Arnau G. Sansó
Manel Santana Morro (Consell, 1972) és doctor en Història i actual professor i cap d’estudis a l’institut IES Mossèn Alcover. La seva tasca com a historiador el va dur a ser director general de Participació i Memòria Democràtica durant la legislatura passada. Dins l’àmbit de la investigació la seva feina ha girat en torn als moviments socials a Mallorca i en la Guerra Civil.
El nostre nou col·laborador, Arnau G. Sansó, parla amb ell sobre el seu darrer llibre Memòries del 36. Manacor, de l’exaltació de Franco a la troballa d’Aurora Picornell sobre els nivells de propaganda i influència del franquisme dins els aspectes ideològics del dia a dia de la societat manacorina.
-Per què després de vèncer el franquisme va intentar convèncer que la seva era la ideologia correcte?
-Perquè guanyar una guerra no significa guanyar la pau i malgrat la repressió, hi havia un sector social de convicció democràtica. Es pretenia convèncer el gruix de la població de les bondats d’una dictadura paternalista. Es va eliminar el concepte de justícia social i es va substituir pel d’un règim benefactor capaç d’harmonitzar el capitalisme en el benestar desitjat de la població.
-Vostè parla de calendarització i de noms de carrers adaptats. Tant afecte això al subconscient col·lectiu?
-El nom d’un carrer o plaça és una cosa simbòlica: pot afectar o no, però està clar que és una manera d’adoctrinar i a la vegada de silenciar i condemnar a l’oblit la memòria de la democràcia.
-Quin paper de resistència jugaren els escriptors locals?
-Els escriptors locals donaren visibilitat a uns fets, unes circumstàncies i pouaren a la memòria col·lectiva silenciada, és a dir, el que no podien explicar els historiadors; perquè la historiografia no estava democratitzada, la feren els escriptors amb poesia i narrativa.
-Podem parlar de Miquel Àngel Riera com una persona controvertida? va ser regidor municipal en temps del franquisme
-Miquel Àngel Riera és una figura controvertida. Pens que era un home d’idees conservadores però mai no abandonà el vessant humanista i per això tractà la guerra de com va influir en la personalitat i emocions de les persones. La seva obra és novel·la psicològica de primera magnitud.
-Fins a quin punt la democràcia va tancar les ferides?
La democràcia no va tancar ni ha tancat les ferides. La reparació de les víctimes del franquisme ha arribat tard i encara queden víctimes en fosses comunes. Encara no sabem tota la veritat; cal perseverar, estudiar i investigar. Caldria entendre quina va ser la lògica, si és que n’hi va haver alguna, en la que actuaren els repressors. El cas d’Aurora Picornell n’és un magnífic exemple: sempre s’havia cregut que era a Porreres, ja sigui per distracció o per fer sofrir a la família.
-No és curiós que el batle que va fer per llevar els monuments franquistes de Porto Cristo fos Toni Pastor (PP)?
-Molt curiós, però s’ha de reconèixer la seva valentia (valentia que arribaria a ser motiu de conflicte amb el seu propi partit). Amb ell discreparia per molts motius, però a la vegada reconec que ell i l’equip de govern normalitzaren una situació que s’arrossegava des de feia molts anys enrere, que era la presència d’una toponimia franquista en un règim democràtic.
-Parlin’s del seu paper al Govern i la primera obertura de fosses
-El meu paper durant la legislatura passada va ser el d’aplicar la llei de fosses, començar a obrir fosses de la Guerra Civil i crear l’estructura perquè el Govern actués gairebé d’ofici. Així i tot vull reconèixer i valorar la persistència de l’equip actual que amb fermesa no sols ha donat continuïtat, sinó que li han donat una empremta personal; en especial Jesús Jurado i Marc Herrera.
