Passats ja uns dies de reflexió després de les eleccions municipals de diumenge, d’assimilació dels resultats i de visualització dels possibles pactes necessaris per concretar un nou equip de govern amb cara i ulls, ja s’han iniciat els contactes per saber com respiren els distints partits i candidats al govern manacorí.
I damunt aquest escenari postelectoral ja hi ha els primers primers protagonistes. El Partit Popular de Maria Antònia Sansó i el PSOE de Núria Hinojosa s’han vist en una primera presa de contacte, que segurament tendrà més capítols. Les líders dels dos partits d’àmbit nacional es van veure per dinar aquest dimecres i van parlar de distintes qüestions municipals. De moment, i pel que conten les fonts, de res concret i de tot en general.
És ben sabut que Hinojosa no s’ha sentit del tot còmoda amb els seus socis de Més-Esquerra durant bona part de la legislatura, però la voluntat de treure endavant segons quins projectes progressistes ha fet que l’entesa durés fins el maig. I això és que li va dir a Sansó, que creu que les possibilitats d’un pacte entre conservadors i socialistes, encara que de moment són poques “hi són”. Hi són perquè la candidata del PP ha rebut indicacions i suggeriments tant de dins com de fora del seu entorn de partit perquè ho intenti. I també hi són perquè el PSOE no vol quedar-se sense governar almanco dos dels quatre anys.
Però Hinojosa primer intentarà cercar un pacte numèric amb Més-Esquerra. Sabedora de les necessitats dels ecosobiranistes per no deixar projectes a mitges, voldrà dos dels quatre anys de batlia (encara que el PSOE tregués 4 regidors i Més-Esquerra 7), per què com s’insinua des de les files socialistes les coses no seran iguals que el 2019. Un sedàs pel que Miquel Oliver no està disposat a passar. O millor dit, no amb segons qui.
El pla alternatiu socialista seria deixar que el fins ara batle arribés a un acord de govern amb AIPC-SyS i enllestís un pacte en minoria amb 9 regidors. Cosa que limitaria els moviments d’uns i altres, encara que Més no descartaria, arribat el cas, trobar acords puntuals per aconseguir abstencions del PP en segons quins aspectes.
La tercera via del partit vermell seria la de tornar a les negociacions PP-PSOE a fi de convèncer AIPC perquè s’hi unís, ja que són imprescindibles per arribar als 11 regidors que donen la majoria. Els portenys no ho acaben de veure gens clar i prefereixen Més-Esquerra si la situació es posa crítica. Així les coses, haurem d’esperar una mica més per comprovar quin camí vol o pot seguir cadascú.
