Mesos abans que el futbol femení espanyol aconseguís el major trofeu internacional a Manacor s’estava coent una cosa molt interessant. Després que fa unes dècades el club blanc-i-vermell ja comptés intermitentment amb un equip d’al·lotes a les categories balears i que fa unes temporades es restablís la normalitat, pareix que ara la cosa va de veres. A partir de la combinació de futbolistes locals i un bloc motivat arribat del Serverense, el CE Manacor femení aspira aquesta temporada a les millors cotes de la seva història.
Parlam amb el seu entrenador, Miki Lastra (Buenos Aires, 1993) i amb la seva preparadora física i extrem esquerra, Alicia Mora (Porto Cristo, 1998) per conèixer més sobre un equip il·lusionant de tot just 21 anys de mitjana, que aspira a colar-se a la lliga nacional. El CE Manacor femení vol ser el club de formació de referència de l’est mallorquí.
Començam parlant del gran paper de l’equip espanyol al Mundial: “Confiava molt en elles, algunes han estat amigues de la selecció Balear. Parlant amb Cata Coll, per exemple, vaig notar la confiança que hi havia dins del grup, sobretot després del partit del Japó (derrota per 4 a 0) en què es va notar un punt d’inflexió per a bé. Vam tenir l’oportunitat de parlar una estona. És molt estrany que canviïn una portera al mig del campionat. Vaig veure que la cosa havia canviat i que seríem campiones”, explica Mora.
Per a la jugadora i també entrenadora de l’equip de futbol7 femení del CE Manacor, “Precisament si hi havia un rival a evitar als encreuaments posteriors aquest era el Japó, la seva forma de plantejar els partits li resulta incòmode a Espanya, perquè juguen a la contra i nosaltres en defensa som una mica lentes”, afegeix Mora, que considerava que “la favorita, juntament amb Anglaterra, eren els EUA, actual campiona del món i la gran dominadora del futbol femení des que es disputen els mundials el 1996”.
Però centrant-nos en els fonaments, Lastra reflexiona sobre una de les claus de l’èxit contemporani: “Més que el físic o la tècnica, el problema principal del futbol femení fins fa uns anys era la falta d’una base. Em refereixo que moltes jugadores començaven a entrenar amb 14 anys. Se pot ser molt bona, però a partir d’aquí el marge de millora és menor que si comences de nina. Al CE Manacor, per exemple, ja disposam d’un equip de futbol7 amb jugadores sub-10, a més d’un sub-16 i un altre a la lliga autonòmica. Ara ja hi ha una gran quantitat de nines que poden aprendre des de molt aviat la psicomotricitat i la tècnica necessàries per ser unes grans jugadores”.
“De fet no m’hauria imaginat mai entrenar una jugadora de 9 anys, quan jo mateixa no vaig començar fins als 13”, afageix Mora, que fa referència als darrers anys com a claus per a la visualització de la lliga femenina i la seva presència internacional. “La part mediàtica també hi ha tengut molt a veure, està clar. Tenir una referent com Alexia Putellas, pilota d’or, influeix molt. O ara Aitana Bonmatí, la jugadora més important del mundial. Si abans amb prou feines coneixíem els noms de les jugadores de la Selecció, ara les al·lotes se saben la plantilla sencera. Volen jugar sí o sí”. “Personalment ja no miro futbol masculí. Abans sí perquè era l’únic que hi havia per la tele. Som del Barça però el meu referent és la jugadora del Reial Madrid Athenea del Castillo i per damunt de totes Patri Guijarro”.
Tornant a l’altra banda del camp, també l’estructura i els tècnics han fet que totes les jugadores s’ho prenguin més seriosament: “En aquest sentit em considero molt professional i exigent, però perquè ara sí que es poden exigir coses” explica Lastra. “Quan hi ha implicació per part del club i de les jugadores, tot s’unifica, amb coses tan senzilles com anar vestides amb l’equipació del club per entrenar, no faltar o ser puntuals. Són aspectes que han canviat a partir de la il·lusió que senten per aquest esport i perquè saben que ara són tractades com a part cada cop més important de l’estructura”. “Ara, per exemple, els clubs de primera voldran apostar pel futbol femení com a marca de referència per a ells”.
Ser referents
La idea enguany és fer un bon paper a la lliga autonòmica per, a curt-mitjan termini, poder fer el bot a la nacional, cosa que significaria jugar amb equips de la península. “El CE Manacor ha de ser l’equip de referència del futbol femení de l’est de Mallorca, sens dubte. Com passa amb el masculí, tota jugadora jove ha de somiar formar-se al Manacor per aprendre i poder aspirar a tot”, augura Lastra, qui sap si al professionalisme.
La diferència també és que ara, parlant del Manacor i de tants altres clubs insulars, n’hi ha més per triar “i això augmenta i augmentarà moltíssim la competència entre jugadores per un lloc de titular, i que la qualitat personal i d’entrenaments vagi també cap amunt. Fins ara en molts equips de futbol femení jugaven sempre les mateixes, moltes sense entrenar-se, perquè simplement no hi havia gaire més on triar” aclareix Alicia Mora, que incideix en una qüestió igualment interessant com són les lesions i la necessitat d’un diagnòstic i tractament al mateix nivell que al futbol masculí. “Estic operada fins a cinc vegades dels genolls. Necessitam entrenadors i preparadors amb mentalitat professional. No pot ser que, com jo, una jugadora jugui amb els lligaments romputs sense que ningú li digui que aturi, per simple desconeixement”.
Precisament la de lligaments creuats és una de les lesions més comunes dins del futbol femení “a causa de la constitució del cos de les dones, en aquest cas dels genolls. Hi ha més possibilitats de rompre’s els lligaments si l’estructura dels genolls és cap a dins, cosa que succeeix percentualment més en dones que en homes”.
Vestidors
Fins a la categoria cadet les al·lotes poden jugar integrades en equips masculins federats, però, al mateix temps, això fa que sigui molt complicat que vagin després a les seleccions autonòmiques, de manera que la tendència és que hi hagi cada vegada més equips purament femenins. I això també es nota als vestidors. “La principal diferència és que als femenins no hi ha tant ego” apunta Lastra, “no hi ha aquests dos o tres jugadors que poden desequilibrar l’ambient”. I, segons l’entrenador del CE Manacor, a tot això s’hi uneix que “entenen molt millor la tàctica i l’estratègia que els jugadors”.
Miki Lastra, que va començar la seva trajectòria a les banquetes el 2012 entrenant alevins i moltes altres categories masculines, prefereix la gestió del vestidor femení, on ja duu tres temporades. Mora, que gestiona l’equip de futbol7 diu que l’organització del grup “és molt més agraïda, l’afecte que et donen és diferent”.
Aquesta temporada l’estructura del CE Manacor femení s’assorteix en bona mesura de jugadores que fins ara militaven al Serverense, també d’autonòmica, i el club d’origen del qual no va oferir garanties en l’aposta pel futbol femení. Una unió il·lusionant amb la base jove ja existent al club i algun altre fitxatge de renom. “Tenim una mitjana d’edat d’entre 20 i 21 anys i hem pogut comptar amb Rosita, del Collerense, un reforç de luxe”.
A la lliga autonòmica (la cinquena categoria estatal per darrere de la lliga nacional, 2a RFEF, 1a RFEF i la Lliga Iberdrola) està composta per 16 equips “entre els quals lluitarem per pujar. Venim per créixer i poder arribar a nacional. Els dos primers pugen directament i aquest és el nostre somni… però el primer és treballar”. “El futbol femení és molt més intens i agressiu, però alhora l’ambient és molt sa”.
Triomf mundial
“Per a nosaltres el triomf al Mundial ha estat molt gratificant, perquè moltes venim d’equips on no se’ns ha estimat ni valorat en la nostra justa mesura. Jo per exemple vaig jugar a segona amb el Porto Cristo, que és la categoria més alta a la que ha arribat qualsevol plantilla (masculina o femenina) del club en la seva història, i en canvi van llevar l’equip… en aquells moments no podia aturar de plorar perquè no entenia res”, recorda Mora en explicar les penúries sofertes durant anys de entrenaments. “A més per aconseguir pagar els 450 euros de la fitxa havíem de sortir a vendre coses a mercats o revetles com fan els alumnes d’un institut per anar-se’n de viatge de fi de curs”.
Centrant el discurs en els esdeveniments que han anat creant un cisma entre l’equip femení de la selecció espanyola i la Federació i cos tècnic, Alicia, que coneix part de la plantilla internacional, apunta coses simples però concloents: “Les quinze jugadores que fa uns mesos van ser apartades de la selecció nacional tan sols demanaven més físios, un nutricionista per seguir les dietes professionals dels seus clubs, per exemple, o que poguessin viatjar alguns familiars a les concentracions… coses molt normals que al futbol masculí ningú posa en dubte”. “Ser campiones del món servirà per donar-li el valor que té per a la societat i que fins ara no s’havia valorat. Cal tenir en compte que en aquests moments la selecció espanyola és campiona a les categories sub17, sub19 i absoluta alhora” .
Rubiales
“No hi ha manera de justificar el que va fer Luis Rubiales. Segur que arribat el mateix cas no hauria besat un jugador home” sosté Mora. “És molt trist aconseguir una cosa tan gran i que es vegi tapada per un gest alhora tan antiesportiu. Hi ha antecedents com el cas de l’entrenador de la selecció de Zàmbia, que va tenir un judici per agressió sexual. Aleshores des d’aquí es va criticar amb duresa … i ara s’intenta defensar el mateix per part d’alguns sectors”.
Una cosa que contrasta amb els arguments esgrimits fa només uns dies per l’actual tècnic de l’equip masculí del CE Manacor, Pep Barceló, que va oferir el seu suport incondicional a Luis Rubiales durant l’assemblea extraordinària de la Federació, divendres passat a Las Rozas. Si bé és cert que ràpidament i davant de la pressió social d’associacions feministes locals, el club es va posicionar a favor de les jugadores i en contra del president Rubiales. Encara que ara falti per veure si prendrà algun tipus de resolució esportiva amb Barceló.
Precisament pel que fa a la comunicació amb el CE Manacor, tant Lastra com Mora expliquen que “està sent molt bona, constantment ens demanen, ens tenen en compte pel que fa a horaris i camps d’entrenament (repartits entre Na Capellera, Sa Torre dels Enagistes i Son Macià). És evident que es nota que aposten pel futbol femení”.
El CE Manacor femení inicia la temporada oficial el proper 17 de setembre a Na Capellera a la primera eliminatòria de la Copa Federació contra el Constància d’Inca a les 12h. Mentres que el seu debut a la lliga autonòmica es produirà el 14 d’octubre a Menorca.
