Una associació de Portocristo prepara un homenatge a Lluc als joves que hagueren de refugiar-se a Alcúdia per mor d’una tempesta, camí de veure el Papa de Roma el 1585

Veure un samurai japonès a la Mallorca del segle XVI degué ser un cop visual i cultural tan exòtic com difícil d’encaixar. Però això és precisament el que va passar a les primeries de 1585, quan no un sinó quatre joves descendents de guerrers desembarcaren a Alcúdia per refugiar-se d’una gran tormenta, quan volien arribar d’una tirada a Roma des de la península, amb la finalitat de veure el Papa Gregori XIII. Volien ser ordenats capellans catòlics. Aquesta és la història de l’Ambaixada Tenshō, una aventura èpica que enguany serà commemorada per primer cop al santuari de Lluc, aquest proper 18 de febrer.

“Fou una expedició plena de peripècies i dificultats, digna de ser contada i recordada”, explica Perfecte Acosta, president de l’Associació Cultural Rei-dô de Portocristo, que estudia i divulga les arts tradicionals del Japó al Llevant de Mallorca i que ara, en col·laboració amb la l’Associació catalano-balear-japonesa, organitzen a l’illa el reconeixement que des de 2009 es ve celebrant a l’abadia de Monserrat catalana. “Ja ho tenim més o menys a punt. L’acte consistirà en una missa i una ofrena (vestits amb el tradicional Jiambori japonès)”. Una celebració on també hi cantaran els Blauets i hi assitiran les principals autoritats religioses mallorquines.

L’Ambaixada Tenshō (1582-1591) és el nom que se li dóna al viatge que feren quatre samurais d’entre tretze i catorze anys: Mancio Ito, Miguel Chijiwa, Julián Nakaura y Martín Hara, que, ja convertits a la fe cristiana, volien ser ordenats mossèns pel Papa de Roma i poder així extendre el missatge cristià al seu país.

Els navegants i comerciants portuguesos havien arribat per primer cop a l’arxipèlag japonès el 1543 des de Macau, l’enclavament portuguès a la costa de la Xina. Poc després hi arribaren els castellans. La idea d’enviar una ambaixada japonesa a Europa fou concebuda originalment pel jesuïta Alessandro Valignano.

L’expedició (on hi van perdre la vida per distintes raons fins a 32 passatgers) va salpar de Nagasaki el 20 de febrer de 1582 i van arribar a Macao el 9 de març. Després de creuar Malaca pel gener de 1583, a l’abril ja eren a Cochín, a la Índia. Finalment, el 20 de febrer de 1584 aconsegueixen el seu primer objectiu europeu. Atraquen a Lisboa, on són rebuts per la cort reial espanyola (en aquells anys Portugal formava part de la corona de Felip II). I així és com van avançant, protegits i auspiciats fins a Guadalupe i Toledo.

A Madrid, la mateixa cort del rei Felip els rep amb un àpet, que segons reflexen els llibres de l’època fou a base de calamars farcits. Encara hi ha mostres físiques d’aquesta trobada, com el regal per part dels adolescents, d’una armadura (Yoroi) que encara s’exhibeix a l’armeria reial del Palau d’Orient de Madrid. Per acabar la primera part de la visita espanyola van a El Escorial i el 26 de novembre de 1584 tornen a ser rebuts oficialment a la Universitat d’Alcalà.

I aquí és quan el seu camí passa per Mallorca, “encara que no en sapiguem tampoc massa coses i les cròniques en parlen sense referències sobre què feren i on anàren dins l’illa”, explica Acosta, qui des de fa anys manté un estret contacte amb el catedràtic en llengua hispànica a la Univesritat de Kioto, Àngel Ferrer i Casals, descobridor que efectivament els samurais passaren per Mallorca i que ho feren durant el viatge d’anada a Roma, per aturar-se a Catalunya ja de tornada. La Nit de Reis de 1585 parteixen del port d’Alacant per arribar a Liorna, Itàlia, el primer dia de març del mateix any. Entremig, sabem que una gran tempesta els obliga a refugiar-se a les costes alcudienques, on de fet encara es recorda l’arribada accidental dels nouvinguts amb una representació teatralitzada.

A terres italianes visitaren Asís, Perúgia, Ancona, Bolonya i Ferrara. Fins i tot el Gran Dogo venecià el va rebre amb honors a la ciutat. El 22 de març de 1585 aconseguiren el seu gran objectiu: ser rebuts pel Papa Gregori XIII al castell de Santangello, ben a prop de la Ciutat del Vaticà. Allà, a part de la benedicció cristiana, tingueren la possibilitat d’assistir a un fet històric: la mort del pontífex setze dies més tard. Així és com els emisaris pogueren presenciar també la coronació de Sixte V. El mes d’agost van embarcar des de Gènova per arribar a Barcelona dies més tard. La visita a Montserrat està datada el 9 de setembre de 1585, on l’actual basílica estava a punt d’inaugurar-se.

El contacte mallorquí amb Catalunya data del 1998, quan Perfecte Acosta va establir els ponts adients per crear l’Associació catalano-balear-japonesa Wa Rei Ryu. De fet, membres de la colònia japonesa a Mallorca, ja han confirmat també la seva assistència a la primera ofrena. Un intercanvi cultural entre Mallorca i el Japó que tindrà lloc a Lluc el 18 de febrer a partir de les 11 hores.