Jaume Mascaró (Petra, 1964) és el conseller executiu de Melchor Mascaró SA. Parlam amb ell sobre l’estat del Puig den Mora, l’impactant punt d’extracció de pedra devora s’Ermita, i del present d’una empresa icònica al panorama de l’obra pública mallorquina.
-Totes les pedreres de les proximitats del cementiri són de Melchor Mascaró?
-La gravera de Sa Torre està dividida en tres clots. El del cementiri, d’on ja no se n’extreu matèria primera sino que s’utilitza com una planta de formigó on s’hi duu pedra del segon clot que hi ha davant per fer la grava, i de la pedrera del Puig den Mora, que és la més visible i la que actualment produeix més.
-Quin és el procés en planta per aconseguir el formigó?
-La pedra es va triturant amb molins i va passant per porgadors que la destrien per mides. Per fer formigó els trossos han de tenir una gruixa determinada. És una mescla de grava, ciments i aditius. D’allà en surten els camions amb la mescla feta cap a les obres.
-Entén que la gent que veu d’enfora el Puig den Mora quedi sorpresa per l’impacte de ‘menjar-se’ la muntanyeta?
-La imatge del Puig den Mora és una mica espectacular, té raó. Els dos primers anys es va anar gratant la part de baix, però ara ja no ens ha quedat més remei que pujar. Ens hem hagut d’enfilar de manera que les màquines són ben visibles i es veu el que estàs fent a cada moment.
-En queda per molta estona?
-Ara ens queden uns 15 anys autoritzats, que depenent del pla d’explotació i de labors poden ser alguns més. Al final és com els contenidos de fems, tothom els vol tenir aprop però ningú davant ca seva. Hem de menester matèria primera per fer-nos la casa però no volem els perjudicis.
-No s’hagués pogut explotar una altra zona menys significativa?
-Per aquí no hi ha altres alternatives, és impossible trobar una nova pedrera d’on extreure material. A Manacor ja no hi ha massa opcions.
-Al final quedarà rehabilitat de qualque manera?
-Cada clot té un pla de rehabilitació per quan acaba la seva vida útil. Per evitar l’impacte visual així com anem baixant s’instal·laran pantalles vegetals. Queden uns dos anys més per arribar a l’enfront. S’aniran fent terrasses escalonades amb arbres, com ja va passar a l’antiga pedrera de Gènova. Començarem per la part d’abaix amb pins i mates. Tapar-lo a nivell de sol. Amb el temps es veurà més ras i no cridarà tant l’atenció.
-Seguint una normativa determinada?
-Abans totes les pedreres estaven de forma alegal. Amb la nova Llei de Mines tothom s’ha posat al dia i de cada cop hi ha més vigilància amb drons, controls de pols amb diferents medidors, camions amb aigua per evitar que s’aixequi sobretot a l’estiu etc.
-Què se n’extreu exactament del Puig den Mora i en quina quantitat?
-Se n’extreu pedra calissa de bona qualitat, per fer grava per formigó, tapar tuberies, com a base per fer camins o carreteres etc. Se n’extreuen entre 1.000 i 1.500 tones de material cada dia.
-Per cert, que hi ha devora el clot del cementiri? És una pedrera ja reblida?
-Sí, devora hi ha l’antic clot den Violí, que ara serveix per guardar terra o pedra d’excavacions per repicar.
-Com afectaren els mesos de confinament al ritme de l’empresa?
-La pandèmia no ens va afectar tant com la crisi de 2008, quan vàrem passar de no donar abasto a sis mesos de no saber què havíem de fer, d’un moment per l’altre. Teníem la meitat de feina en obra pública i l’altra a la privada. El client privat es va aturar del tot i el públic va durar fins que els bancs van anar tancant l’aixeta.
-Van haver d’explorar nous mercats fins i tot a l’estranger, no?
-El problema és que va durar molt, 10 anys que es van fer molt llargs. La facturació anava per avall i les despeses ens menjaven. Vàrem estar a punt d’anar a Argèlia o a Líbia, però la primavera àrab va trastocar els plans i no fou possible. Allà on sí hi vam fer obra va ser a Tuníssia on construírem un pont de 300 metres, tret dels dos trams que connectaven amb terra, que per problemes administratius no es van poder expropiar. Ara hi ha un pont inservible. I després vam tenir feina a l’Uruguai, a una mega factoria de cel·lulosa on hi treballaven 4.000 persones.
-Melchor Mascaró fa feina també a la península?
-No tenim delegació a la península però sí una a Eivissa, que probablement tancarem aviat perquè és una illa complicada. Hi tenim una dotzena de persones de manera permanent. El problema ve quan n’hem de desplaçar a l’estiu. És una locura trobar habitatge, per exemple.
-Quanta gent fa feina a l’empresa?
-Actualment tenim en plantilla uns 800 treballadors, la meitat fent feina en serveis de jardineria, fems o neteja viària i manteniment de depuradores. I l’altra fent feina d’obra.
-Quina és la facturació actual?
-Facturam entre 80 i 90 milions d’euros anuals.
-De quines obres públiques sen sent més orgullós i què estan fent ara?
-Fèrem part de l’obra de Son Espases o el Palma Arena, i ara estam amb la modificació del camp de futbol de Son Moix pel RCD Mallorca, on encara ens queda el fons sud. Ara fa 8 o 9 mesos que hem començat la reforma del passeig marítim de Palma o la carretera Manacor-Felanitx. I tenim molta reforma d’hotels a l’hivern.
-Els donen molta pressa?
-La nostra feina és una locura, és tan difícil aconseguir una llicència que després el client vol fer més via de la normal. Els plaços han tornat curts.
-Qualque vegada s’han plantejat anar-se’n de Manacor?
-Abans de construir aquesta seu ens ho vàrem plantejar una temporada. Era quan estàvem just davant l’hipòdrom. Tot i que l’ajuntament de Manacor sempre ens deia que no hi hauria problema amb les normes urbanístiques i que allà hi havia hagut una fàbrica de bloquets, finalment no ens deixaren desenvolupar res. Pensàrem a veure si era més convenient fugir de Manacor. Però som d’aquí, en som conscients.
-L’augment de cost dels materials ja està controlat?
-La gent que especula amb les matèries primeres ha fet desastres. Fa uns anys, per exemple, el ferro va triplicar el seu preu i encara que ara ha tornat a baixar, s’ha consolidat entre un 10 i un 15% més car. El que més preocupa ara és la manca de mà d’obra qualificada, encara que crec que és un problema de tots els sectors.