La manca de mossens deixarà la majoria d’esglésies manacorines sense celebracions la Nit de Nadal
El municipi de Manacor es queda sense capellans. Aquest fet que, qui més qui menys, podria suposar com una cosa normalitzada d’acord als temps que corren, comença a ser un problema logístic que fins i tot afectarà enguany a les Matines de Nadal. Ni les esglésies urbanes del Convent de Sant Vicenç Ferrer, Sant Josep, Fartàritx o Sant Vicenç de Paül, ni les dels nuclis com s’Illot, Son Macià o la tradicional de la residència de persones majors de Manacor, n’oficiaran.
El primer símptoma fou la presentació, la passada setmana, del programa municipal de Festes Nadalenques on es solen anunciar actes i horaris de celebracions, entre les que destaquen les tradicionals misses de la nit de Nadal. La sorpresa: no veure entre les parròquies, esglésies del municipi l’oratori de Son Negre, que per primer cop quedarà tancat a la celebració.
De fet el petit temple del llogaret, l’únic del terme dedicat a Sant Antoni, fa prop d’un any que tampoc oficia la cerimònia dels diumenges a les 10 del matí, la darrera opció dels veïnats de la zona per poder anar a missa de proximitat. De fet són els propis feligresos de Son Negre els que s’han posat en contacte amb el rector de Manacor, Antoni Amorós, per demanar-li una solució, una alternativa que no sigui rodar clau.
“És un problema de capacitat de servei. Ja no tenim capellans abastament per poder arribar per tot”, explica Amorós, que fins i tot tem que per Nadal “els que hi ha siguin suficients per les quatre Matines parroquials. Fins al darrer moment no sabrem si qualcuna (Nostra Senyora dels Dolors, Crist Rei, Sant Pau i Portocristo) quedarà sense, encara que estigui anunciat al programa”.
Depenent de frares mexicans
I doncs, de què depèn?: “d’un frare mexicà que actualment estudia a Roma i que per festes passa uns dies de vacances a Petra. Si enguany també és així aleshores podrem atendre totes les Matines, si no… potser haurem de recórrer a qualque diaca, el que vol dir que no podria oficiar l’homilia sencera”.
Però tornant a Son Negre, nucli dispers de cases a uns sis quilòmetres de Manacor que a més d’un curiós oratori de torres circulars també va arribar a tenir una escola rural, Amorós recorda que “des de que don Llorenç Galmés, el capellà titular, es va rompre el meluc fa prop d’un any, la cosa ha anat com ha anat. A més és un home de 94 anys, amb el que això comporta”. “Hi pot haver misses extraordinàries com noces o batejos, però no podem atendre amb normalitat”.
Si parlam d’organigrama idò, el Bisbat de Mallorca té destinats ara mateix només tres mossens a Manacor, dos en edat de jubilació: Joan Perelló i Pep Amengual, i el propi rector de les parròquies, Antoni Amorós. Una plantilla que es reforça puntualment amb un dels dos frares franciscans que serveixen a Petra, alhora vicaris parroquials.
“Com podrà entendre, si no tenim capellans suficients per a totes les esglésies del municipi, un oratori rural on s’hi va en cotxe no és ara mateix una prioritat” diu Amorós, que a més avança els “problemes estructurals que des de fa anys afecten el temple, com un crull al lateral de la plaça on ja hi invertírem més de 40.000 euros fa uns anys, sense resultat. Això no impedeix de moment obrir, però també afecta”.
Pere Fons, el mossèn rebel
Realment sí que hi ha una alternativa al tancament de Sant Antoni de Son Negre. Els veïnats ja s’han posat en contacte amb el rector Amorós per donar-li un nom: Pere Fons, un capellà d’esquerres nat a Manacor l’any 1938 i d’idees revolucionàries, considerat un vers lliure dins l’Eglésia mallorquina i que actualment depèn de la parròquia de Vilafranca. “És cert que se m’ha proposat, però el nomenament de capellans no depèn de mi, sinó del Bisbe… de totes formes ho veig molt improbable” deixa caure Amorós.
Segons el rector de Manacor, Fons es conegut “per oficiar celebracions com noces o batejos fora de normativa, sense mirar prim en aquest sentit. No crec que sigui un problema de posicionament polític sinó pel que li dic; que és el problema més gros que té amb l’Església de Mallorca”.
