Dani Torres (Cala Millor, 1982) va estudiar Formació Professional a Artà però tot d’una entrar a fer pràctiques a l’ajuntament de Son Servera. D’allà l’anaren a cercar de Viatges Monblau, que per aquells temps tenien oficines a Cala Millor i s’Illot. “Aquells anys van ser de gran aprenentatge per manejar-me totsol”. Després va passar a Ciutat, primer a Viatges Mansans, on es va especialitzar en creuers, després al departament web de Viatges Barceló i finalment a Viatges Canals. Fa 10 anys que dirigeix l’oficina que hi ha a s’Estació de Manacor.

-Què ha variat dins el món de les agències la darrera dècada?

-Tot ha anat canviant molt ràpid. Fa uns dies vaig llegir que 3.000 oficines són a punt de tancar només a Espanya. És cert que de primeres pot sonar alarmant, però és perquè moltes empreses del sector s’han fusionat per aguantar. És vera que molts de pobles ja no en tenen cap. Es una qüestió d’adaptació, d’especialitzar-nos en fer grups de viatges organitzats.

-Per què una persona tria una agència de viatges enlloc d’internet?

-Vas a una agència perquè et doni un servei abans, durant i després del viatge. Per seguretat i confiança. També és cert que hi ha persones que no confien en internet per fer tots els tràmits o simplement són reticents. En tot cas depèn molt del viatge, no és el mateix un bitllet a Barcelona o Madrid que organitzar un Safari. Així sí que ja és més comú que venguin.

-O sigui que ja no es pot viure només dels passatges ‘normals’ de tota la vida

-Avui dia no podem viure només dels bitllets d’avió, ja que les comissions són molt baixes. Ens hem especialitzat, entre d’altres coses, en creuers o en safaris, com deia… encara que evidentment tot suma. Ens trien pel servei personalitzat i l’assistència, per no quedar penjats a un aeroport si el viatge es cancel·la o hi ha problemes d’allotjament. Des d’aquí els podem resoldre. Després de la pandèmia la gent ha tornat a les agències; fins i tot hem fet clients nous.

-Hi ha més demanda idò?

-N’hi ha més perquè els preus han baixat. El fet de viatjar s’ha democratitzat, però també és cert que ara molts clients vénen amb els deure fets, que ja han mirat preus per internet abans de venir.

-Els creuers s’han convertit en un petit luxe a l’abast de tothom?

-Abans eren molt més cars. El 2002, fa vint anys, un creuer pel Mediterrani costava un milió de pessetes; ara per mil i pocs euros en tenim. Tot l’any n’hi ha perquè de cada cop fa més calor i perquè Palma és una escala molt atractiva. També perquè ja es poden reservar amb mig any d’antelació i surten més barats. Hi ha facilitats de pagament i fins a 40 dies abans es poden anul·lar.

-Quines són les properes sortides organitzades interessants que teniu a Viatges Canals?

-Per una banda Egipte, que surt el proper 19 de novembre i Estambul pel pont de desembre. Ara també s’estan promocionant molt els mercadets de Nadal, per exemple tenim un vol directe de Mallorca a Eslovènia per aquelles dates.

-Hi ha qualque destí preferit pels manacorins?

-Si són famílies sen solen anar molt per dins Europa, a Eurodisney sobretot, que fins ara mai ha tengut crisi. Sempre es despatxen amb molta antelació… de fet ja venem els de Setmana Santa.

-És habitual ser tan previsors?

-La pandèmia ha fet que tot es comani amb mesos de distància.

-Per cert, com van sobreviure al confinament i a les fronteres tancades?

-El vam passar com poguérem. Sort que tinguérem ajudes perquè si no no haguéssim pogut sobreviure. Férem un ERTO i reduírem despeses com gairebé tothom. Va ser una època molt dura perquè estàvem obligats a tornar els doblers dels passatges, encara que no els haguéssim cobrat dels operadors.

-Quins són ara els països problemàtics o que no deixen entrar?

-Els països més reticents per motius sanitaris com la Índia o el Japó ja no demanen res en especial i han obert les fronteres. A Rússia no s’hi pot viatjar. les fronteres estan tancades i no expedeixen visats. Ha estat inclòs dins la llista de països perillosos. Pot ser es pot agafar un bus des de Polònia per creuar la frontera… És una llàstima perquè Sant Petersburg, per exemple, era molt important com a port de creuers de la conca nord. Així mateix, Síria o l’Iraq ja estan descatalogats… I en la meva vida crec que hagi venut un passatge a l’Iran tampoc.

-I per contra, quins estan ara de moda?

-Estan pegant molt fort tres països que eren repúbliques soviètiques fins fa 30 anys: Kazajistan, Uzbekistan i Turkmenistan. Un altre seria Albània, que és un país que es comença a obrir i no està explotat. És una mica com Mallorca als anys 70. Una setmana amb tot inclòs pot costar uns 1.300 euros.

-Costa Rica?

-Costa Rica es va posar molt de moda, és cert, perquè va començar a haver-hi vol directe des de Madrid per 1.400 euros vol i hotel durant una setmana. Cada cert temps canvia el destí de moda. Hi hagué un temps que va ser Sicília, després les illes gregues… N’hem venut per anar al Nepal o Tíbet, però va per èpoques.

-El vol directe Palma-Nova York funciona?

-Sobretot l’any passat va ser un boom. Enguany no ha estat tan fort. Des del juny fins a finals de setembre hi ha tres sortides setmanals directes des de Son Sant Joan.

-I al Marroc òbviament

-Sí, entre l’abril i maig venem molts viatges al Marroc, vols a Nador i sobretot en vaixell fins a Dènia. Se’n duen el cotxe i d’allà parteixen per embarcar a l’Àfrica des de Algecires o Almeria.

-Els descomptes per a residents funcionen?

-És cert que hi ha companyies de baix cost que fan una mica el que volen. Saben que han d’esperar fins a 6 i 7 mesos perquè el Govern estatal els torni el 75% del descompte, així que baixen directament les tarifes perquè sols no hi hagi diferència. El número de descomptes també ha baixat perquè ara ja no basta empadronar-se la temporada d’estiu per beneficiar-se, sino que has d’estar un cert temps continuat, i és clar, als treballadors peninsulars ja no els compensa si, per exemple, necessiten tenir la residència a un altre lloc per altres qüestions.

-Hi ha destins de cap d’any dins Espanya?

-Les sortides de cap d’any que estan de moda a la península són a Vigo per veure les llums de Nadal o la Ruta del Quijote a Castella la Manxa. També Extremadura o Salamanca.

-Quin és el viatge més estrany que ha venut?

-Una professora de piano de Manacor va voler anar a una ciutat que estava perduda enmig de les muntanyes de l’interior del Brasil. Fent escala primer a Sao Paulo i després en vol interior de dues hores arribar al destí en avioneta. Hi anava a comprar or.