Miquel Oliver Gomila (Manacor, 1974) torna a ser batle de Manacor per tercera legislatura consecutiva. Una ‘anomalia’ que no concorda amb la resta del panorama polític balear. Ara lluita per aconseguir treure endavant un govern municipal en minoria i estirar els ponts d’uns diàlegs necessaris

-Il·lusionat per tornar a ser batle o preocupat per tenir un govern en minoria?

-Cada mandat és com pitjar el botó que reseteja el sistema. Hi ha nous delegats, noves funcions i també il·lusió, és clar que sí. Que ens hagués agradat més un govern de majoria amb el partit socialista? Potser sí, però hi ha situacions que de moment ho impedeixen. Ara allò important és treure la feina endavant si volem mantenir el mateix ritme que la passada legislatura. Els principis sempre són durs, però hi ha d’haver un exercici de responsabilitat. Estam amb la redacció dels pressupostos, una fita que haurem de negociar amb l’oposició.

-Sent més responsabilitat ara que tothom mira Manacor com a l’esperança de l’esquerra a Mallorca?

-L’excés de responsabilitat vendria si hagéssim de canviar l’acció de govern per ser d’una altra forma. No hem d’agafar la bandera del català perquè simplement ja la teníem, l’hem defensada i n’hem predicat amb l’exemple. És quan parles amb gent d’altres municipis que et fan la reflexió… des d’aquí és veu normal, el que passa és que ara ens hem fet més evidents per a la resta. En tot cas aquesta situació ens fa estar molt contents i tristos alhora per tot el que ha passat. Però una cosa hem de tenir clara, que la lluita i la defensa de la cultura i la llengua no és de l’ajuntament de Manacor, sino del poble que les comparteix i que també es compromet en altres qüestions d’esquerres igualment importantíssimes com ara el medi ambient i el reciclatge que, per exemple, fan que a Manacor ja poguem estalviar 1,3 milions d’euros anuals en fraccions reciclades que no s’han hagut de dur a Son Reus.

-Faci de futuròleg. Es veu com a futur candidat a la presidència del Govern?

-Miri, el camí ha estat molt natural. Primer prens la decisió d’anar a llistes, després surts elegit regidor. Encapçales una candidatura i et trien batle del teu poble; guanyes unes eleccions i dues més. Vull dir que el focus mediàtic ha vengut poc a poc quasi sense fer-ne comptes. Per tant no sé si això que diu arribarà qualque dia i si en el cas que passi estaré preparat. No som un mitóman i en aquestes qüestions tampoc. No sabem qué passarà d’aquí tres anys, cal esperar.

-En quin punt es complicaren les coses amb el PSOE a l’hora de reeditar govern?

-Quan començàrem les negociacions la nostra intenció era veure com ens podíem entendre després de quatre anys d’una convivència que no havia estat senzilla. Hi havia coses que els dos partits volíem corregir. Però al mateix temps des de Més-Esquerra crèiem que era necessari anar una mica més enllà per garantir una estabilitat que durés. Nou fou una ruptura de les negociacions sino un no avenç. Si no és possible entendre’s s’ha de fer una pausa i intentar-ho en un altre moment, però l’administració no es pot aturar.

-Així idò quina casta de problemes desestabilitzaren la passada legislatura?

-Hi hagué una manca de confiança respecte algunes situacions i inèrcies.

-La direcció del partit ho va entendre?

-Li explicàrem la situació al partit i a la militància. Al final es redueix a una qüestió personal per part de la cap de llista socialista.

-Expliqui’s

-Ja fa dos anys hi va haver una trobada amb les que eren presidentes del Consell de Mallorca i del Govern Balear, Catalina Cladera i Francina Armengol, per expressar-lis la meva preocupació amb el que ja entenia com una manca de confiança cap a Núria Hinojosa (cap de llista socialista a Manacor) i que allò podia afectar a l’hora de formar el futur govern municipal després de les municipals de 2023. Però les agrupacions tenen autonomia i decideixen el que més els convé.

-Es pot arreglar?

-Està clar que hem de seguir teixint la confiança per arribar a certa normalitat sense entrar en qüestions personals. Com també vull tenir la possibilitat de parlar amb el PP i amb Vox, perquè estam en minoria. De totes formes no descart que en qualque moment de la legislatura el PSOE pugui entrar a formar part de l’equip de govern. Hi ha dues tinences de batlia per ocupar i les regidories d’Urbanisme, Esports, Comerç així com les Delegacions Territorials.

-El tren de Llevant ha tornat a descarrilar… o encara no?

-Estam a l’expectativa. Mentre hi ha vida hi ha esperança. Fa unes setmanes em vaig reunir amb la presidenta Prohens per parlar del futur del projecte tramviari, importantíssim per a tota la comarca i una oportunitat única per Manacor, pel fet que ha de passar per dins la ciutat i això podria millorar substancialment un eix urbà de primer ordre. De moment el nou Govern ho té damunt la taula a manca d’anomenar un nou gerent pels Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM). Els batles de Son Servera, Sant Llorenç o Capdepera, municipis que estan a favor de la tornada del ferrocarril del Llevant ara són del Partit Popular, així que la cosa no està tancada.

-Vol dir que el transport públic no hauria de ser prioritari en aquests moments?

-El del tren és un tema que s’ha instrumentalitzat i polititzat sense anar més enllà del que significaria per a la mobilitat i el transport públic, a una illa amb problemes evidents en aquest aspecte, i amb l’exemple del canvi de tendència cap a millor del servei de busos i la seva efectivitat. El fet que el tren sigui un mitjà de transport ‘rígid’ fa que connecti llocs sense de manera directe i molt puntual. Ara per exemple, un artanenc que vulgui arribar a Son Servera en transport públic, o a l’enrevés, ha de passar forçosament per Manacor.

-El Partit Popular de Manacor no ha dit que no, però que passi per defora del poble

-Els doblers estan compromesos i el projecte bàsic ja ha estat exposat. Jo faria una convidada perquè me diguin per on ha de passar per fora sense tocar habitatges o infraestructures. El PP vol que tengui aturada a l’Hospital, però, per on? On es podria aturar més a prop de la parada establerta al projecte actual?

-No xaparia el nucli urbà?

-El que xapa Manacor és una ronda per la que passen més de 10.000 vehicles cada dia. El tramvia pacificaria tota la circumvalació perquè hi passarien a circular la meitat de cotxes. El dos carrils més acostats al poble podrien ser elminats i transformar-los en una gran avinguda peatonal. Tot semaforitzat. El que donaria una seguretat que ara no hi és. Sense oblidar l’oportunitat estètica i econòmica que suposaria per Manacor. Els visitants tendrien un accés directe i còmode al teatre, l’auditori, als metges, cap al centre per l’avinguda de Na Camel·la o fins al polígon industrial on hi hauria una altra aturada. El fet que pel tram urbà anés a menor velocitat possibilitaria també llevar les barreres que ara sí que separen les barriades de Sa Torre i els Creuers.

-Manacor és tan lleig com diuen?

-Evidentment que no. Però cal seguir amb les accions que feim en matèria de subvencions per arreglar façanes. Crec que existeix una mica d’autoodi heretat. Està clar que queda molt per millorar, però qui hagi visitat Manacor els darrers anys segur que ha notat la diferència.

-Sense grans projectes?

-Aquests anys ens hem de centrar en els carrers i les voravies. Un microurbanisme de bisturí, entre d’altres coses també per a donar més seguretat. Incrementar la il·luminació en vistes al nou contracte de l’any 2026 etc. Això no vol dir que no poguem arreglar un carrer de dalt a baix.

-Portocristo independent?

-Per què no? S’ha de seguir el procediment establert, però no en podem estar en contra.

-Manacor també ha tret les reivindicacions feministes a primera línia

-Està clar. No només t’ho has de creure sino que n’has de fer bandera. En part per discriminació positiva i en part per obligació moral. La regidora Carme Gomila ha fet una feina extraordinària. Cal cridar quan és necessari però amb tota la normalitat del món. Que som un municipi feminista ningú ja no ho dubte, i en això sempre hem estat recolzats per tots els partits… fins ara.

-Vox els exigeix que llevin els murals LGTBI de les façanes de l’institut de Portocristo

-No els llevarem sino que en farem més… el problema és que ja se’ns acaben els espais

-El municipi de Manacor s’enfronta a un repte d’integració migratòria?

-No crec que hi hagi un repte migratori, sino que el problema és més generacional. S’hi ha de continuar fent feina. Hi ha molts factors que ens preocupen; l’immediatesa de les xarxes socials ha duit a la perdua de valors. Hi ha d’haver una acollida però també crear un atractiu perquè vulguin i puguin integrar-se. I el punt més dèbil tornen a ser les dones, que tot i ser el pal de paller de l’estructura familiar estan més recloses a casa. La clau és scoltar-los culturalment parlant i continuar articulant llocs comuns de trobada

-Miquel Oliver té qualque plaer culpable?

-No tinc temps per tenir-ne

-Què el preocupa i de què sen sent més orgullós?

-Encara que sigui una resposta molt repetida, em preocupa molt quin món deixarem als nostres fills. I del que més orgullós estic és de no penedir-me de res, dorm com un animalet.