Gestionat pel guitarrista Bernat Parera, és una de les explicacions del raig i roll de grups musicals que nodreixen a la comarca des de fa 40 anys
Parlar de grup de música a Manacor és com fer-ho de platges a Artà o coques de patata a Valdemossa, n’hi ha tants que és complicat acabar-se’ls tots. No obstant això les circumstàncies mai han estat les més idònies ni pel naixement ni per a la supervivència. Sense locals d’assaig ni sales de concert on poder desenvolupar tot el potencial en directe, sorprèn que n’hi hagi per dotzenes. ‘Amagats’ en cotxeries i a cases de foravila (una bateria és un perill de salut pública a una comunitat de veïns) aquest talent s’ha anat obrint pas.
Però com a les històries d’Astèrix, a la Gàlia hi ha, des de fa ara 10 anys un punt on si hi posam la lupa la cosa és més amable i comprensible. Es tracta de Can Sant, un local de sales d’assaig obert el 2013 gairebé per vocació del seu ideòleg i propietari, Bernat Parera, que en principi ‘només’ cercava un lloc per compartir amb els grups del que és guitarrista.
“El malnom familiar es ‘Sant’ així que no va ser complicat donar-li nom a un espai que era una espècie d’aparcament familiar”. “La imatge del San Pancracio fent les banyes amb la mà també va venir molt fàcil, encara que alguns cops han arribat a confondre el local amb una església evangèlica”, diu Parera, que gestiona el dia a dia del local conjuntament amb la seva parella, Ana Esgleas.
Les primeres passes foren les lògiques: intentar separar, insonoritzar i determinar quina seria la fórmula de lloguer perquè sortissin els números: “primera pensàrem en un pagament mensual per cada una de les quatre sales, però no quadrava, així que vam decidir llogar-les per hores, amb una tarifa especial si és per una sola persona que vengui a fer pràctiques”.
Totes les sales van equipades amb bateria i material tècnic, amb entrades de micro ambient per poder fer gravacions en directe per si han de mostrar en una maqueta com sona el grup, “a més de la possibilitat de poder llogar guitarres i baixos”.
“La valoració d’aquests deu primers anys és molt positiva. Tal volta esperava una mica més de gent al principi, però veig que poc a poc es va consolidant”. I és que encara que Can Sant sigui l’únic local per assajar del municipi Parera és conscient que “la meva competència és gratis, és la cotxeria, és la casa de la padrina, el foravila etc, així és que si ho volia fer bé, ho havia de muntar de luxe”.
Per això a l’hora d’insonoritzar abans se’n va anar a Madrid a fer d’espia: “vaig trescar per multitud de llocs similars per trobar idees bones i copiar-les”. Fins que a Torrejón de Ardoz va trobar la solució: 21 palets d’uns bloquets acústics especials fets de formigó i farcits d’un material que absorbeix el so. Tot completat amb aire acondicionat, una gelera i una petita màquina per fer cafès.
Demanat pel motiu de l’efervescència constant de grups manacorins a l’escena de la música illenca, Parera aixeca les celles: “El que passa aquí o a Felanitx no té una explicació lògica o en té moltes…” I un altre cop torna a sortir la precarietat i la ironia de no tenir, des de fa anys, una mostra local on les bandes puguin mostrar el seu repertori amb un bon equip i un escenari ben muntat. “Era el motor de l’escena local. De fet tenc ganes de muntar-ne un cada any amb els grups que vénen a assajar aquí, però vull tenir la possibilitat de pagar-los”.
