Ara fa 50 anys, el 12 de setembre de 1973, el directiu del CE Manacor, Andreu Pascual Frau estrenava oficialment el camp de futbol que duu el seu nom amb el xut inaugural del partit que va enfrontar el mític Fantasma FC amb el propi CE Manacor. Situat a la finca de Sa Font Nova, entre les carreteres de Son Carrió i Porto Cristo, el terreny de joc de 104×64 metres, havia de ser cedit sense cap cost a l’Ajuntament perquè es posés al servei de tots els esportistes locals… però aquesta és una història de maldecaps i desprecis que encara duren.
Fa ara un poc més de mig segle, a començaments de la dècada dels 70, Andreu Pascual, un republicà apassionat pel futbol, formava part de la plana major del Manacor de tercera divisió (fou directiu durant més de 30 anys). En aquells moments, dirigir el club suposava inevitablement haver de fer despeses econòmiques personals, ja fos en fitxatges o en viatges, pedrera o equipacions.
Per això hi havia un sistema rotatori de presidència. Així, quan li havia de tocar a don Andreu, aquest va tenir una idea millor: gastaria patrimoni, certament, però en alguna cosa que pogués perdurar. Compraria els terrenys per fer un nou camp a Manacor, públic i de franc pel consistori.
D’aquesta manera es va posar a cercar fins a trobar un solar que el convencés. Havia de ser a un lloc ‘amable’ i ben comunicat. Ho va trobar a Sa Font Nova: més de 17.000 metres quadrats que hagueren de ser nivellats i consolidats per a la pràctica del futbol. Un espai que pocs anys després es va anar millorant amb vestuaris, banys, una sala de reunions, casetes arbitrals, túnel, bar i una graderia amb capacitat per a 400 persones, a més d’aparcament per un poc més de 100 vehicles.
“La inauguració només consisteix, per a mi, en dir a les autoritats, als equips i als aficionats, que a partir d’ara aquí hi ha un terreny a la vostra disposició per jugar a futbol. Ni més ni manco”, declarava el promotor de la iniciativa a la premsa aquell mateix dia. Però no tot va funcionar segons la lògica.
I es que encara que els trofeus els donés el fins en aquells moments batle Pedro Galmés, l’ajuntament era ja en mans de Rafel Muntaner ‘Coca’, que va excusar la seva presència al partit perquè havia de ser a la mateixa hora a Ciutat. Va ser el preludi del problema. Pascual Frau prest va moure papers per cedir sense concessions el camp a la Sala. Però ‘Coca’ es va negar. I aquí apareix la hipòtesi política. Muntaner, darrer batle en època franquista i d’idees idò dretanes, no s’entenia de cap manera amb Pascual, republicà convençut.
En aquell Fantasma, que es va tornar a juntar per a l’ocasió, hi va arribar a jugar de porter Pere Pascual, fill de l’amo Andreu i qui ara recorda com va ser possible trobar un espai per un nou camp de futbol a la ciutat: “La principal voluntat de munpare sempre va ser deixar un camp pels manacorins, que gestionés l’Ajuntament perquè tothom hi pogués jugar”.
Van créixer herbes i poc a poc la premsa insistí en si aquell camp no era ja ben necessari per la quantitat d’equips que hi havia al municipi. El CE Manacor el volia, però si les despeses de manteniment les pagava un altre. Set anys després, el 1980, Pascual va tornar a oferir el camp de franc, però aquesta vegada afegint un milió de pessetes per fer-hi millores. Pel novembre d’aquell any el batle Llorenç Mas acceptava finalment el tracte… però amb una condició tècnica, no podia ser traspassat directament al patrimoni municipal sino que havia de ser cedit per 10 anys, a raó d’una pesseta anual.
Aquesta fou l’època daurada del camp den Frau. El futbol de penyes va començar a organitzar una lliga permanent, que durant molts d’anys va servir de pedrera per a molts jugadors que demostraven que podien tenir un lloc a equips federats de preferent o tercera divisió. Tota la dècada dels 90 va transcórrer sense massa conflictes i amb partits setmanals que van obligar l’Ajuntament a instal·lar-hi focus.
Però l’habilitació de gespa artificial als camps de Na Capellera i els Enagistes van fer que tot quedés altra cop abandonat. Els jugadors van canviar el Frau per sa Torre. Un camp de terra batuda ja no ‘vestia’ i el consistori tampoc va estar en cap moment molt interessat en col·locar-n’hi.
Ara, amb la pandèmia pel mig, la utilització de l’espai com a lloc d’entrenament per a cans i acabada novament la concessió de 10 anys, es plantegen noves dubtes. Els terrenys, d’acord amb el nou Pla General, han estat requalificats com a zona d’equipament esportiu, per la qual cosa s’obrin noves possibilitats per una instal·lació tradicionalment maltractada pel propi ajuntament de Manacor.
