Antoni Ferrer: “Estic orgullós del llegat que deixam, del que vam ser i del que som”

Després de 63 anys i 1.429 números, la revista manacorina Perlas y Cuevas (1960-2023) diu adéu. S’acomiada en un acte que tindrà lloc el proper divendres 15 de desembre al Teatre de Manacor a partir de les 19 hores.  Parlam una estona amb el seu darrer director, Antoni Ferrer Vallespir (Manacor, 1958).

-Què ha significat Perlas y Cuevas pel periodisme manacorí? Com definiria la revista?
-El primer número de la revista va sortir el desembre del 1960. La va crear mossèn Baltasar Pinya amb el suport de Rafel Ferrer Massanet, que en va assumir la seva direcció el 1963. La revista va néixer per oferir una informació diferenciada d’altres mitjans més propers als postulats ideològics predominants aquells anys. Ara la revista tanca després de 63 anys de vida, cosa que és un autèntic rècord en un poble de les característiques de Manacor. Mantenir una capçalera informativa durant més de sis dècades vol dir que hem hagut de superar molts problemes, però al final ha valgut la pena. Crec que el Perlas y Cuevas ja s’ha convertit en tot un referent del periodisme local, del periodisme de proximitat.

-Quin és el primer record que en té de la revista?
-Quan la revista va néixer jo tenia dos anys, és a dir, sempre l’he vista a casa. Vaig créixer amb ella i des de sempre ha format part de la meva vida. Va ser el somni fet realitat de dos visionaris com foren mossèn Baltasar Pinya i el meu pare, Rafel Ferrer Massanet, que van tenir la valentia de crear una publicació en aquell Manacor del 1960, un Manacor que no s’assemblava gens a l’actual. Estic segur que ara estarien orgullosos de veure com aquell projecte creat amb tanta il·lusió fa 63 anys s’hagi mantingut fins ara.

-Ha estat una decisió difícil abaixar la barrera?
-No ha estat fàcil. Però en aquesta vida tot té un principi i un final. Tot el que neix, mor i ara ens ha tocat. Marxam satisfets del treball realitzat, orgullosos d’haver aixecat acta durant 63 anys del batec diari del cor informatiu manacorí. Consideram que ja hem complert i que ens mereixem girar fulla. Estic segur que en un futur no es podrà estudiar la història de Manacor sense tenir en compte el Perlas y Cuevas.

-Què li va ensenyar son pare?
-Tot, el mon pare ho va ser tot a la meva vida. Tot el que sé, li dec a ell. Va ser el meu mestre i guia. A més, era un home íntegre, treballador, honrat i molt exigent amb ell mateix i amb els seus col·laboradors.

-Què farà a partir d’ara?
-Qui me coneix ho sap. No estaré aturat i em mantindré actiu fins que els anys i la salut m’ho permetin. He creat una editorial que es diu Es Cau edicions, que tindrà com a finalitat principal reeditar algunes obres del meu pare que es troben esgotades actualment. En pocs mesos sortirà la reedició de Manacor, de la pedra a la paraula amb textos seus i dibuixos d’Andreu Llodrà. Al marge d’això, continuaré escrivint, que és el que millor sé fer. A l’abril apareixerà un llibre sobre el rodatge el 1969 a Porto Cristo de la pel·lícula Una droga llamada Helen, i a finals del proper any Es Cau edicions editarà Rafel Ferrer Massanet i els seus amics, un llibre que reunirà gairebé mig centenar de firmes que van conèixer a mon pare i el seu llegat.

-Com veu la premsa local que deixa?
-El món canvia i canvia a una velocitat de vertigen. Les noves tecnologies, els nous hàbits, els nous canals digitals d’informació estan danyant a la premsa de paper. No fa gaires anys a Manacor hi havia dues dotzenes de llibreries o papereries on podies comprar revistes. Ara moltes han anat desapareixent i les poques que queden van tancant poc a poc perquè ja no hi ha relleu generacional. A les Balears ja no arriben en paper molts diaris nacionals com l’ABC, La Vanguardia, La Razón o El Periódico. En canvi la premsa que resisteix millor, la que està més sana, la que aguanta més bé la revolució tecnològica en què estam immersos és la local, la de proximitat. En el nostre terme tenim dos setmanaris en paper: Manacor Comarcal i Cent per Cent, un mensual a Porto Cristo i un anual que és el 07500, a més de cinc publicacions digitals i de corresponsàlies a tots els mitjans provincials.

-Com veu el futur de la premsa local?
-Espero que tengui futur. El món canvia i ningú no pot quedar estancat. El que s’aturi caurà. Els mitjans informatius han d’avançar com avança la societat, adaptar-se als canvis tecnològics i evolucionar-hi.

– A Manacor tenim molts mitjans.
– Sí, però de vegades l’atomització és bona, com bona és la pluralitat. Com més mitjans més punts de vista, més opinions i això és positiu. A la vida no tot és blanc i negre, hi pot haver molts matisos, moltes interpretacions.

-Quina és la millor notícia que ha publicat el Perlas y Cuevas?
-Seixanta-tres anys donen per a molt. Moltes han estat les bones notícies que s’han produït: l’arribada de la democràcia i les primeres eleccions municipals, l’obertura de dos hospitals: el de Manacor i el de Porto Cristo, la inauguració del Teatre de Manacor i de l’Auditori, la tornada del tren, la inauguració dels Multicines Manacor, que una empresa íntegrament manacorina com Hiper Centro s’hagi convertit en la número 14 de les més importants de Balears, en fi…

-I per finalitzar… Quin creu que és el llegat que deixa la revista?
-Molt important. Part de l’arxiu de la revista es va cedir a l’Ajuntament perquè es digitalitzés i es posés a l’abast dels historiadors. Han estat més de tres-cents col·laboradors els que ha tengut la revista, i de les seves pàgines han nascut més d’una trentena de llibres. Estic orgullós del llegat que deixam, del que vam ser i del que som.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad