Arnau G. Sansó

Move On, l’escola d’anglès situada a l’Avinguda del Torrent, va complir aquest 18 de juliol 10 anys de vida. Parlam amb Sara Montes Tejero (Manacor, 1987), professora i directora del centre, sobre quin balanç en fa d’aquesta primera dècada i d’algunes de les tendències dels manacorins i manacorines pel que fa a l’aprenentatge de la llengua anglesa.

-D’on ve la idea d’emprendre i obrir una escola d’anglès?

-Doncs va ser per casualitat. Fins el 2013 vaig fer classe a una escola de Barcelona, però sabia que en algun moment tornaria a Manacor. Aquest mateix any li van oferir una feina molt bona a en Joan, el meu home, que duu tota la part de gestió i administració de l’escola, i vam decidir tornar. En un primer moment volia compaginar fer classes d’anglès i el meu doctorat, però vaig veure que era massa i vaig prioritzar les classes. A partir d’aquí tot ha anat en creixement fins al que es pot veure avui en dia.

-De què feia feina abans d’obrir Move On?

-De professora d’anglès, auxiliar de conversa d’infantil i primària i també coordinava les activitats extraescolars d’anglès que es feien dins l’escola on era.

-Quin és el nivell d’anglès que té Manacor?

-Cada vegada més alt. Hi ha mot de canvi de quan jo era alumna a ara. La gent és més conscient de la utilitat i importància d’aquesta llengua, ja sigui per oportunitats de feina, per fer turisme… I la manera en que s’aprèn certament ha canviat. Ara, per sort, preval sobretot en els petits, la comunicació per damunt tota la gramàtica i lectoescriptura, que és vera que pot arribar a ser massa quan comencen a aprendre l’idioma.

-Hi ha massa acadèmies d’anglès a Manacor?

-N’hi ha moltes, però igual que hi ha moltes escoles de dansa o centres esportius. Quan em vaig plantejar obrir una escola d’anglès, aquest fet no em va preocupar massa ni em va fer enrera; no és una competència i tots tenim alguna cosa a aportar.

-Creu que hi ha molt d’intrusisme a la professió?

-Molt, i nosaltres també ens hem trobat amb aquests problemes. Això sí, tampoc s’ha de confondre ser nadiu amb saber ensenyar. Des de Move On prioritzam que siguin molt bons professors a que tenguin el nivell màxim d’anglès. Han de saber captivar els alumnes i animar-los; és el més important.

-Quina és la plantilla de personal docent amb la que comptau i quants d’alumnes hi ha?

-D’alumnes en tenim aprop de 500 i som 5 professores, totes filòlogues angleses, i després tenim en Joan que s’encarrega de gestionar i administrar l’escola i de tractar amb les famílies.

-S’ensenya bé l’anglès a les escoles i instituts? Quines són les principals dificultats que presenta l’alumnat?

-El problema fonamental de les classes a escoles i instituts són les ràtios d’alumnes, per això els nostres grups són reduïts. També pot afectar la metodologia aplicada a les aules i que lògicament no tots els alumnes són iguals. Podem distingir els que començen de petits i que per tant no tenim cap referència ni base sobre el seu nivell, i els que venen pel reforç o per treure titulacions oficials. Independentment d’això, sí que puc dir que la lectura és el que més costa, però no només a l’anglès, sinó en general. Molts no llegeixen els enunciats i intenten deduir el que han de fer a les activitats, quan realment la clau està en una lectura de 10-15 segons. Aquest problema és molt il·lustratiu i vertaderament mostra el problema que hi ha avui en dia amb la lectura. Llegir en qualsevol idioma sempre ajuda a la comprensió en altres; per això és molt important fomentar la lectura ja des de ben petits.

-És imprescindible sortir a l’estranger per aprendre anglès?

-Sí i no. Jo vaig aprendre el 90% de l’anglès que sé a Manacor, però és cert que anar a l’estranger és un complement que ajuda a espavilar-te i aprendre a nivell personal. Et dona fluidesa pero no precisió, però és important per visibilitzar-ne la utilitat. És molt positiu tenir una formació prèvia i anar a l’estranger per estar preparat en tots els àmbits de la llengua.

-Com han impactat les noves tecnologies en l’ensenyament de l’anglès?

-Són una eina útil i com que l’anglès és una assignatura molt instrumental, les noves tecnologies ajuden molt, encara que el seu ús en excés no és gens bo. L’anglès s’ha de xerrar i viure i eines com xarxes socials han ajudat molt a visibilitzar un món on l’anglès és important i es xerra. En el nostre centre tenim televisions a totes les aules i tablets però només s’utilitzen com a complement, no les utilitzam ni cada dia i moltes vegades no les utilitzam durant una setmana sencera. Procuram, sobretot amb els més petits, anar defora i fer activitats més dinàmiques. La tecnologia no és el centre de les nostres sessions.

-Quina és la paraula que creu que més costa a la gent d’aquí?

-Sorprenentment paraules senzilles com pencil (llàpis). A nivell general és bastant difícil diferenciar paraules que s’escriven de manera semblant o tenen quasi les mateixes lletres com though, thought, through… També molts de false friends (paraules s’assemblen a paraules de la nostra llengua i que no tenen el mateix significat que aquí) com carpet (estora, i no carpeta), actually (realment, i no actual) o embarrassed (avergonyit, i no embarassada). Sobretot que l’angès no es pronuncia tal com s’escriu.

-Quin balanç en faria d’aquests primers 10 anys?

-Estic molt contenta. 10 anys et fan veure si el teu projecte funciona o no. Molts d’infants que es van apuntar el primer any de vida del centre encara segueixen aquí i per molt que faci estona que venen sempre procuram que es sentin estimats i en un entorn familiar; així que el balanç és molt positiu. Sempre hem intentat fer grups reduïts, sense llibres i preocupant-mos per saber qui és cada alumne, d’on ve i quines són les seves mancances. És molta feina però no hem perdut gens la il·lusió. Procuram estar en contacte amb les famílies i que sabin que ens poden enviar un missatge sempre que vulguin, que cap alumne/a ni família es senti com un número més.