Alumnes de l’institut mostren les conclusions d’un estudi que reflecteix a un mapa els llocs on han sentit temors, persecucions o violència verbal
Elles tenen pors relacionades amb possibles comentaris sobre el seu aspecte físic o per si lis ofereixen sexe, mentre ells està pateixen per si es troben amb grups o persones que consumeixen drogues i per zones de perill de baralles. Els alumnes de l’IES Portocristo han presentat davant l’Ajuntament les conclusions de la seva activitat ‘El mapa de la por’ que alerta sobre els principals temors dels joves tant a Portocristo com al nucli veí de s’Illot.
“Al bar Can Nofre, amics grans del meu pare em miren amb desig sexual”. “Al carrer de la Gerreria m’han dit coses sobre el meu aspecte físic. Estàs bona. Et faria coses i després m’han perseguit”, han dit avui dematí algunes alumnes davant les regidores Carme Gomila (Més-Esquerra) i Antònia Llodrà (AIPC). “Davant el bar Las Tapas els homes se’t queden mirant descaradament i moltes vegades et criden guapa o quin cul tens”.
Tant ells com elles procuren evitar llocs propers al camp de futbol de Ses Comes de Portocristo: “A la plaça del Sol i la Lluna hi ha ionquis i gent que consumeix”. Mentre que a s’Illot, “a la plaça del Llop hi ha gent que et persegueix”. “Al carrer de la Niña, tornava a casa quan una furgoneta blanca gairebé em segresta. Era un home vell. Ja fa sis o set vegades que em passa al mateix lloc”. “A la carretera de Son Servera m’han ofert drogues”. Són només alguns dels exemples de les pors que l’alumnat ha sentit aquests darrers mesos. El més preocupant és que aquestes pors es donen en plena llum del dia i en accions quotidianes com tornar de classes de repàs, o en anar a llençar el fems.
Al llarg d’aquest mes de novembre, alumnes han passat per la biblioteca per posar xintxetes al mapa als punts on en algun moment, pel motiu que sigui, han sentit por. Organitzat per la comissió de coeducació de l’institut, el projecte ha deixat ben clar els motius “profunds i estructurals” de les seves pors.
D’aquesta activita, ha quedat clar que 267 alumnes en algun moment han tingut temor i que la majoria són al·lotes. Més de la meitat de les alumnes (un 57%) han manifestat sentir por per diferentes motius, i gairebé la meitat (47%) diuen que han estat generades directament per homes que viuen al seu mateix poble. “Ens miren, ens xiulen, ens fan comentaris des de les terrasses dels bars o des dels cotxes. Ens persegueixen i de vegades ens arriben a tocar”, descriuen. Un dels possibles motius, concreten, és que tant a Porto Cristo com a s’Illot hi ha molts punts que no estan ben il·luminats, com la Ronda de l’Oest propera al centre. “Les bones condicions lumíniques dels espais ajuden a tenir més seguretat”.
L’alumnat també té por dels llocs on es consumeix alcohol o altres substàncies, a més a més denuncien el tràfic de drogues. “Ens fa por presenciar escenes violentes, encara que no ens afectin directament”. Així mateix els cans sense corretja també són font d’intranquil·litats i alguns confessen que el mateix institut n’és una altra, perquè hi ha alumnes que amenacen o coaccionen.
Els carrers del centre que envolten la plaça del Carme, al Carreró, al carrer Gerreria o a la plaça de la Sirena. Un altre focus de conflicte són les parades de bus. “Sempre hi ha gent que ens incomoda”. El mateix passa a la plaça de la Fonera, al carrer Andrea Doria, a la plaça de la Savina, a la ronda del Matí, a la plaça del Llop o a la zona del torrent de s’Illot.
Un cop descrits i plasmats en un mapa les seves pors, l’alumnat ha reclamat a l’Ajuntament de Manacor que es prenguin mesures perquè “viure a Porto Cristo ia s’Illot sigui més fàcil”. “Ens preocupa que la majoria de les pors siguin provocades per altres persones. Creim que calen accions socials que ens ajudin a construir un entorn més amable”, han sentenciat les dues regidores. Gomila diu que “podia intuir punts concrets de conflicte, però m’ha sorprès que hi hagi aquesta sensació d’inseguretat als carrers del centre. Em sorprèn molt la identificació de gènere”, admet mentre contempla les xinxetes grogues de les al·lotes i les verdes dels al·lots.
El coordinador de la comissió de coeducació, el professor i periodista Toni Riera, admet que les xinxetes grogues són solitàries. “És impactant veure que assenyalen zones de por al centre del municipi”. En canvi, les dels nois es concentren a la zona de l’institut i el camp de futbol, per això els experts interpreten que més que una zona de por és una zona de conflicte.
La directora de l’IES Porto Cristo, Xisca Bonet, s’ha sincerat: “que nines de 12 anys hagin de sentir frases tan explícites és preocupant perquè poden ser veïns, pares, cosins, germans grans, avis…”. “Cada xinxeta és una persona”, interromp Gomila, que critica que “hi ha permissivitat per part dels homes per fer comentaris sense conseqüències”.
El mapa, prossegueix, “serveix per veure’l reflectit i la solució no és fàcil”. “La ciutat està configurada de manera que no respon a les necessitats actuals ia les demandes socials però ens serveix com a punt de partida perquè és un diagnòstic brutal fet amb una perspectiva de gènere, d’edat i amb un indicador clar”. “No serà fàcil però la nostra feina serà posar solucions, heu de ser insistents”, ha assegurat i ha defensat caminar cap a ciutats més inclusives”.