Si parlam d’eficiència energètica a la construcció, explica l’arquitecte manacorí Llorenç Brunet, la realitat és que comença a haver-hi “bastanta demanda”, sobre tot del client estranger. “Fa anys que intentam inculcar allò de l’eficiència energètica però cal una cultura i les ganes d’invertir prou per arribar a aquests estàndards”, reconeix Brunet que recorda que el concepte de passive house va néixer a Alemanya, un clima que necessita escalfar però no refrigerar, per això cal adaptar aquestes estratègies aquí, és a dir, combatre les altes temperatures de l’estiu per aconseguir un edifici eficient.

A Brunet Arquitectes sempre els ha agrada anar una passa endavant, per això, “un dels materials estrelles” per aconseguir un edifici eficient és la fusta. Reconeix que des de la crisi del 2007, es va començar a investigar la fusta com a alternativa econòmica a la construcció però deixa clar que “els edificis construïts amb estructura de fusta no són més econòmics que els sistemes convencionals”. De tota manera, deixa clar, que quan parla d’edificis de fusta a la Mediterrània, no hi té res a veure amb fusta vista.

És l’estructura de l’edifici que és de fusta. Un cop llest l’habitatge, ningú no percebrà si la seva estructura és de fusta o realitzada amb sistemes convencionals. “Arribàrem a la fusta perquè sempre intentam ser pioners. Feim moltes obres de mig-alt standing de clients centreeuropeus que construeixen un segon habitatge a l’illa, i ja tenen la cultura d’apostar per un edifici eficient”, explica. Per aconseguir-ho, resumeix, “el més fàcil és fer-ho amb estructura laminada de fusta”. A les illes, ha estat l’entrada habitual del passive house perquè el client estranger ja té interioritzats aquests conceptes.

De totes maneres, reconeix, hi pot haver alguna obra urbana d’habitatges però de moment és poca perquè “has d’esperar sis o set anys per tenir amortitzada la diferència d’inversió entre el sistema passive house i el convencional”. Així doncs, “al client que és un inversor que construeix pisos per llogar o vendre, no li interessa. La lluita és en aquest camp”. Per exemple, “a un promotor que vol fer habitatges amb fusta i vendre passive house, què li costarà? Un 10 o un 12% més? Aquesta diferència l’amortitzarà la persona que compra, no pas el promotor. La diferència és difícil d’assumir per a un promotor immobiliari, ha d’estar molt conscienciat”, admet Brunet.

Dos sistemes

Brunet explica que hi ha dos sistemes de construcció en fusta. D’una banda hi ha el Frame, que és complicat adaptar-lo aquí perquè està més pensat per a un clima fred i sec. Després hi ha el CLT, el contralaminat de fusta, que és idoni per a un clima humit i càlid. “La diferència substancial és que no té càmeres. És una llenya tractada, contralaminada i molt resistent al foc”, diu l’expert. A més de la fusta com a envoltant per aconseguir un edifici passive house, després s’han de tenir en compte els sistemes de climatització i renovació d’aire utilitzats. “Aquests dos conceptes són tan importants com construir en fusta. Un altre punt que cal tenir en compte és fer un edifici hermètic”, apunta.

I com a bon arquitecte, el disseny dels edificis “és el tema estrella”. “No s’ha de deixar de pensar en el disseny arquitectònic perquè té unes condicions molt importants per al passive house, perquè un mateix edifici col·locat cap al sud-est o cap al sud-oest és diferent. D’abril a novembre a l’illa necessitam controlar les radiacions del sol. Per això, cal acudir a allò que mil·lenàriament s’ha tingut en compte, és a dir, dissenyar segons el clima, no segons les vistes que volguem”.

Un altre dels temes importants de construir en estructures de fusta és que la construcció és “molt més ràpida”. “En una setmana o deu dies s’aixeca l’estructura”, remarca. De fet, ja comencen a tenir clients mallorquins que aposten per l’eficiència energètica, que són aquells que es fan la casa per a ells.