El metge de família més famós de Porto Cristo torna a l’atac per visibilitzar, a través de testimonis i entrevistes, una dotzena de malalties des de l’esperança, sense rancúnia.
Visibilitzar malalties, ajudar la gent. Aquesta és la premissa fonamental per la qual Sergi López, metge de família al centre de salut de Porto Cristo, va creant vincles emocionals a través de l’esport des de fa anys. “Tenia al cap un gran repte a un any vista i era una manera d’entrenar. Però sembla que no podrà ser… així que vaig decidir enfocar-ho d’una altra manera”. Dotze ironmans en dotze mesos, cadascú dedicat a una causa, a la conscienciació d’una malaltia.
“Com a metge veig malalts cada dia. Nosaltres ens queixam i no veim la solució a molts problemes, mentre que hi ha pacients amb malalties molt greus que són un exemple d’actitud i enfocament per viure la vida”, explica López, que fa una mica més de un any ja es va posar les sabates de ciclista per pujar 27 vegades seguides la muntanya de Sant Salvador de Felanitx, i així comprar una cadira adaptada a una noia de Manacor.
3,8 quilòmetres nedant, 180 amb bicicleta i 42,195 quilòmetres més corrent, cosa que equival a una marató. El repte va començar el darrer dissabte d’agost i acabarà el dissabte 26 de juliol del 2024. “Es tracta de visibilitzar una malaltia diferent cada vegada, entrevistant diferents persones per saber com ho viuen i ajudar a augmentar la comprensió global de la societat”. Tot a través de testimonis de vida. “Com un regal d’ells cap a nosaltres i perquè se sentin estimats”, afegeix.
Els tres primers ironmans van ser dedicats a la paràlisi cerebral, l’ELA i l’esclerosi múltiple respectivament i als casos exemplificadors de Catalina Romero (Manacor), Climent Sabater (Menorca), Pep Martorell (Santa Maria), Catalina Maria Julià (Porreres), Mireia Còrdova (Portocristo) i Raquel Martínez (Palma).
El següent tindrà lloc aquest dissabte 25 de novembre, dedicat a les persones que pateixen càncer, sobretot infantil, a la investigació i per la intensificació a l’avenç de les cures. Sortirà de la platja llorencina de Cala Nau a les vuit del matí, per acabar al mateix lloc a les dotze de la nit.
“En aquesta vida ens trobarem amb moltes adversitats a superar i en algun moment perdrem l’ànim i no veurem com superar-les… al final cal acceptar que no tot depèn de nosaltres, fer-nos responsables del que sí i agrair cada nou dia”, diu Sergi López, que recorda les paraules de Climent Sabater, malalt d’ELA: “Viu el dia a dia, no pensis en el futur perquè és incert… tots morirem, però la mort dóna sentit a la vida!” .
“L’ordre de les següents encara no està decidit, les tenc pensades, però encara no planificades. Cada cas s’exposa i comparteix per les xarxes socials i whatsapp. Comparteixo els vídeos perquè les escoltin, què implica tenir una determinada malaltia, les limitacions. Vull que la gent tengui la major informació possible i en sigui més conscient”. La intenció no és en aquest cas de recaptació econòmica, “el més important és que aquests missatges i vídeos es viralitzin”.
Dificultats
“El problema més gran va ser la calor de l’estiu, per això molts trams han de ser nocturns”. I és aquí quan es fa imperiós activar les eines mentals: el perill d’anar amb bici amb poca visibilitat, el mal temps… “tothom que vulgui em pot venir a ajudar ia fer trossos de recorregut amb mi”. No té patrocinadors. Si algun dissabte plou ho farà a la piscina o correrà a la cinta de córrer i un ‘rodillo’ per la bicicleta, però res no s’anul·la.
Farà un any que no tasta la xocolata, quatre que no beu una gota d’alcohol i nou que va deixar de fumar. A Sergi se li acumulen les lectures, les emocionals, les de superació; testimonis tots d’un trànsit que encara que dificultós, sempre paga la pena recórrer, amb corbes o no.
