Una recent consulta feta a la intel·ligència artificial (IA) ha determinat quines són per ella les ciutats més lletges d’Espanya, distribuides per comunitat autònomes… I oh sorpresa!, a que no endevinau quina ha triat l’arxifamós chat gpt com a la més malgarbada d’aquetes illes? idò sí, Manacor. Una sorpresa relativa tenint en compte els precedents i que les xarxes han ampliat, sempre que han pogut, la lletjor de Manacor com un tòpic arribant fins i tot a elevar-lo la categoria de ‘meme’, a la portada d’una revista digital satírica o a encapçalar una espècie d’eliminatòries pel títol mallorquí de la categoria.
És per això que, no contents amb la simplicitat dels resultats, hem anat a demanar per quina raó la instel·ligència artificial arriba a aquesta conclusió, en què es basa i perquè tanta gent confon la seva opinió amb un estudi o amb un posicionament fonamentat en la realitat.
Evidentment Manacor no és una ciutat preciosa, això ja ho sabem els que hi vivim. Però tampoc és aquell fill lleig que hem de defensar perquè és nostre sense importar-ne la realitat. D’aquí a carregar-se el ‘mort’ d’una manera recurrent (i això que per exemple estèticament ha millorat de valent els darrers anys), hi ha moltes passes virtuals a comentar.
Començarem pel principi. Com funciona la realitat virtual?, Què li fa donar aquest resultat?. En parlam amb Adrià Barceló, cofundador de l’empresa de márketing i xarxes 24PM, amb seu a sa Bassa, perquè des del punt neuràlgic manacorí, ens resolgui dubtes (ja quasi existencials) sobre la qüestió ara més de moda que mai.
“Al final és un sistema informàtic que tria del que hi troba bolcat a internet”, explica Barceló, fent referència evident que el chat gpt ni viatja ni té l’abstracció per determinar què és lleig o preciós. “En tot cas no es tracta d’un estudi i no se li ha de fer cas com si fos informació o una cosa absoluta, perquè la intel·ligència no té personalitat, no és una veritat absoluta”, afegeix.
Cal explicar idò per què ho ha dit, per què ha arribat a aquesta conclusió tan dolorosa… “La intel·ligència artificial està pensada perquè s’assembli el màxim possible al sistema cognitiu humà. Perquè contesti amb suggerències. Per exemple, va molt alerta a donar-te una opinió, intenta ser objectiva encara que es basi en articles ja publicats dels que va bevent, però com deia, no ho considera una veritat absoluta, no és racista ni homòfoba”.
“Com a empresa estam al dia del que va sortint i podem anar-la aplicant perquè ens ajudi a nosaltres i a possibles clients a l’hora de fer feina. La gent en general no sap encara massa bé quins són els seus mecanismes i com és que contesta com ho fa”, diu Barceló. Cap a on va?. “Idò a que poguem ser més productius. Sempre el cervell humà podrà aportar coses per damunt la intel·ligència artificial”. De moment nosaltres som el seu aliment. “Però encara no té la capacitat inventiva i imaginativa. És l’home qui crea l’iphone 16, les màquines poden fer-ho possible, però dirigides i amb una idea preconcebuda per un cervell humà. Primer és l’humà qui ho ha de saber”.
Però i això no farà perdre llocs de feina que seran substituits per la IA? “En cada revolució industrial hi ha hagut aquest filtre i els llocs de feina no necessàriament s’han eliminat sino que s’han anat transformant. Avui en dia trobar un desenvolupador web és molt complicat perquè hi ha molta demanda. Fa uns anys ni existia, per exemple. El que vull dir és que potenciarà aquelles coses que l’ésser humà pot fer i crearà també noves professions que ara no imaginam. Les xarxes socials també havien d’acabar amb l’interacció entre persones, i amb les apps de lligar, per exemple, ha estat tot el contrari… o quan va sortir Airbnb també. És una eina més i has de pensar com tu la pots explotar”.
Allò més potent de la IA és la conversa que s’hi pot mantenir sense que hi hagi ningú al darrere. “Això ben aplicat servirà com a eina potent d’atenció al client. És vera que encara és relativament nou i si es vol perfeccionar serà car, però aviat no sabrem si qui ens contesta és una persona o no. Pots tenir una conversa, et pot programar un viatge o fer un règim de hidrats o calories. I això ja és un fet”, recorda Adrià Barceló.
Quins són els límits? En un futur s’haurà de regular i deixar clar com passa amb la publicitat, que es tracta d’una màquina. “Pot fer un resum d’un video de youtube o d’un document pdf i tot això és només la punta de l’iceberg. Potser servirà perquè els mitjans de comunicació deixin de tractar les coses com a absolutes a l’hora de redactar els titulars. És cert que la IA ara és poc contundent i poc comercial en aquest sentit”.
