Marta Lliteres (Manacor, 1981), que ha estat triada presidenta de la Federació Balear de Caça en substitució de l’ara vicepresident del Consell de Mallorca, Pedro Bestard. És la segona dona que presideix una federació autonòmica de caça a Espanya i la primera a les Illes.

-Com afronta aquesta etapa i quins canvis creu que són necessaris?
-Amb molta de il·lusió i prudència ja que duim moltes modalitats de caça i gestió de territori, des del meu punt de vista els canvis a fer només són dos a dia d’avui: un és aconseguir la unitat de les entitats i l’altre fer feina per canviar la visió de la societat respecte el nostre col·lectiu. Pens que en aquest sentit ja hem començat a veure canvis.

-Quin paper té el caçador avui en un societat com la mallorquina i com creu que és vist socialment?
-El caçador actual és un ecologista que té cura tant de la fauna com de la flora durant tot l’any, posa menjar i agua pels animals, sembra trossos de terra perquè les aus migratòries trobin aliment després del seu llarg viatge i la seva època de cria sigui exitosa, censen els animals, fan boscos, marges i camins nets per evitar incendis, lleven els animals infectats del camp per evitar la propagació de pandèmies, repoblen amb altres els llocs allà on hi manquen especies etc. Com he dit abans és molt important netejar la cara del nostre col·lectiu, ja que socialment no estam ben vistos. Reconec que sempre hi ha una ovella negra que posa el col·lectiu sota el punt de mira, i precisament és aquí on la Federació fa tot el possible perquè aquestes coses no passin.

-També hi ha part de desconeixement per part de la resta de la societat?
-Sí i molt gran. En època de caça la gent veu els caçadors com el dimoni, però en canvi aquesta mateixa persona en època de veda quant està a la mateixa finca però en ves de dur una escopeta du un sac d’ordi per omplir els menjadors, no només no el reconeixen com el caçador sinó que s’aturen a parlar amb ell molt cordialment. Per això demanam que si qualcú té dubtes que es posi en contacte amb nosaltres per poder-li explicar la gestió de territori que feim actualment.

-Quina feina es fa respecte la repoblació d’espècies?
-Abans de poder fer una repoblació es sol fer un cens de l’animal per tal d’evitar la superpoblació de la espècie. Les que es solen repoblar més son la perdiu, el conill i el faisà. Tots aquets animals que s’alliberen passen per controls fitosanitaris i s’amollen baix notificació o permís específic del Consell Insular de Mallorca, segons ho tingui estipulat el vedat de caça al pla tècnic. En el cas dels conills ja es solen amollar vacunats i no es poden caçar durant un període de dos anys perquè puguin arrelar al lloc d’amollada i criïn així com toca.

-Com estan els nivells de protecció dins el Parc Natural de Llevant?
-La caça al Pla Natural de Llevant està permesa dins les condicions que ja estaven plantejades inicialment, i es poden autoritzar repoblacions dins projectes de conservació compatibles amb la gestió i conservació de l’espai natural protegit, així com el control d’espècies autòctones no cinegètiques. Hi queda prohibida la caça sembrada, els concursos, repoblacions comuns i només s’hi pot caçar amb autorització especial. Els plans tècnics han de complir tota la normativa del PORN. La Federació Balear de Caça no està d’acord amb aquestes mesures ja que consideram que afecten activament la pràctica de la caça i a la gestió del territori dins els acotaments del PORN

-Com està la situació de Son Real?
-Precisament des que es va aprovar el PORN, s’ha restringit l’adjudicació de places de la caça a coll amb un procés d’adjudicació molt curt i amb un sistema presencial que el fa inaccessible a segons quines persones per motius laborals, ja que no ho poden sol·licitar telemàticament. No s’entén com és possible que no et deixin fer la sol·licitud online i el pagament ha de ser en efectiu. Les places no es publiquen si no que van cridant els caçadors que ja hi han caçat amb anteriorment. També han modificat les distàncies de caça del camí a 25 metres.

-Quin és el paper de la dona? Ha sentit masclisme en alguna ocasió?
-Consider que el paper de la dona dins el món de la caça ha estat sempre molt important malgrat haguí estat indirecte. Ha estat la encarregada de rebre les peces abatudes al camp i prepara-les per alimentar la seva família. Avui en dia els temps han canviat i la dona ja participa de cada cop més activament en la caça. De fet de cada any notam un increment de dones a les llicències federatives. El tabú de cada vegada és més petit i avui dia diria que quasi inexistent. En el meu cas mai he notat masclisme o diferència entre els meus companys de caça, al contrari, sempre m’han acollit amb els braços oberts, amb una rialla i he comptat amb el seu recolzament i ensenyances. De fet el meu pare ha estat sempre un referent per a mi i des del principi me va donar suport i animar a que continués endavant.

-Com sobreviuen les tècniques tradicionals de caça i on es poden dur a terme?
-Són molt apreciades i una part important de la nostra cultura cinegètica degut a la seva bellesa i espectacularitat de les captures. Són modalitats que tenen unes tècniques de caça les quals no tothom sap practicar per la seva complexitat, temps de preparació i dedicació. Als pinars i zones de bosc es solen veure els filats a coll pels tord, de cetreria n’hi ha gaire bé arreu de Mallorca, caça de cabra amb cans i llaços a la serra de Tramuntana, perdiu de reclam amb bagues arreu de l’illa… Hem de tenir en compte que per poder practicar qualsevol modalitat de caça, sigui art tradicional o no, ha d’estar autoritzada damunt el Pla Tècnic del vedat o en el cas dels terrenys lliures, sempre que el municipi en qüestió estigui acollit al Pla Marc, haurem de tenir en compte la disposició del l’orde de vedes expressada al BOIB del 9 de maig de 2023.

-Com es presenta la caça del tord?
-Durant seva migració aixeca una gran passió entre els caçadors. Enguany tenim bones perspectives d’arribada d’aquesta espècie, pensam que serà una bona temporada. De fet col·laboram amb el projecte Zorzales de la Fundació Artemisan per fer comptejos, censos i recuperació d’anelles per saber més sobre la migració i llocs de cria d’aquest ocell.