Jordi Cerdó (Muro, 1947), és el president de la Federació d’Estades Turístiques Vacacionals de Mallorca. Fa més de 50 anys que es dedica a la indústria turística, primer com a hoteler, després com a turoperador, guia o agent de viatges. Des del 1994 es dedica al turisme interior. “Al peu del canó perquè és una feina que m’agrada”, diu convençut.
-Què demanarien al nou Govern sortit de les urnes respecte al seu sector?
-El que demanam amb caràcter urgent és una nova llei independent i consensuada, perquè en aquests moments hotels i lloguers turístics estam tots ficats al mateix sac i això no és just, ja que som dos models amb moltíssimes diferències. Turisme interior, agroturismes i turisme de vacances necessitam una normativa legal i hem de tenir uns drets i obligacions independents dels establiments de sol i platja. Durant la campanya el Partit Popular ha estat l’únic que ens ha donat suport en aquest sentit, per tant ara és el moment de fer-ho efectiu.
-En quin sentit exactament?
-Estam cansats d’obligacions, normatives, decrets i impostos. Pagam taxes de fems com si fóssim grans, ens obliguen a tenir una assegurança obligatòria, hem de dur per exemple un minuciós llibre de neteja com si fóssim un gran hotel amb moltes habitacions, després hi ha l’IBI, l’ecotaxa o un IVA que arriba al 21 %… tenim la impressió que tot són obligacions i no tenim drets. Entenem que som un fenomen nou a Mallorca i a tot el món, però per això necessitam altres regulacions.
-Aporten una altra manera de funcionar?
-Així és. A més, molts ocupen xalets o finques de foravila que permeten tenir ingressos a famílies mallorquines que, sense ells, no podrien mantenir i cuidar un patrimoni que és propi i que així no passa a mans foranes.
-On es focalitzen més establiments de turisme interior a Mallorca; més a la costa o a les zones interiors?
-És una distribució irregular, perquè mentre que en un municipi com Pollença aquest turisme interior va començar fa 30 anys i actualment hi ha més de 2.800 llicències, n’hi ha d’altres com Muro que amb prou feines arriben a les 60. Després n’hi ha d’altres com Búger, Sant Joan o Ariany que per ser tan petits tenen un percentatge alt. A Llubí n’hi ha pocs, a Algaida molts i a Manacor, per exemple, ja són uns 800. Amb això vull dir que la distribució no correspon a un patró costa-interior. Tot i que molts pobles de l’interior sí que s’han reactivat econòmicament gràcies a això. A les illes hi ha unes 14.000 ETV en aquests moments.
-Com pronostica la temporada alta?
-Esperam tenir una bona temporada d’estiu, amb una ocupació força superior a la de les vacances de Pasqua, i que segurament arribi al 80% sense problemes. La majoria de clients són alemanys, diria que sobre el 90%, després vendrien anglesos i francesos, que pugen durant el mes d’agost.
-La nova regulació que proposen també pretén posar límits?
-Sens dubte cercam que hi hagi un límit de creixement. Està clar que Mallorca és una illa i per tant té un espai limitat. El turisme és l’única indústria que ens funciona i per això l’hem d’ordenar regulant un màxim de places turístiques, que hi hagués un consens per assumir unes 125.000 places.
-També són més ‘rics’
-Som l’únic model turístic en què pràcticament tots els diners es queden a l’illa. Tengui en compte també que els clients solen tenir un poder adquisitiu alt amb una despesa mitjana diària d’uns 500 euros, entre casa, cotxe, menjar etc, cosa que de nou repercuteix en l’economia local.
Fotos: NELE BENDGENS
