AIPC, partit soci de l’equip de govern manacorí planteja una consulta perquè el
nucli costaner passi a ser el municipi mallorquí número 54
Fa només uns dies Antònia Llodrà, portaveu de l’Agrupació Independent de Porto
Cristo (AIPC), tornava a verbalitzar un tema ja massa recurrent com per passar
desapercebut: l’emancipació a través d’un referèndum del poble costaner per esdevenir un nou municipi. El desig, que fa 30 anys ja va cristalitzar en un moviment veïnal que acabà amb la creació del propi AIPC com a braç polític, torna com a opció viable un cop que els portenys formen part de l’equip de govern municipal, conjuntament amb Més-Esquerra, que ja va dur la independència a l'anterior programa electoral de 2019.
“Dins les condicions prèvies ja es parteix de la base que Portocristo reuneix les
condicions geogràfiques, demogràfiques i econòmiques que marca la Llei per tal de
poder optar a ser un nou municipi”, explica Joan Llodrà, conseller insular del
ecosobiranistes, exregidor de l’Ajuntament i expert en els condicionants polítics i
administratius per una consulta.
Si parlam de condicions administratives, les de partida i sense les quals no seria lògic
demanar el parer dels ciutadans, aquestes bàsicament són: tenir més de 6.000 habitants (ara en té més 9.000 que hi viuen tot l’any), estar a més de cinc quilòmetres del poble mare (són a 12 km), i que després de la separació, el municipi original no quedi amb menys habitants. A part que Portocristo hauria de demostrar ser econòmicament sostenible. De fet és segurament, a dia d’avui, l’únic poble de les Balears que a dia d’avui reuneix aquests requisits previs.
“No tenc cap problema en que es pugui fer una consulta, al contrari”, diu de partida el
batle manacorí, Miquel Oliver. “A qualque moment s’ha de posar damunt la taula,
després s’ha de decidir si és vinculant o no o si jurídicament és viable. Amb això vull
dir que ara mateix la Llei Montoro i el mandat d’Europa van pel camí contrari, que és el de promoure les unions de municipis propers”.
Si als anys 90 va nèixer AIPC, el setembre de 2007 es va donar la següent passa amb la constitució de la Junta de Districte de Portocristo, durant molts anys inoperant i reactivada aquesta legislatura amb plens cada tercer dilluns dels mesos senars.
Precisament Antònia Llodrà n’és la presidenta. L’altra regidora d’AIPC al consistori i vicepresidenta de l’òrgan, Júlia Acosta, no és tan optimista com Llodrà i assenyala un fet clau: “Maldament la proposta sortís aprovada per la Junta de Districte, al final hauria de passar pel ple i ara mateix som un equip de govern en minoria…”, reflexiona; “Està clar que estic a favor d’una consulta i veig molt necessari que es faci, però el que hauríem d’assegurar és tenir independència en triar i finançar projectes necessaris pel poble”.
Les opcions
Ja que políticament l’ajuntament de Manacor no té en els seus plans promoure
directament la segregació municipal hauria de ser el propi poble de Portocristo qui
pogués decidir el seu futur. Si consultam la Llei de Règim Local de les Illes Balears i la de Participació Ciutadana, sabem que són quatre les opcions per donar veu al poble.
La primera seria un referèndum vinculant. Aquí vendria també el primer problema, i és que hauria de ser damunt el cens de tot el municipi ja que el Tribunal Constitucional no permet fer referèndums a només una part d’un municipi. Aquí la proposta hauria de partir de la iniciativa del batle, d’un grup municipal o d’unes 1.250 firmes de censats al municipi. Per fer-se, a més, necessitaria l’acord per majoria absoluta del Ple i permís de l’Estat.
La segona opció passaria per una consulta ciutadana oficia, que en aquest cas no tendria un caràcter vinculant. No es pot fer servir el cens. Hi participarien les persones inscrites al Registre Únic de Participació Ciutadana (RUPC) i també estaria circumscrit a tots els inscrits del municipi. La part bona és que no necessita permís de l’Estat, ni la majoria absoluta del consistori. Per convocar-la basta decret de batlia o majoria simple del Ple o unes 1.250 firmes de persones del municipi inscrites al RUPC, una eina encara no desenvolupada a bastament.
S’hauria de fer per tant una campanya d’inscriure’s al RUPC. Si surt el vot favorable a
la secessió sigui al global de municipi o només tenint en compte els resultats al Port,
s’ha de validar per majoria absoluta del consistori. Si tot anés bé encara mancaria
enviar-ho al Consell de Mallorca perquè tramiti i resolgui. Ha de passar després per un dictamen del Consell Consultiu.
Pot ser la tercera seria la opció, en principi més lògica encara que no la que té més
possibilitats. Passa per la recollida de signatures. No hi ha consulta ni referèndum. Faria falta que la meitat més una de les persones amb dret a vot a Portocristo a les eleccions municipals presentessin firma demanant la segregació, amb tres mesos de termini per presentar-les.
A partir d’aleshores l’Ajuntament hauria de validar per majoria absoluta la conformitat
amb la petició. Igualment que amb l’opció anterior, s’envia al Consell perquè tramiti i
resolgui. Ha de passar després per un dictamen del Consell Consultiu, que se suposa que serien tràmits sense massa dificultats.
La darrera opció seria una consulta ciutadana no reglada, una figura no regulada i per tant no vinculant. No es pot fer servir el cens, per tant la gent hauria de votar amb DNI o amb certificat de resident, tal com va passar al 9N a Catalunya. Seria una consulta que convocaria el batle a proposta de la Junta de Districte i de les signatures portenyes que políticament el consistori manacorí considerés oportú exigir. Estaria només circumscrit a Portocristo.
La Junta de Districte seria en aquest cas qui plantejaria la pregunta. Si hi participa el
50% dels censats i el ‘sí’ obté més vots que el ‘no’; el batle es compromet a instar el
Consell de Mallorca perquè exerceixi la potestat d’iniciativa al respecte que li dona la
Llei. El Ple de l’Ajuntament hauria d’acceptar els resultats per tal que el Consell pogués actuar de part.
