“El nom el vàrem posar per unir la cultura àrab amb la mallorquina. És un sintesi entre Al-Madina, la ciutat d’Aràbia Saudita i l’Almudaina de Palma” diu Abdelkrim Kaidari (Beni Mellal, Marroc, 1978), que l’any 1999 va arribar a Felanitx per trobar-se amb el seu germà Mohammed, que ja vivia a l’illa des de feia uns anys. “Tot d’una vaig entrar a fer feina al sector de la construcció, fins que el 2003 férem la passa”. Aquest estiu s’Almudaina, sempre a l’avinguda des Torrent, cumpleix 20 anys. Dues dècades de mejar i integració per a un establiment que va ser pioner a l’illa, fora de Palma.

Els kebabs no eren establiments comuns a la Mallorca de principis de segle. De fet a Manacor no n’hi havia cap quan els germans van obrir… ni tampoc a Portocolom, on Mohammed en va inaugurar un altre a Cala Marçal dos anys després. “Record que sempre que anàvem de compres o gestions a Palma ens aturàvem a menjar-ne… i vam pensar que a Manacor n’hi faltava un”. “D’ençà que vam obrir n’han sorgit molt més, però també han tancat en passar un o dos anys. Obrir és senzill, però per mantenir-te has de ser constant”.

Quan entraren al local pel febrer i obríren al juny, cap dels dos tenia experiència en el sector: “Vam passar dràsticament de la construcció a fer kebabs. No sabia ni agafar un ganivet com aquell qui diu, vàrem haver d’aprendre com anava tot des de zero”, diu Abdelkrim.

Ara ningú se’n recorda però el local era una sabateria. Només hi havia les parets. Fou el primer kebab no només de Manacor sino de tota la comarca. “La gent pràcticament ni sabia què era. Només n’hi havia a Ciutat per aquells temps… ens varen haver de dir com mesclar els ingredients per fer les salses. Ara mos surt tan bona que molta gent vé només per endur-se’n apart o en demana més del que toca”. De tan bona que és, hi ha dies que n’arriben a fer i vendre fins a 20 litres. Evidentment la de fines herbes té un ingredient secret que no contarem.

“Vam passar dràsticament de la construcció a fer kebabs”

És una feina cansada perquè sempre has d’estar atent, previsor. Que sigui tot fresc i de qualitat. “Quan el rotlos de carn baixen de qualitat no les volem, sabem que sempre hem tengut el sabor de quan obrírem i és el que agrada als clients”. Les compres, tant de les máquines com de la matèria càrnica, es fan conjuntes amb una serie de locals similars de tota Mallorca, des d’Alemanya. “Amb la verdura passa igual, sempre la tenim fresca i bona, sino preferim tirar-la que servir-la”.
“Com deia el secret està a les salses”.

Yassine Hajji (Oujda, Marroc, 1990), que hi ha tornat a fer feina després d’uns anys a França, explica que “la carn es va fent a foc lent, la de pollastre necessita uns 20 minuts, mentre que la de vedella devers 10”. “En un dia solem vendre els quatre pinxos de carn que treim, dos de pollastre i dos de vedella, sobretot els dissabtes i diumenges. Tenim tres salses: fines herbes, all i covent, i una de molt potent que se diu Harissa, només pels qui la demanen”.

El kebab, maldament no tothom ho sàpiga no és un plat magrebí, sino que és típicament turc. “Al Marroc tampoc es que es mengi massa. Abans tampoc, de fet per a la comunitat magrebina de Manacor també va ser una novetat, perquè allà, tret de les grans capitals com Rabat, Casablanca o Marrakesh, no era un cosa comú” recorda Kaidari.

“Ara el 90% dels nostres clients són d’aquí”

“Quan vàrem obrir venia gent d’entre 30 i 40 anys majoritàriament marroquins, ja que era el primer local que servia carn halal. Al principi, quan quasi tots els magrebins de Manacor eren homes i fadrins, vàrem ser un lloc de referència el mes del Ramadam, ja que va caure pel febrer, feia fosca a les 17,30h i no hi havia temps per preparar la menjada després de tornar de fer feina. Així que servíem dàtils, jalea o té de franc en tres torns d’unes 25 persones cada un”, diu orgullós Abdelkrim. “Sempre li donam menjar a qui no té doblers per pagar. Billets no mos en sobren però si una persona té fam l’ajudam”.

La clientela

Ara el 90% són d’aquí, joves i també persones majors, sobretot dones que ara comencen a provar el kebab amb les amigues. “Quan te senten xerrar en mallorquí els agrada molt i els hi dóna certa confiança. Feim bromes… el bon humor també és molt important. Quan demanen de qué tenim la carn els dic que de botifarró i de camaiot! i es foten a riure”, comenta irònic Yassine.

Quasi no queda ningú a la ciutat que no hagi tastat el algun moment un döner, un kebab o uns falafels de s’Almudaina. “Tenint clients fidels que segueixen venint des de que vam obrir. Inclús que vénen cada dia. Famílies senceres. Hi ha un brasiler que és capaç de menjar-se ell tot sol dues pizzes turques cada cop que ve. Per aquí hi ha passat mig Manacor, segur. El batle Miquel Oliver ve de vegades. El que encara no hem vist ha estat en Rafa Nadal, encara que pot ser hagi comanat un kebab per menjar-se’l a ca seva i no ho sabem”.

“Tenint clients fidels que segueixen venint des de que vam obrir”

Però no tot ha estat senzill. De fet la fórmula, tot i ser única, no va acabar d’arrencar al principi: “El primer any fou molt complicat. Tant, que vàrem sospesar traspassar el local. Afortunadament no ho vam fer i anàrem agafant confiança per seguir endavant. Ara no ho canviaríem per res. Estam molt contents d’haver arribat en aquest punt. Tot l’esforç ha pagat la pena”.

Per compensar-ho i després de 19 anys de tenir cada dia obert, ara tanquen els dimecres. “El dia lliure m’agrada anar en bici i disfrutar del meu fill de 6 anys. M’agrada molt el pa amb oli, així que aprofit el dia i sempre que puc men vaig fins a Montuïri a fer-ne un a s’Hostal”, diu Yassine. Mentre que a Abdelkrim, a banda de també dedicar el seu temps lliure amb la família i els meus quatre fills, “sempre que tenc l’oportinutat m’apunto a curses d’atletisme”.

Integració a Manacor

“Quan t’integres no tens cap problema; el respecte es guanya per com ets, no per d’on ets” sosté Hajji. Vaig aprendre mallorquí a l’escola, a la Caritat. Després, per integrar-me millor me vaig apuntar als Al·lots de Llevant, a fer castells”. Tant l’un com l’altre diuen que mai han sentit mostres de racisme per part dels manacorins.

Finalment diuen que per acabar d’anar bé “ens faltaria la terrassa, però no la podem instal·lar perquè tenim la soca d’un arbre que es va talar fa uns anys i que ningú ha fet res per llevar-la. Diuen que ho faran quan reformin l’avinguda, però fa 10 anys que havia d’estar… La soca ha causat molts de problemes, persones que s’han romput cames o han foradat les rodes dels seus cotxes”.