Editorial
Les Illes Balears és la comunitat on l’Estat ha invertit menys per habitant durant tota
la democràcia. En el darrer quart de segle, la població ha augmentat en 400.000 persones i tenim més d’un cotxe per habitant. En les dues legislatures progressistes
d’Armengol, s’han creat al voltant de 100.000 places hoteleres i no han aturat d’arribar noves empreses de cotxes de lloguer. Això suposa que d’aquestes illes surten encara més doblers en forma d’impostos cap a Madrid que fa un quart de
segle, però ens continua arribant misèria.
Ha arribat finançament per ampliar l’aeroport i el port de Palma, però no per a millorar uns serveis públics que ja eren deficitaris l’any 1998, quan els mitjans de comunicació de la comarca posàrem damunt la taula que el Tren de Llevant havia de tornar i un grup de joves impulsà la primera marxa per a reivindicar-lo. Els arguments eren tres: és segur, econòmic i ecològic. I avui patim més accidents, els ciutadans de les Illes Balears s’han empobrit i el canvi climàtic s’ha desbocat complint previsions que s’esperaven per l’any 2050. Per tant, aquesta reivindicació continua encara més vigent que fa vint-i-cinc anys.
Espanya és el segon país amb més quilòmetres de tren d’alta velocitat de tot el món després de la Xina. Una infraestructura peninsular infrautilitzada en la qual s’han invertit 64.000 milions d’euros. Però a Mallorca encara esperam que arribin els 500
milions del conveni ferroviari que signaren Antich i Zapatero l’any 2008. No tan sols no han arribat aquests doblers sinó que el Govern Balear, per la incompetència de Bauzá per no acabar les obres del Tren de Llevant i no reclamar el conveni ferroviari, va haver de tornar 37 dels 53 milions que arribaren.
Un desastre que tampoc va ser capaç d’esmenar Armengol i el seu equip. En temps de descompte, a punt d’eleccions, els progressistes al govern ressuscitaren el projecte dient que el pagarien amb els fons europeus i el REB. I els pressupostos de l’Estat què? Com és que els nostres polítics, siguin del color que siguin, ja no s’atreveixen a reclamar el conveni ferroviari? Què hi ha darrere aquest temor a reclamar el que és just per a aquestes illes?
Segons l’associació Amics del Ferrocarril, si Espanya hagués invertit un sol mes el
que ha gastat en AVE en els darrers vint-i-cinc anys, Mallorca tendria la millor xarxa
ferroviària d’Europa. Enguany, el Ministerio de Transportes haurà invertit 107 milions
d’euros a Sòria, la majoria per a renovar la línia ferroviària que l’uneix amb Torralba,
un poble de 50 ànimes. Així, Sòria serà la quarta província amb més inversió.
Balears és la tercera per darrere i ens salvam de ser cuers perquè Madrid inverteix
en el port i l’aeroport de Palma, que en el darrer exercici van generar 184 milions. Precisament, cent i escaig,milions és el que costa acabar el tren de Llevant. Entre Sant Llorenç, Son Servera, Artà i Capdepera tenim 40.000 habitants i més de 80.000 places turístiques que no aturen de créixer, raons més que suficients i lògiques per haver construït el tren en aquest quart de segle.
No hi ha excuses, hi ha maltractament econòmic cap a les Balears i, més
concretament, cap a Llevant. Per això, vint-i-cinc anys després, a més de fer un
immens i emotiu reconeixent a tots els que han lluitat i defensat el tren. I amb més
raons que mai, tornam a exigir un tracte digne i exigim el Tren de Llevant.