Segona de les entrevistes, en col·laboració amb la revista Perlas y Cuevas, als candidats municipals a les eleccions del 28 de maig. En aquesta ocasió parlam amb Miquel Oliver (Més-Esquerra)
-Quina valoració en fa de la legislatura que acaba?
Positiva en molts d’aspectes, un d’ells en la capacitat de girar certes dinàmiques que duia l’administració perque comenci a mirar més de cara al ciutadà. Fins ara no era així i per desgràcia encara hi ha funcionaris i departaments que no ho tenen clar. Hem de fer que els ciutadans no se sentin estranys quan entren a l’ajuntament. Per altra banda, l’aprovació del Pla General ha estat important i no solament a nivell urbanístic. S’ha donat una passa molt important a nivell mediambiental amb un estalvi de reciclatge de més d’un milió d’euros anuals, els Serveis Socials s’han activat d’una manera notable. Hem de tenir en compte que dels quatre anys, dos han estat hipotecats per la pandèmia. Consider que la gestió ha estat exemplar, amb una bona resposta de cap a la ciutadania, amb la injecció dels vals comercials a fi de reactivar l’economia local, amb ajuts per a empreses i autònoms…
-Políticament parlant, ha estat complicat governar amb els socis de pacte?
Tots els matrimonis tenen desavinences, però al final, el resultat és la millor carta de presentació. Com deia, malgrat la pandèmia hem tengut la capacitat per fer noves inversions amb polítiques socials d’esquerres. Dins tot això un tema fonamental era l’aigua, dur aigua potable a Manacor d’una vegada per totes… miri si feia temps que ja ens havíem acostumat i havíem normalitzat no tenir-ne. Hem cumplit el 80% del nostre programa electoral.
-Per què es veu tanta de gent sempre esperant a ser atesa a l’Ajuntament?
Sobretot són persones que esperen per ser ateses al registre d’entrada. Perquè encara que de cada cop es fan més tràmits de forma telemàtica, encara n’hi ha que no. També moltes vegades demanam coses que la pròpia administració ja en té constància com l’empadronament, documents per escolaritzar els nins, per sol·licitar els ajuds de 200 euros, el certificat de convivència…
-Arribarem enguany als 50.000 habitants?
El número d’habitants és cada cop major. A dia 17 de febrer, que són les darreres dades que tenim, érem 49.668 manacorins segons la relació del padró municipal. Encara que les dades en realitat són una mica inferior, perquè els naixements i les defuncions són automàtiques, però no quan hi ha gent que passa a empadronar-se a un altre municipi o quan s’actualitzen les dades dels residents estrangers, que són cada entre 2 i 5 anys, per tant sempre estaríem uns 3.000 habitants per davall.
-Com han fet la nova llista electoral?
Amb una fórmula assembleària, de forma paritària i gent del redol, una mescla entre gent nova i del partit. Sense distingir el qui té carnet del qui no en té, però que vegin i sentin com a seu el projecte. Amb una transversalitat també pel que fa a l’edat. Paula Asegurado, la número dos, per exemple, respon perfectament a aquest perfil. Ha estat molt senzill fer la llista per la predisposició de tothom a voler formar-ne part quan li ho vam proposar. No hi ha hagut cap problema.
-Tenen alguna línia vermella a l’hora d’arribar a futurs pactes?
Línies que tenen a veure amb l’ideari de la visió manacorina. Primer és el municipi de Manacor i que el ciutadà tengui ateses les seves necessitats.
-I el seu objectiu com a batle?
El meu objectiu sempre ha estat que sentin orgull de ser manacorins. De la Fira de les Dones, de la Vila del Llibre, de la Nit de l’Art, del Manacor Encantat
-Els jutjats sen van, alguns locals de la zona tanquen, horaris partits… el centre està en hores baixes?
Discrep. El centre de Manacor sempre ha estat viu. Amb tota la situació sanitària per la que hem passat, amb negocis obrint i tancant, pens que l’administració ha garantit la convivència. És vera que s’ha d’incentivar una major socialització pot ser. A mi també m’agradaria un major horari comercial, però molts dels empresaris són autònoms. Per altra banda, què ens estimam més, uns Jutjats amb activitat de 9 a 14 hores de dilluns a divendres o un centre cultural i biblioteca que doni major vida a la zona del claustre tot el dia?.
-Per cert, en quin punt estan els jutjats?
Els jutjats depenen ara mateix dels pressupostos estatals. El solar ja està cedit però està vinculat a una altre zona de diversos propietaris. La cosa es pot allargar si esperam a tenir tots els vials llestos. Per tant és millor començar a construir i a partir d’aquí ja es faran. Hi ha llum verda per part del Ministeri de Justícia, que ja ha inclós el projecte als dos darrers pressupostos. Ja està a punt per fer-ne l’adjudicació de l’edifici.
-S’expropiarà el camí que va a Cala Varques?
Al catàleg de camins municipals no consta que hi hagi una ruta que vagi a Cala Varques com a tal. Reclamar-ho comportaria endisar-nos en un procediment judicial llarg, per tant l’expropació és la via més senzilla i ràpida. Ja hi ha moltes figures de protecció de l’espai de cala Varques com la PIAT o les zones ANEI. A més la llei ja especifica que totes les cales han de ser accessibles i l’Ajuntament se n’ha d’encarregar que això sigui possible. Hi ha un pla especial per Cala Varques que ja marca la capacitat, que és de 130 persones i a partir d’aquí per a quants de cotxes ha de ser l’aparcament que habilitarem, que serà de 32 places. Tenint en compte que és una cala sense serveis. Està previst posar-hi un marcador amb una petita placa solar que indiqui quantes places queden lliures.
-Com valora l’aplicació de la Zona de Preferència per a Residents?
La ZPR ha tengut conseqüències socials i comercials molt positives. Pobles com Son Servera, Artà o Sant Llorenç ja tenen també zones ACIRE i a Palma de les avingudes per endins hi ha restriccions al trànsit… i no passa absolutament res. Hi ha una conciència ciutadana i per part dels residents. També dóna més seguretat a les escoles, per exemple.
-Per què hi ha mig Manacor en obres al mateix temps?
Perquè moltes estan vinculades a ajuts i subvencions puntuals que s’han d’aprofitar i perquè en molts casos no hi havia cap projecte fet a l’espera de tenir doblers disponibles per quan l’estat ens permetés aprofitar part del remanent, per la regla de la despesa. Hem procurat dur endavant els projectes que tenguessin el major impacte de barri possible.
-Quants de doblers queden a la caixa municipal?
Després del 31 de desembre de 2023 quedaran uns 7 milions d’euros, als que se li han de sumar 10 milions més que són els que no es poden tocar, perquè intervenció no ens ho permet i que serveixen per garantir que l’Ajuntament pot fer front a les despeses del dia a dia, una garantia que hi haurà doblers per dir-ho així.
-Així i tot, encara no tenim la reforma de l’avinguda des Torrent ni començada
Ha estat una de les decepcions de la legislatura. Des del Consell, que és de qui encara depèn la via, ens van demanar que de manera urgent els presentessim un projecte, i així ho vam fer. Ara, a falta de dos mesos per a les eleccions, l’obra encara no ha començat. No hem de caure en el parany electoralista… segur que no començaran abans d’acabar el mandat, però la lògica diu que serà durant l’estiu.
-Els portenys protesten perquè consideren que Porto Cristo ha tornat a quedar abandonat
De cap manera està abandonat. S’hi ha fet molta de feina i s’hi ha invertit molt aquesta legislatura, sobretot a la primera línia i una gran inversió a la zona portuària. La plaça del Sol i la Lluna és la més gran del municipi. Allà s’hi construirà una pèrgola damunt l’escenari, similar a la de la plaça de Sant Jaume però sense buits perquè no hi passi la pluja i amb una coberta de plaques solars.
-Es preveuen més projectes urbanístics importants?
Durant els propers anys tocarà fer microurbanisme destinat a aconseguir una ciutat més amable, un espai urbà més hamoniós. Amb una brigada d’unes 10 persones per resoldre totes les petites coses que no necessitin d’una gran intervenció, que a lo millor han de dependre del departament d’Urbanisme. Un urbanisme més amable amb la gent. També estam pendents de fer un a nou contracte d’enllumenat.
-Asfaltar carrers?
El tema de l’asfaltat és l’eterna discussió entre Urbanisme i Serveis Generals, perquè es podria fer d’una forma senzilla, però els tècnics molts cops obliguen a canviar els serveis que hi ha abaix dels carrers abans de tornar a asfaltar, o adaptar les voravies a les mides que dicta la normativa.
