hi ha actualment a les aules ni les necessitats de les famílies d’obtenir una informació comprensible de l’evolució i resultats dels seus fills i filles” ha expressat l’assemblea de docents en un comunicat entregat al conseller.
“La vostra Conselleria ens imposa de cada vegada un sistema més burocràtc que entorpeix la nostra tasca docent, alhora que ens obliga a treballar dins aules massifcades, havent de fer front a un model d’escola inclusiva que implica una diversitat inassumible amb les ràtios actuals. L’arribada constant d’alumnat procedent d’altres parts del món fa encara més difícil la nostra tasca docent en aquestes condicions”. “Calen més recursos humans per fer front a l’enorme diversitat existent actualment a les nostres Illes, fent especial esment a la integració lingüístca i cultural de l’alumnat nouvingut, integració i aprenentatge de la nostra llengua que s’han de potenciar i no reduir amb mesures com les que darrerament estau implantant”.
Apunten també que les incerteses que generen els canvis constants de model educatu “afecten greument l’aprenentatge del nostre alumnat i l’adquisició dels coneixement i competències necessaris per afrontar amb èxit el seu futur”. I afegeixen que “les mesures de retrocés en l’ús de la nostra llengua que es volen implantar van en contra i seran un greu obstacle per al compliment del deure que marca el nostre Estatut d’Autonomia d’assegurar que en acabar l’educació obligatòria tots els alumnes de les Illes Balears siguin capaços d’expressar-se correctament en les dues llengües ofcials”.