Bàrbara Duran Bordoy
No ha deixat de sorprendre (i molt), el comunicat de l’Ajuntament de Manacor, publicat el 9 de maig del 2023, en relació a la discriminació soferta per la comunitat xueta, demanant la investigació i divulgació la història d’aquest col·lectiu:
El ple de l’Ajuntament de Manacor ha aprovat aquest dilluns horabaixa per unanimitat la moció sobre el llegat xueta i jueu al municipi de Manacor. La proposta ha estat registrada i presentada pel grup municipal MÉS-Esquerra i ha tengut el suport de tots els grups polítics.
D’acord amb el text aprovat, l’Ajuntament de Manacor insta l’Escola Municipal de Mallorquí que, com a institució de referència a Manacor pel que fa a la divulgació de la història de Mallorca, programi cursos monogràfics que permetin la divulgació de la història d’aquest col·lectiu a Mallorca i concretament de Manacor. Així mateix, també s’insta el Museu d’Història de Manacor perquè impulsi la investigació sobre la història del col·lectiu xueta a Manacor; i el disseny d’itineraris urbans pels llocs més significatius del llegat xueta a Manacor amb l’objectiu de contribuir a la divulgació d’aquest llegat. Finalment, l’Ajuntament de Manacor en ple reconeix públicament la discriminació a què ha estat sotmesa la comunitat xueta a Manacor i a Mallorca i s’emplaça a fer feina amb totes les eines que estan a l’abast de la corporació municipal perquè cap altre col·lectiu no torni a ser discriminat a Manacor per qüestió de gènere, procedència, ètnia o pertinença a grup religiós.
Crida l’atenció aquest fet d’instar a dues institucions manacorines que no deixen de mostrar, dia a dia, el seu compromís amb la història passada i contemporània. Potser l’Ajuntament ha parat l’orella en una cosa que la historiadora Laura Miró ha esmentat diverses vegades, com també altres historiadors reconeguts: la memòria històrica no ho és solament la d’un segment social, la d’un moment històric concret, sinó que afecta a col·lectius que travessen èpoques i contextos. És la memòria dels negats, els marginats, els que ho han perdut gairebé tot per una de les voltes inesperades que dona la vida, i que no sempre veuen reflectida la seva presència històrica.
Potser, també, l’Ajuntament de Manacor ha descobert algun moment obscur de la història local que ara mateix es desconeix. Una vegada fet públic aquest comunicat, començaren a sorgir les respostes en les xarxes socials. Els tuits de Laura Miró deien: “Potser algú ho fa, a això”, afirmava, una mica pesarosa. Ella mateixa, malgrat la seva joventut, és un referent en l’estudi dels xuetes mallorquins. En els seus trenta anys de vida, ha publicat L’admissió d’estudiants xuetes a l’Institut Balear. El cas del metge Guillem Aguiló i Forteza, (Palma 2023: Lleonard Muntaner); Jueus, conversos i xuetes. Una visita pels calls de Palma, (Palma 2022: Illa Edicions); La qüestió xueta surt de l’illa (Palma 2021: Lleonard Muntaner); La contemporaneïtat xueta (Palma 2019: Documenta Balear). Tot i que aquests estudis se centren en àrees que no són Manacor, no és exactament així pel que fa al seu camp d’investigació: Laura Miró ha col·laborat amb historiadors manacorins i ha obtingut dues mencions d’honor, per les seves propostes, en els Premis Ciutat de Palma. I ara mateix està acabant la seva tesi doctoral.
Hi ha ja bibliografia publicada sobre els xuetes manacorins. Un excel·lent treball es troba publicat a les VII Jornades d’Estudis Locals de Manacor: “Els jueus i xuetes mallorquins. Algunes consideracions sobre les primeres comunitats xuetes a Manacor: 1723-1824” del jove i brillant historiador manacorí Guillem Mayol Rullán, que ja havia publicat Historia del teatre a Manacor conjuntament amb la seva mare Antónia Rullán (Món de Llibres 2012).
Altres episodis més obscurs s’han publicat també a les VI Jornades d’Història Local: “Margalida Segura Segura, una dona controvertida” (Gastaldo, Gallego, Miró, Canaleta, Castor) donen pas a l’estudi d’itervencions socials i personals que responen a una marginació molt profunda, amb implicacions polítiques inesperades. També Sebastià Sansó no deixà d’aportar, de manera indirecta, una mirada sobre els xuetes manacorins mitjançant els seus estudis sobre els llinatges i malnoms. En tot cas, sí que trobam una breu però clara i directa referència a Manacor viu (Purpurina 2018, p. 308-311).
Tot i que la història dona sorpreses, el fet de la marginació xueta està, clarament, en procés d’estudi per diversos historiadors. Estaria bé que l’Ajuntament de Manacor, en relació a aquest interès demostrat per la memòria històrica dels xuetes, establís una beca d’estudis per a joves investigadors, reforçant així la seva proposta.
En tot cas, des d’aquest article instam a la lectura de les diverses aportacions publicades per les Jornades d’Estudis Locals de Manacor. La feina feta per Antoni Ferrer i Magdalena Salas, com a principals coordinadors, i els seus col·laboradors és magnífica. És un fet que, entre el col·lectiu d’estudiosos de la història de les Illes, es parla de l’excel·lència dels estudis publicats a les Jornades manacorines, que esdevenen un referent de qualitat per a altres jornades d’estudis locals.
Per tal de tenir una idea de tot plegat, també instam a la lectura de “L’impacte historiogràfic i social de les Jornades d’Estudis Locals de Manacor” obra d’una historiadora jove i manacorina: Nina Laming López. La podeu trobar al darrer volum, Manacor. Vida i folklore. XII Jornades d’Estudis Locals de Manacor (p.339-358).
