Mig segle d’Andreu Milà, el debut novel·lístic de Miquel Àngel Riera

Reeditada per Nova Editorial Moll, ha estat considerada pels especialistes com una de les pedres angulars de la narrativa illenca

La primera novel·la de Miquel Àngel RieraFuita i martiri de Sant Andreu Milà compleix enguany mig segle de la seva publicació; l’efemèride serveix per homenatjar al seu autor amb un acte que tindrà lloc al teatre La Fornal (Manacor) el pròxim dilluns, 11 de desembre, a les 20 h. i en el que hi participaran Pere Rosselló Bover, Bernat Nadal, Maria Magdalena Gelabert, Lluís Segura, Josep Ramon Santiago, Tomeu Canyelles i la família Riera-Vallés.

Originalment publicada el 1973 per l’editorial Moll –i reeditada per la Nova Editorial Moll,  en una nova edició que recupera el primer pròleg de Josep M. Llompart i l’epíleg de Jaume Santandreu–, la novel·la és una paràbola inquietant, d’arrels bíbliques, que comença quan un grup de delinqüents, després d’un accident de trànsit, queden atrapats entre la ferralla de l’automòbil. A cavall entre la narrativa ‘negra’ i la immersió de caràcter psicològic, l’autor donà forma a una obra memorable que traspua cruesa i, alhora, sensibilitat poètica.

Reverenciada per l’ús precís del seu llenguatge, l’estructura narrativa i la profunditat del seu missatge, Fuita i martiri de Sant Andreu Milà tingué un singular impacte en els lectors: fou contínuament reeditada en els anys vuitanta, traduïda a altres idiomes i, fins i tot, inspirà una obra de teatre dirigida per Frederic Roda i protagonitzada per Joan Gomila i Sebastià Adrover.

Els seus cinquanta anys permeten una mirada enrere per comprendre la seva transcendència i, més important, el recorregut que tindrà al llarg dels següents anys per la seva naturalesa: la d’una obra intemporal, considerada per nombrosos especialistes com una de les pedres angulars de la narrativa illenca.

Miquel Àngel Riera i Nadal neix dia 29 d’abril de 1930 a Manacor en el si d’una família de classe mitja. Tot i que els pares tenen una certa inclinació a la música i un avant passat havia estat un conegut glosador manacorí, cap dels seus avantpassats no té estudis superiors. En plena infantesa viu la Guerra Civil, que és especialment cruenta a la comarca de Manacor, i que li deixa profundes empremtes a la seva memòria, especialment el record de la por amb què va viure la seva infantesa i fins i tot de la gana que es va patir durant els primers anys de la postguerra.

Estudia el batxillerat al Collegi Ramon Llull de Manacor, tot patint les mancances del sistema educatiu dels primers anys del franquisme. A poc a poc, va descobrint pel seu compte la passió perla literatura, que pot compartir amb altres joves manacorins, com Jaume Vidal Alcover o Guillem d’Efak, una sorprenent coincidència de joves interessats en la creació literària en una petita ciutat de Mallorca marcada per les seves mancances culturals.

L’any 1942 amb només 12 anys va escriure els seus primers poemes, encara en castellà.
Acabat el batxillerat, Miquel Àngel Riera comença els estudis de Dret com a alumne lliure a la Universitat de Barcelona (1947), carrera que després continuarà a Granada i a Salamanca. Cap al 1948, amb motiu d’un viatge a Barcelona, llegeix per primera vegada el «Romancero gitano» i el «Libro de poemas«, de Federico García Lorca, que l’impressionen moltíssim. Posteriorment, coneix l’obra de Vicente Aleixandre (amb qui de més major ve tenir contacte epistolar) i de Pedro Salinas, poetes que l’influiran profundament. Com en altres poetes mallorquins de la postguerra, la Generació del 27 marca els inicis de la seva producció poètica.
Publica alguns poemes en castellà a un setmanari local. Fruit de les lectures d’aquests anys són cinc llibres inèdits en castellà («Horas en blanco», «Las sandalias de Atenea», «Amigo lejano», «Por el frontis del ocaso en el monte» i «Inventario previo«) a partir dels quals elabora una selecció titulada «El àngel y otros indicios«, que tampoc no s’arriba editar. Igualment, en aquesta època escriu un poemari en català, «Bolles de fang«, que
tampoc no veu la llum. Algunes de les seves poesies apareixen a la revista «Poesia Nueva»  d’Ediciones Ensayos i a «l’Antología Poética» 1952 de la revista «Rumbos». També un dels seus reculls queda entre els finalistes del prestigiós premi Adonais.

El 1957 comença un poemari en català, Poemes a Nai, que no surt fins el 1965. Això no obstant, causa un fort impacte en el món literari mallorquí. Segueixen uns anys de silenci fins el 1969, dedicats sobretot a les feines professionals com a gestor administratiu.
Entre 1969 i 1970 escriu el poemari Biografia, que no es publica fins el 1974, després d’ésser sotmès a una intensa reelaboració.
Amb Biografia s’inicia una nova etapa en la poesia de Riera, caracteritzada per un llenguatge més directe i allunyat de la sumptuositat i l’onirisme inicials, apresos d’Aleixandre. El segueixen dos llibres escrits pràcticament a continuació de Biografia: La bellesa de l’home (redactat entre 1971 i 1972, premi Joan Alcover 1974, publicat el 1979) i Paràbola i clam de la cosa humana escrit en 1973 i editat en 1974). També edita Poemes de l’enyorament (1972), unes versions en català de poemes de Rafael Alberti L’any 1971 (a qui visita personalment a Roma).

Sota el patrocini de la Caixa de Balears «Sa Nostra», crea la col·lecció de poesia El Turó i el 1979 promou la col·lecció Tià de Sa Real, llibres que dirigeix fins a la mort.

Paral·lelament als dos últims poemaris esmentats, Miquel Àngel Riera  comença a conrear la novel·lística. El 1971 redacta Fuita i martiri de Sant Andreu Milà (1973), la seva primera novella, i dos anys més tard acaba Morir quan cal (1974: premis Sant Jordi 1973 i de la Crítica de Serra d’Or 1975). Els inicis dels anys 70 representen el seu rellançament com a escriptor més enllà de l’àmbit estrictament mallorquí. Després d’aquestes novel·les apareixen L’endemà de mai (1978), Premi Nacional de la Crítica de Narrativa Catalana 1979 i Panorama amb dona (1983), premi de la Crítica de Serra d’Or 1984. Totes quatre formen un cicle, no sols per la imbricació dels personatges i dels esdeveniments o pel rerefons de la Guerra Civil, sinó pel fet d’ésser una meditació entorn de l’ésser humà en una situació límit. A aquestes novel·les cal afegir el volum de relats titulat La rara anatomia dels centaures (1979).

Els anys 80 i 90 suposen la consolidació de la seva feina com a escriptor. L’autor es caracteritza per una creixent autoexigència sobre la qualitat de la seva obra, sobre la qual realitza freqüents correccions i millores. Afirma que la condició de «escriptor» no s’aconsegueix simplement pel simple fet d’escriure, sinó ser «escriptor» suposa en si un qualificatiu que només s’assoleix quan l’autor adquireix un alt nivell, reivindicant la publicació d’una obra reduïda en nombre, però molt treballada. Publica els poemaris Llibre de benaventurances (1980) El pis de la badia (1992), les novel·les Els déus inaccessibles (1987, Premi Nacional de Literatura Catalana 1986) llla Flaubert (1990: premis Josep Pla 1990, Ciutat de Barcelona, Joan Crexells i de la crítica), el recull de contes Crònica lasciva d’una decadència (1995). També el 1985 es recullen els seus
llibres de poemes publicats fins aleshores al volum Tots els poemes (1967-1981). La majoria de les seves novel·les i llibres de relats són traduïts al castellà i algunes al txec, a l’alemany, al rus i a l’anglès. També comencen a aparèixer estudis aprofundits sobre els seus llibres. Aleshores rep reconeixements públics, com la nominació pel PEN Club a la candidatura al Premi Nobel (1987) i la Creu de Sant Jordi (1989)

Quan es troba en la plenitud de la seva dedicació a la literatura, el 20 de juliol de 1996, Miquel Àngel Riera mor en una clínica de Palma a causa d’un càncer detectat just dos mesos abans.

La seva important tasca literària es pot resumir en els llibres de poesia i els de narrativa, sense oblidar moltes conferències, intervencions i recitals que va fer a entitats culturals de les Illes i del Principat, i que constitueixen un importantíssim recull d’assajos vers la literatura, la llengua, la creació artística i el compromís amb la cultura.

Print Friendly, PDF & Email
Aquesta web utilitza cookies pròpies pel seu correcte funcionament. Les cookies són petits arxius de text que els llocs web que visita emmagatzemen al vostre navegador. Solen contenir un lloc web i un identificador. Ajuden a millorar la seva experiència mentre navega al nostre lloc web. En fer clic al botó Acceptar, dóna consentiment a l\'ús daquestes tecnologies i el processament de les seves dades per aquests propòsits.    Configurar y més informació
Privacidad