Sonia Andreo “Per acompanyar un pacient diabètic s’ha de ser empàtic”

Revista 07500

| Revista 07500

Sonia Andreo Núñez (Palma, 1974) Va ser una de les professionals que van inaugurar l’Hospital de Manacor a finals dels 90, primer a Urgències i ara, des de fa quatre anys com a infermera educadora de diabetis, tant adulta com pediàtrica. Una figura que fa uns quinze anys que fou creada i integrada dins endocrinologia.

-Contin’s una mica quines són les seves funcions
-La principal és la de realitzar una educació i acompanyament del pacient des del diagnòstic de la malaltia. Ja a l’ingrés se l’educa en com s’han de fer els controls,
com administrar la insulina, els símptomes d’una hipoglucèmia i com tractar-la, la
importància d’una alimentació saludable etc. Se li ensenya quins aliments són els que
contenen HC (nutrients bàsics) i com comptabilitzar la quantitat d’HC que ingerirà a cada àpat. Se li proporciona el material necessari. D’aquesta manera el pacient i el familiar es poden anar al domicili amb una educació de supervivència realitzada. Després ja els citam per continuar amb l’educació. L’objectiu final és empoderar els pacients en la malaltia.

-En què influeix ser diabètic a l’hora d’anar de viatge, per exemple?
-S’ha de preocupar de dur el material suficient per als dies del viatge. Sempre s’ha d’endur tot a l’equipatge de mà. Han de tenir present la climatologia del lloc a visitar perquè no es faci malbé la insulina. I aconsellam que programin les activitats físiques amb antelació per ajustar la insulina ràpida correctament.

-Qui és el protocol una vegada informat un pacient diabètic per primera vegada?
-L’equip d’endocrinologia tant d’adults com de pediàtrics ens avisen i acudim a l’habitació. Allà els explicam la malaltia, el tractament a seguir, els tipus d’insulines, administració, purga, conservació. També ens preocupam de proporcionar-lis tot el material que necessiten perquè de mica en mica i sota supervisió del personal de planta, vagin practicant abans de l’alta. En visites successives explicam el concepte d’HC i la seva importància. Els donam les eines necessàries perquè puguin comptabilitzar els HC que contenen els aliments que ingeriran. És molt important que li donin la importància que té saber quina quantitat d’HC ingereixen, ja que varia la insulina ràpida necessitaran. Posteriorment saben que és una hipoglucèmia i la manera òptima de recuperar-la. També parlam una mica de l’exercici.

-Tots les diabetis són iguals?

-Hi ha dues classes de diabetis, la de tipus 1, que afecta tant adults com infants. No
se sap ben bé perquè s’origina, ja que el propi cos crea anticossos contra les cèl·lules beta que fabriquen la insulina. El principal tractament consisteix a administrar la insulina de manera externa. Cal tenir en compte que la insulina és el que necessita el nostre cos per poder metabolitzar la glucosa de la sang, és a dir, és la clau perquè el sucre que hi ha a la sang entri a les cèl·lules. I la diabetis de tipus 2, a la qual estam més acostumats, que ve derivada per un estil de vida sedentari, per una obessitat; el cos crea una resistència a la insulina que fa el pancrees. Aquí és on s’ha de treballar molt i conscienciar la població de la importància d’una alimentació saludable i una vida activa. El principal tractament de la diabetis tipus 2 seria els antidiabètics orals, i si amb aquests no s’aconsegueixen uns resultats òptims ja s’administraria insulina.

-Tots els tractaments necessiten de punxades?
-Tots els pacients amb diabetis tipus 1 sí que necessiten insulina. Els pacients tipus 2 no. El més important és educar la població a modificar els hàbits. De vegades amb petits canvis s’aconsegueix reduir les xifres de glucèmia i fins i tot deixar el tractament.

-A partir de quina edat es pot tenir diabetis?
-La diabetis 1 a qualsevol edat. El tipus 2 normalment en edat adulta. Però cal anar amb compte amb els joves amb obessitat i sedentaris, perquè poden estar desenvolupant una prediabetis.

-Què diferencia la insulina lenta de la ràpida?
-La insulina lenta és aquella que s’administra una vegada al dia i s’absorbeix al llarg de les 24 hores. Aquest tipus d’insulina té la funció de mantenir la glucèmia estable.
La insulina ràpida s’administra entre 10-15 minuts abans dels àpats per metabolitzar la glucosa que ingerim.

-I les anomenades infusores d’insulina com funcionen?
Les bombes d’insulina o infusores són uns aparells a través dels quals de manera continua s’administra insulina. Els pacients que les fan servir ja no s’administren insulina lenta ja que la ràpida de la bomba supleix la seva funció. Totes les infusores estan programades de manera individual per l’equip de endocrinologia. Perquè la insulina arribi al teixit subcutani és necessari que s’insertin un catèter. Normalment aquest tipus d’infusores estan vinculades a un sensor que de manera contínua mesura la glucèmia a la zona intersticial. El valor d’aquesta glucèmia es comunica a la infusora perquè en cas d’hipoglucèmia deixi d’administrar insulina. Aquest tipus tractament el que vol és assemblar-se a un pàncrees artificial.

-Donen pautes als pacients de com han de menjar?
-El primer que explicam és en què consisteix una alimentació saludable. Els demanam què dinen i els seus horaris de menjars. Els ensenyam com comptabilitzar els grams hi ha al plat. Normalment proposam petits canvis a l’alimentació i molt important sempre pactat amb el pacient, perquè sinó és molt difícil que els realitzin.

-L’escena d’un diabètic punxant-se el dit per saber l’índex de sucre ja és història?
-Les glucèmies capil·lars mai desapareixeran. Ara hi ha sensors que mesuren la glucèmia instersticial. Hi ha una diferència entre glucèmia capil·lar i instersticial que els pacients han de tenir en compte ja que la glucèmia no es mesura al mateix lloc. Sempre els recomanam que si duen sensor i el valor no els sembla correcte que es facin un control capil·lar.

-A quines zones s’aplica la insulina ràpida quan no és amb bomba?
-Les zones d’administració de la insulina són: braços, cuixes, glutis i abdomen, dos
dits separat del melic. És molt important rotar les zones.

-Han notat un augment de la malaltia?
-Segons l’OMS, la diabetis tipus 2 anirà en augment per hàbits de vida poc saludables: menjar prefabricat, manca de consum de verdures i fruites i pel sedentarisme.

-Com pot notar una persona que potser pateix de diabetis?
-Els símptomes típics són: polidipsia, polifàgia o pèrdua de pes,

-En cas d’infants o adolescents, com reaccionen les famílies?
-Les mares solen tenir un sentiment de culpabilitat, de no haver-se donat compte o per saber què els hi passarà als seus fills.

-I els propis pacients?
-Feim una feina on hi intervé molt la psicologia, l’empatia i la humanització. Els adults
normalment ho accepten millor. En canvi l’edat adolescent és la pitjor ja que no volen
ser diferents del seu grup i de vegades a aquesta edat és quan neguen la malaltia. És un període molt difícil tant per a l’adolescent com per als pares. Normalment en arribar als 25 anys són conscients de la importància d’un bon control i canvien alguns hàbits pocs saludables per altres.

-Ni fumar ni beure
-No s’han de considerar persones diferents a la resta de la població. Alcohol i tabac està desaconsellat a tota la població.

-Hi ha ajudes?
-El tractament està finançat. Els pacients no han de comprar ni agulles per la ploma d’insulina ni pel picador. Els sensors també es financen seguint uns criteris tant a pacients tipus 1 com  de tipus 2.

-Entenc que no cal anar per res a Palma idò?
-Per descomptat que no. L’equip d’endocrinologia d’adults i pediatria es preocupa que els pacients no s’hagin de desplaçar a l’Hospital de referència de Son Espases. Així tenen les mateixes oportunitats de tractament i se’ls ofereix la mateixa tecnologia. Els pacients de la nostra comarca es poden posar fàcilment en contacte amb les educadores tant per telèfon com per correu electrònic.

-Com es controlen els nins diabètics quan són a l’escola?
-Les escoles sempre han d’estar informades dels alumnes amb diabètis. Des de l’hosìtal ja informam els responsables de la conselleria de salut, prèvia autorització per part dels tutors. Des del departament d’Alerta Escolar de la conselleria es posen en contacte amb la infermera de la zona del centre escolar. La infermera del centre de salut és la responsable de realitzar l’educació als centres escolars. Se’ls explica sobretot l’actuació davant d’una hipoglucèmia. Contínuament estem en contacte tant amb el departament d’Alerta Escolar de la conselleria, centres de salut i fins i tot centre escolar per resoldre dubtes i realitzar seguiment a aquells pacients que ho necessitin.

-Alguna reivindicació que vulgui fer?
-El reconeixement com a Infermera experta en educació diabetològica o infermera
de pràctica avançada.

publicitat
07500 botiga

Vols comprar el teu exemplar?

publicitat
publicitat