Majorica va canviar de mans el juliol del 2021, després d’un concurs de creditors i diverses dècades de penúries socials i financeres. Ara, passada la crisi i en mans de la francesa Majoraperla, torna a treure el cap en un sector canviant i tendent a les modes. Amb imatge renovada, Majorica torna a la càrrega després de deixar Barcelona com a seu principal i tornar a prendre les decisions des de Manacor. Didier Grupposo (París, 1969), el seu director general, ens parla de l’estat de la situació.

-Majorica té més vides que un moix?

-M’encanten els moixos! Quan vam entrar de ple en la nostra crisi pròpia, durant la darrera pandèmia, i vaig començar a pensar estratègies per sobreviure i parlar amb inversors, ja els vaig dir: que sapigueu que aquí tots som immortals. Majorica sobreviu a totes les tempestes. Encara me’n recordo de quan aquí mateix [assenyala fora del despatx de direcció], vaig anunciar que no tenia més remei que presentar un concurs de creditors. La cara de la gent era de “com? això no pot ser”, però alhora els vaig assegurar que lluitaria perquè aquest no fos la fi de la història, sinó el punt d’inflexió. I ho ha estat.

-Han après dels errors passats?

-Més que anomenar-los errors diria que hem après de les nostres debilitats. És veritat que tots cometem errades puntuals, però diguem que hem sabut localitzar on érem i on hi havia problemes. Has de pensar: val he de córrer una marató, perquè aquest és un recorregut de llarg termini; però si no estic en plena forma, si no tenc el sistema informàtic correcte, no tenc els tallers a punt… però em crec el més guapo i resulta que no ho sóc… cal enfocar-ho d’una altra manera i fer un rentat de cara. A tots els inversors candidats també els vaig dir: “Majorica és una meravella, amb un potencial enorme, però hi ha molta feina”, no valia dir em quedo amb l’empresa sinó que s’hi havia d’invertir. El nou propietari té tota la il·lusió del món i entén que això és una marató.

-En quin estat es troba actualment Majorica?

-En un estat d’ebullició total i d’il·lusió. És a dir, tenim tots els equips dels diferents departaments amb projectes, amb una visió clara que això ens ha servit de lliçó i que d’aquí en endavant hem de mirar perquè cada departament millori. Si els darrers 20 anys hem facturat 20 milions d’euros anuals, en els propers dos o tres anys hem de facturar 50 milions cada any. És un bon repte. Però per això cal estar preparats i cal començar a sembrar.

-Sembrar on?
-Òbviament no tots els projectes triomfaran. Al mercat espanyol, al que seguim mirant amb afecte, i al mercat internacional. La setmana que ve ens anam a una fira a Singapur per intentar obrir més el mercat asiàtic, ia l’estiu posarem en marxa una popup store de sis mesos a Miami per entrar als Estats Units, on en aquests moments no hi ha botiga física, sinó que venem únicament en línia.

-Per tant, la vocació és més internacional ara?

-Abans aquests 20 milions d’euros els fèiem enfocant l’oferta gairebé exclusivament al turisme sense mirar els clients espanyols. Però aquí a Espanya hi viuen 47 milions de persones… sabent que ara fins i tot els al·lots duen perles, tenim 47 milions de clients potencials. Fins i tot els infants duen perletes… No hem d’oblidar el mercat estatal on el repte és doble: rentar la cara a la marca i tornar que la gent confiï en tu, un repte més de màrqueting i disseny que una altra cosa. A nivell internacional hem d’estar més pendents de la competència.

-Al món li continua interessant la perla artificial?

-¿Artificial? Diria que la nostra és una perla orgànica, perquè al final utilitzam, a part del nucli de vidre, elements naturals. Perquè natural què és?, obrir una ostra i ficar-li de manera forçada un gra perquè es desenvolupi una perla i acabar matant-la?, així és el procés de les perles cultivades.

-La pregunta continua sent la mateixa. A la gent, al mercat, li continua interessant la perla?

-A nivell ecològic la nostra perla, quant a sostenibilitat, es defensa molt millor que la cultivada, perquè no maltractam cap animal. I a més, les tendències ens indiquen que les perles tornen a estar de moda, i estam pujats a l’ona. Si vostè demana a Miami o a Berlín, la gent segueix relacionant Majorica amb perles i això és el que ens interessa.

-Es manté com a article de luxe?

-De luxe assequible. És un preu que no és el de bijuteria de 5 o 20 euros. De mitjana, la peça Majorica està entre els 120 o 150 euros. El luxe assequible d’avui admet que puguis tenir en un mateix aparador una peça de 50 euros i al costat un collaret de 3.000; la clientela ho entén. Abans estava molt més segmentat.

-La seu oficial de Majorica ha passat de Barcelona a Manacor. Per què?

-Perquè Manacor és cada cop més internacional. És una de les lliçons de la pandèmia. El nucli dur és aquí a Manacor. Després quan necessitem un talent especial ja sortirem a cercar-lo on sigui. La comunity manager és a Madrid, per exemple, i ens coordinam perfectament des d’aquí sense cap problema. I venir a Mallorca, per les connexions, avui dia és súper còmode.

-Totes les perles se segueixen fabricat a Manacor?

-Sí, el cent per cent, i ho continuarem fent. És el secret més ben guardat després de la Coca-Cola. De fet, estam estudiant doblar torns de producció. Actualment la jornada laboral és de 7 a 15 hores… si volem duplicar les vendes haurem de treballar el doble. Es tracta, com li deia, invertir per millorar la fàbrica.

-Quantes perles produeixen a l’any?

-S’ha de diferenciar. Hi ha les que fabricam i després les que acaben passant el control de qualitat. Actualment estam fabricant quatre milions de perles anuals que acaben venent-se. Això no vol dir peces. És a dir, unes arracades poden dur dues perles, però un collaret evidentment moltes més. Depèn de la joia. Així que peces com a tal serien 700.000 a l’any. Cada minut, a algun lloc del món es ven una peça Majorica.

-Quantes persones treballen a la fàbrica de Manacor actualment?

-Estam en una plantilla de 110 i amb previsions d’augmentar. No és un sector de gaire escala.

-Per quan un museu de la perla?

-De moment pens més en la possibilitat d’un museu itinerant per anar explicant pel món la història de Majorica. Pens que fins i tot podria donar per a un guió d’una sèrie de Netflix [riu], els primers anys, l’època viscuda durant els últims, la de fa vint… hi hauria material. El patromini Majorica és tan ric que hem de donar-li vida i sortida en els propers anys. Hi estam fent passos, tenim un arxiu que pot donar moltes sorpreses interessants.

-En quin punt està la viabilitat de Majorica?

-Majorica és una empresa sanejada. Anam frescs i per enguany i el que ve els resultats ja seran positius. Després hi ha les inversions, que és el que ens agrada i el que som conscients que hem d’emprendre. En aquests moments la propietat entén que els doblers que es guanyen no són per al negoci, sinó per invertir a llarg termini.

-La gent jove reconeix la marca?

-Fins ara a Espanya ens coneixia la gent de 45 anys cap amunt. Avui el repte és que ho facin els de 30. No anam als mil·lenials purs, perquè crec que ja hi ha molta competència i perquè en la franja dels 30 és on hi ha el poder adquisitiu en aquests moments. A la Xina, per exemple, és una altra cosa i gent de 24 anys sí que pel seu nivell econòmic, atès que s’emancipen més aviat, en pot comprar peces Majorica.

-El collaret de perles segueix estant de moda idò?

-Hi ha diferències de percepció entre els que marquen tendència com Rosalia o Harry Styles, que surten amb perles, amb collarets i d’altres amb peces més petites.

-Veig que han fugit de la típica imatge de l’al·lota seminua per anunciar les seves perles a la nova campanya. La societat actual ja no ho admet?

-Encara existeix aquest tipus de publicitat. Però en una societat cada cop més inclusiva va perdent el sentit.