Un projecte escolar revela aspectes curiosos de la població manacorina

Els alumnes de cinquè del col·legi públic Jaume Vidal presenten un estudi a partir de piràmides poblacionals, per entendre qui i on hi viu al seu terme municipal

Fins a quin punt coneixem on vivim, el nostre municipi i els seus diferents nuclis de població?. On hi viu més gent o quines edats tenen els habitants d’un llogaret?. “Aquestes foren algunes de les preguntes que ens van fer plantejar el projecte. Partir de la voluntat d’aclarir on som i saber, a través de l’estadística, la realitat d’on vivim”, expliquen Xisca Obrador i Sergi Nieto, tutors de les dues classes de 5è del col·legi públic Jaume Vidal i Alcover de Manacor.

Una feina que ha duit als alumnes a seguir les passes administratives adients per poder inicir l’estudi, titulat precisament ‘Com vivim a Manacor’. “Primer vàrem haver de registrar una instància a l’Ajuntament per poder visitar-lo i que els responsables del padró ens poguessin rebre”, recordava avui Nieto a la presentació de les dades més interessants, a la qual també hi ha assistit la primera tinent de batle, Paula Asegurado, qui ha agraït als nins i nines l’esforç i l’interès pels nuclis que componen el municipi.

El projecte, a més d’esenyar-los a confeccionar piràmides de població i poder interpretar-les, ha servit per ‘destapar’ algunes dades curioses que els alumnes desconeixien, com ara que Sant Llorenç no és part del terme com es pensaven, que Manacor i Son Macià són els dos únics nuclis de població del municipi que no tenen costa, que a Cala Murada la població predominant té més de 60 anys o que precisament Son Macià és l’únic poble de la contrada on les dones són més que els homes i amb la concentració més elevada de dones majors de cent anys. O que, per exemple, a Cales de Mallorca hi viu gent i no sols és un lloc de platja i hotels on anar-hi a la platja.

Les setze piràmides de població, que ja són exposades al rebedor de l’escola i durant dues setmanes podran ser consultades per la resta de cursos i els familiars dels alumnes, estan diferenciades doncs, per nuclis urbans o disseminats, costaners (en blau) o no (en groc) i per gèneres (groc pels homes i blau per a les dones) i edats.

“Totes les dades que poguérem extreure de la visita a l’Ajuntament i les que ens varen enviar posteriorment, han estat després transferides també a través d’un programa de radio” creat especialment per a l’ocasió i dirigit pel dinamitzador municipal, Sebastià Adrover i que ja es pot escoltar simplement escanejant un codi QR.

“També és ben interessant situar-no al mapa Mallorca” i saber que Manacor és el segon municipi més gran de Mallorca en extensió, només per darrere Llucmajor. I és que segons les dades actualitzades el 3 de novembre de 2023, al terme municipal de Manacor hi viuen 50.903 persones (segons el padró local, ja que si ens fixam amb l’Institut Nacional d’Estadística encara està una mica per sota els 50.000), que la seva franja majoritària d’edats és de persones entre 40 i 49 anys. Que el segon poble per nombre d’habitants és Portocristo amb 9.034 i en tercer lloc s’Illot-Cala Morlanda amb un poc més de 2.000 persones que hi resideixen tot l’any.

El proper projecte geogràfic que el CEIP Jaume Vidal durà a terme serà el d’estudiar i entendre les banderes dels països del món a partir dels elements geomètrics que hi surten, i aprendre’ls a interpretar.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad