“Vaig néixer a Artà, el 1971 i del tren només en recordo els vagons aparcats a l’estació local”. Actualment és portaveu de Més al Consell de Mallorca. Fou batle d’Artà (2011-2014) i el que li feia més il·lusió era poder inaugurar el nou tren, que llavors estava en construcció. “Però el pitjor PP de la història, fins ara, va aturar les obres i va retirar el projecte”.

1- Quina ha estat la seva participació a les marxes pel tren de Llevant?

He participat diverses vegades. La primera vaig anar des d’Artà fins a Son Carrió tocant la xeremia. La via encara existia perquè només s’havia netejat el traçat de vegetació. Gaudírem i patírem molt. La darrera la vaig fer sent batle. Una marxa que va tenir la concentració a Son Servera i que va transcórrer davall la pluja.

2- Per què ho feia?

Perquè sempre he pensat que el transport públic és la millor forma de mobilitat col·lectiva que té una societat moderna. I perquè els beneficis que aporta (socials, econòmics, mediambientals…) superen amb escreix la mobilitat privada.

3- Quins records té de les marxes? Allò del que se sent més orgullós per haver pres part?

El que més recordo de les primeres era l’ambient festiu, la gran participació i les ganes de reivindicar un transport que afavorís el municipi d’Artà. Del que em sento més orgullós és que que s’iniciés un projecte de tornada.

4- Recorda amb qui anava, algunes anècdotes?

Anava amb amics, família i veïns. L’anècdota de la primera marxa va ser que vaig acabar amb els llavis inflats de tant bufar per un camí irregular perquè caminàvem sobre les travesses de l’antiga via, que no eren gens regulars i no hi eren totes.

5- Com explicaria a un jove de vint anys (que a la darrera marxa en tenia vuit) el que eren les marxes i el moviment pel tren de Llevant?

Va ser un moviment social des de baix que li va donar la força i la consistència necessària al projecte. Era un moviment que ajuntava gent de totes les edats i que reivindicava una altra manera de moure’s per Mallorca, que aleshores ja tenia la sensació de saturació i que les accions es feien només pensant en els turistes. Era una manera de reivindicar la mallorquinitat i de reclamar que les accions polítiques pensessin també en els residents.

6- Si en vint-i-cinc anys no ho hem aconseguit és perquè des de la plataforma, des de la societat civil, s’han comès errors… Quins creu que han estat?

Crec que la Plataforma ha fet molt bona feina. Entenc la decepció de la retirada del projecte de recuperació del tren el 2012. La plataforma havia aconseguit que s’iniciessin les obres per al retorn del tren el 2010, i això era un èxit incontestable, Entenc també la decepció i la desmobilització que va provocar la suspensió de les obres. Però és innegable que vuit anys després de governs d’esquerres, que eren els que prometien recuperar el projecte, encara decep i desmotiva molt més. Potser la decisió de la Plataforma hauria d’haver estat, en un moment de desmobilització i desmotivació, ser més exigents amb el Govern. I amb això vull ser autocrític per la part que em toca, com a membre dels governs que no han tingut la valentia, la determinació o la voluntat de recuperar el projecte. I no val fer-ho al final de la segona legislatura la partida de la qual no és suficient per executar-ho tot. La plataforma ha fet una bona feina. Els qui no l’han feta són els responsables polítics.

7- Pensava que després de vint-i-cinc anys això acabaria així?

Mai, sobretot després de veure començar les obres el 2010. Però la veritat és que som optimista i pens que tot això acabarà bé.

8- Si hagués de fer una reflexió a futur, què diria?

Una reflexió de futur que ja estava vigent als inicis de les reivindicacions és que Mallorca no pot suportar la gran quantitat de vehicles privats que circulen per ella: pel consum de territori amb les infraestructures, per les emissions de gasos contaminants, per l’ocupació de l’espai públic amb els vehicles… L’emergència i el canvi climàtic són una realitat i s’han d’encarar de manera urgent i immediata. I crear una bona xarxa de transport públic ferroviari és una necessitat bàsica. A més de poder ser una alternativa a la ciutadania de Mallorca per poder desplaçar-se, en transport públic, amb comoditat, rapidesa, eficiència i seguretat.

9- Creu que és una reivindicació vigent i justificada avui dia?

Mentre no estigui acabada la infraestructura és més que vigent i justificada, per mi és primordial i prioritària. La societat és qui ha d’empènyer i exigir als governants que es duguin a terme les accions per millorar l’illa.

10- Si es fes una altra marxa hi aniria? Creu que tindria ressò, èxit o serviria per a alguna cosa?

Hi aniria, segur. Per tot el que he explicat. I segur que en tindria ressò. Però és important garantir-ne la participació i, per tant, l’èxit. I, per sobre de tot, l’acompanyaria de més accions de conscienciació i de mobilització per aconseguir-ho. Igualment treballar en altres direccions per complementar una marxa. Allò que és important per damunt de tot, més que la marxa en sí, és una reivindicació amb continuïtat i contundent. Amb la màxima implicació social per incloure-hi el màxim nombre d’entitats socials de la comarca.