Andreu Rigo (Cala Figuera, 1991) és infermer al centre de salut de Manacor i expert en el tractament de ferides complexes: aquelles que necessiten un diagnòstic i un tractament específic per reconduir-se i evitar complicacions. Tot enfocat a millorar el nivell de vida dels pacients. Ara acaba d’obrir consulta a Manacor; un motiu perfecte per parlar-ne amb ell.

-Per aclarir conceptes. A què ens referim quan parlam de ferides complexes?

-Són aquelles que a part de la patologia tenen altres factors que empitjoren el diagnòstic i han de menester un abordatge més avançat i multicisciplinar. Abans se’n deien cròniques, però per evitar que la gent i el pacient poguessin pensar que són incurables, s’ha canviat la denominació. Necessiten més temps i unes cures més especialitzades. Però a canvi qui les pateix pot tenir així una millor qualitat de vida i durant més temps.

-De què depèn que aquestes ferides puguin reconduir-se?

-Depèn de l’abordatge i dels recursos. No és tan bo de fer, perquè molts de cops han quedat estancades com a conseqüència que no s’hi ha fet tractament, o no l’adequat. Molts cops amb un simple canvi en la forma de tractar-les, per exemple, els pacients poden passar de tres anys de malviure a tenir una solució de dos mesos.

-Les infermeres i infermers no surten ja formats per curar ferides?

-És una branca bastant abandonada durant els quatre anys de carrera, i en canvi paradoxalment poden suposar el 80% de la feina diària. La formació reglada es centra més en les cures bàsiques. És més bé després i per part de les cases mèdiques que vénen a vendre qualque producte relacionat, o mitjançant una formació extra per mitjà de postgraus o formacions en empreses privades.

-Supòs que com més estudia més li agrada

-Quan t’hi fiques pot ser un món molt gros. Procesos de cicatrització, fases d’inflamació crònica, biofilm o colònia de bactèries que són males d’erradicar etc.

-La complexitat també pot dependre de la persona que la pateix?

-No és el mateix en una persona jove que en una altra de major, és evident. La diabetis o l’edat influeixen en la cicatrització; o la medicació que pren per altres coses. Les ferides també depenen del lloc de residència i les condicions de vida i temperatura. Sol afectar més a la gent major i amb pocs recursos, que no pot donar tanta importància a la qualitat de vida o per circumstàncies té altres prioritats.

-Quines diria que són les més comuns?

-Lesions venoses i arterials a membres inferiors i les úlceres per pressió. Una variu es pot anar fent gran si es deixa i no es tracta a temps.

-Algunes no es deuen poder curar; què es fa en aquests casos?

-En lesions tumorals , per exemple, algunes vegades no serà possible un tractament curatiu i el nostre objectiu serà un abordatge pal·liatiu per millorar la qualitat de vida de la persona.

-Fins a quin punt una ferida pot influir en l’estat d’ànim del pacient?

-La ferida pot fer mal, o causar problemes d’olor fins al punt de causar que la gent que les pateix no vulguin sortir al carrer. Per exemple, degut a un accident amb un ca, una dona tenia una ferida a la cama que li transuava molt. Tant que havia de dur unes sabatilles extra per anar-se canviant; cosa que li impedia dur una vida normal. En un mes i mig li vàrem poder curar. Per a lesions que fan un maler també hi ha tractaments i tècniques. Tot es pot abordar d’una o altra manera.

-Què l’ha duit a muntar la consulta? Quin horari té?

-Tant tractar com prevenir m’agrada molt, per això he decidit obrir una consulta privada, per poder aplicar tractaments més avançats als quals l’atenció primària no arriba. A la privada hi ha teràpia làser, prp, ecografia, empelts, puc comptar amb l’ajuda de vasculars, podòleg…. Les primeres consultes són els divendres horabaixa. Després depenent de les necessitats ja s’acorda una agenda amb el pacient. Les consultes solen durar entre una hora i mitja i dues.

-Per cert, quina és la cura més complicada?

-Entre els tractaments més complicats tenim els empelts en segell de teixit, que en realitat són cirurgies menors que es fan o a consulta o a peu de llit. Es neteja i s’esterilitza la zona, i després es van agafant empelts dèrmics d’una zona sana i es col·loquen a la ferida. Després les cures són una vegada o dues a la setmana.

-Quines poden passar de ser ferides simples a empitjorar per deixar-les passar?

-Cremades de segon grau, traumatismes a les cames, alteracions al sistema venós etc. Peu diabètic per una alteració del sistema nerviós…

-Vostè, conjuntament amb la infermera Daphne Vázquez (Manacor, 1993), fa un temps van obrir un compte d’instagram anomenat Curas y Heridas que està tenint molt èxit

-Així és. Duim més d’un any a instagram. Està més enfocat a nivell professional, prioritzant sempre el rigor científic sense fer cas a les cases comercials. Com deia, es tracta de paliar una mica el dèficit de formació que hi ha. També tenim compte de twitter i un blog. Hi posam una base de dades dels productes i un glosari de paraules especialitzades de què parlam.

-Quin és el factor important a l’hora de determinar la importància i el tractament?

-Per exemple, en la insuficiència venosa on hi ha dilatació a les venes degut a una acumul·lació de sang, i en moltes altres ferides, és molt important saber la temperatura de les ferides mitjançant una càmera termogràfica sanitària. És important en l’isquèmia, quan no arriba la sang com toca, dóna informació per interpretar. Després es pot passar a l’ecógraf per saber si s’ha de derivar el pacient a bascular o s’ha de posar antibiòtics. Que sigui multidisciplinar: teràpia làser, electroestimulació, centrifugar plasma ric en plaquetes, apòsits i materials més avançats.

-Hi ha una altra clínica referent aquí? Quin és el seu expert de referència?

-A part de la de LaserClinic no hi ha una consulta com aquesta a nivell privat a Mallorca. Quant al referent, tenc en molt bona consideració a Miguel Ángel Mellado, que està a Palència, és una inspiració per a mi, xerram entre nosaltres per crear un bon cercle d’ajuda, donant cursos, millorant la investigació.