Opinió
Julià Duran / Blausub Manacor
El passat dilluns 11 de setembre realitzarem una immersió al cap de Catalunya, a la península de Formentor.
El nostre objectiu era visitar i fotografiar el preciós jardí de gorgònies que es troba en el seu entorn submarí.
Quina va ser la nostra sorpresa, quan justament ben al damunt de moltes de les precioses gorgònies que romanen a les profunditats d’aquell entorn hi trobarem una xarxa ben calada. Les llàgrimes inundaren les meves ulleres de busseig.
No fa falta ser un expert per entendre que quan el pescador tregui la xarxa per recollir la seva pescada, bona part de les gorgònies seran arrabassades del fons marí, produïnt un atemptat ecològic irreparable a un dels entorns submarins més bonics i més sensibles dels fons mallorquins.
Les gorgònies vermelles (Paramuricea Clavata) son un conjunt de pòlips octocoral·laris que formen estructures arborescents i catalogades com a espècia vulnerable (llista UICN). Són extremadament sensibles ja que el seu creixement és molt lent i contribueixen notablement a la sostenibilitat de l’habitat on es troben.
Es ben cert que el pescador, que no sap el que hi ha al fons, no és el culpable d’aquest tràgic succés, tan sols n’és el botxí. Els autèntics culpables són aquells que tenint els instruments per protegir aquest espai no ho han fet.
Els sistemes de protecció marins basats en “pesca sostenible” (reserves de interés pesquer) es concentren en mantenir poblacions de peixos viables per a la pesca i protegir alguns petits racons on distintes espècies de peixos s’hi reprodueixen. Però s’oblida completament que les eines de pesca tradicional, en molts de casos, com el que ens ocupa, destrossa éssers vius bentònics que duen molts d’anys d’un lent creixement.
Fa anys que se coneixia aquest jardí de gorgònies i no s’ha fet res per protegir-ho. En tota la part marina de la Serra de Tramuntana no existeix ni un racó que estigui protegit.
Si no protegim els nostres tresors, sols podrem plorar la seva destrucció.
