Ars Antiqua eixampla perspectives i repertori

Revista 07500

| Revista 07500

Bàrbara Duran Bordoy

 

Sota el títol de “Essència barroc” el cor Ars Antiqua va oferir un concert el passat diumenge 14 de maig a l’església del Convent de Sant Vicenç Ferrer. Un esdeveniment que marca, si es vol, una nova etapa en la seva existència: obre la col·laboració amb un grup de músics que han escollit el nom de “Ensemble Ars Antiqua”.

És significativa aquesta passa, perquè el conjunt de cantaires (uns 23 membres a l’actualitat) més un grups de músics que, inicialment, semblen compromesos a ser acompanyants estables del cor pot ajudar a eixamplar quantitativament i qualitativament el repertori.

Cal recordar que Ars Antiqua fou fundat per Martí Sáez cap el 1987. És curiós el nom que escolliren, car Ars Antiqua és un període de la història de la música que marca el desenvolupament de la primitiva polifonia, associat sobretot a l’Escola de Notre Dame (s. XII-XII). Que recordem, el cor Ars Antiqua mai no ha interpretat un repertori medieval primerenc, i el nom queda així com una referència als inicis de la música polifònica europea d’arrel culta.

Sí que en els seus inicis marcà clarament una predilecció pel repertori renaixentista, però que va creuar etapes cronològiques amb l’entrada com a director de Xavier Gelabert. És veritat que havien tingut altres directors com Ricard Terrades (actual director dels Blauets de Lluc) i la mateixa Eulàlia Salbanyá. Amb Gelabert, però, encetaren un seguit d’obres escèniques de caràcter més contemporani: Anomenat lo Tort, Els Pirates, El Mikado i l’òpera Libera me; però també recuperaren muntatges com Amore nel festino,  i La Belle Helène.

Ars Antiqua és, clarament, el cor successor de la Capella de Manacor. No solament per la seva estabilitat  (més de 35 anys de permanència), sinó per la seva capacitat d’interpretació a l’escena: ja duen dos muntatges del Ai Quaquin que has vengut de prim. El darrer, aquests mesos passats, ha oferit una interpretació amb noves aportacions del manacorí Antoni Parera Fons, que ja s’encarregà dels arranjaments del Quaquín enregistrat a Barcelona (1971), amb el mateix Parera Fons com a productor.

El concert de diumenge presentava peces corals amb acompanyament instrumental: el Magnificat d’Isabella Leonarda (Ars Antiqua ja havia cantat peces d’aquesta compositora barroca sota la direcció de Gelabert); A song to welcome home his majesty from Windsor de Henry Purcell; que no deixava de ser una referència a les músiques creades a l’entorn de la monarquia britànica, així com Let Thy Hand be strengthened i In exitu Israel de G. F. Händel.

Al bell mig d’aquestes peces, Josep Tatay interpretà amb soltura un deliciós concert de Vivaldi per a Fagot i conjunt instrumental, La notte. Sebastià Pou (violí) Francesca Asensio (violí), Maria José Gómez de la Vega (viola), Esteban Belinchón (violoncel), Xisco Aguiló (contrabaix) i Jaume Tomàs (clavicèmbal) formen el conjunt Ensemble Ars Antiqua que acompanya el cor.

Un dels punts fonamentals d’aquest nou repertori és, sens dubte, que s’apropa a nivells de dificultat més exigents, que demanden del cor bona preparació vocal, capacitat de treballar textures complexes i agilitat interpretativa. Aspectes que de ben segur seguiran treballant en propers muntatges, dels quals s’espera una millora qualitativa que alimenti més, si cal, la possibilitat d’anar encarant repertoris més complexos. Ara, segons Eulàlia Salbanyà, seguiran treballant en El Messies de Händel, del qual esperam poder escoltar alguns fragments a Manacor. Una cosa que, es miri com es miri, és tot un luxe. Com també gaudir d’un grup de músics totalment engrescats en anar escalant noves etapes i noves fites.

publicitat
07500 botiga

Vols comprar el teu exemplar?

publicitat
publicitat