Jaume Cabrer i Jaume Rigo obrin a Facebook un espai dedicat a fotografies del municipi de més de cinquanta anys i amb tres setmanes aconsegueixen més de 1.700 seguidors
Corregir una anomalia i a l’hora poder servir d’element cohesionador de la història local “al servei del poble, per conèixer la seva gent i els seus llocs”, expliquen Jaume Cabrer i Jaume Rigo, creadors de la pàgina de Facebook ‘Fotos Antigues de Manacor’ que en poc més de tres setmanes ja acumula gairebé 1.800 seguidors i centenars de fotografies de tota casta “però amb tres normes clares que hem volgut posar de bon principi: tenir almenys 50 anys d’antiguitat, que venguin amb la major explicació possible del que s’hi veu i que no siguin d’esports”. A partir d’aquí, qualsevol instantània feta al municipi o de manacorins pel món, hi són benvingudes.
“Encara convervo moltes fotos del meu padrijove”, diu Cabrer, en referència al seu familiar Canonge, qui lamentablement va morir poc després de la pandèmia “i amb qui no hi vaig ser a temps per contextualitzar la majoria d’elles”. “Durant anys hem esperat que, en vista que pàgines similars ja hi són a la majoria de pobles de Mallorca, qualcú comencés i així poder anar ficant aquelles fotos de les quals n’havíem de menester ajuda i per fer-ne públiques d’altres fins ara desconegudes”.
Rigo confesa que van estar a punt d’agafar el model artanenc de fer les coses: “És a dir que la gent ens anés enviant fotos i nosaltres donar-lis una explicació i datació el més acurada possible. O sigui passant un filtre previ. O bé com finalment hem fet, que és que tothom qui vulgui hi pugui participar d’una manera més democràtica i que, amb l’ajuda del demés, aconseguim dignificar el llegat familiar de moltes fotos que sense aquesta visualització i prestigi, potser no serien valorades per les famílies que les guarden”.
Moments familiars, estampes de carros passant pel cèntric carrer Jaume Domenge o per la plaça de ses Verdures, nevades, ocasions especials, fotos de viatges a Nova York o a qualque país sudamericà. Tot hi cap, com també altres tipus de documents curiosos, com les notes d’escola d’un capellà, inventaris o gloses improvitzades. “El que sí que també ens interessa molt són les comparatives de llocs, com eren fa mig segle o més i com són ara, observar-ne les diferències”, concreta Cabrer. “De les que més en tenim és de la Torre de ses Puntes, des de qualsevol angle i època”.
Així és que amb aquests condicionants, de fotografies encara no n’hi ha que siguin en color (sí qualcuna de colorejada) ni de la típica formació d’un equip de futbol prèvia a començar un partit. “Hem de seguir una coherència, almanco al principi”. Ara el que manca per fer és separar el cada cop major nombre de fotos en carpetes per temes i qui sap si amb el temps poder confeccionar un llibre ple d’anècdotes i explicacions sobre cada una de les triades, “a fi que es conservin per més temps que no ara” diuen en referència a la poca perdurabilitat dels formats digitals.
