Gamin d’Isigny: el cavall més estimat de tots els temps

Joan Caldentey Brunet

En el trot actual la vida esportiva d’un cavall és força curta i la renovació de la plantilla dels Hipòdroms es fa en una voràgine escaldalosa. Fa dècades les plantilles de trotadors eren estables, les noves importacions i debuts creaven autèntica expectació. Debut i victòria era el tòpic!. Recordo haver vist de nin una munió de gent esperant fora de l’hipodrom l’arribada de camions, amb matrícula francesa, carregats de bísties. 

Els cavalls, a diferència d’ara, corrien setmana rera setmana fins a edats més avançades que les actuals. Aquest fet propiciava que els animals destacats assolissin gran popularitat entre els cavallistes i que inclús s’anunciés la seva participació, a mode de reclam, en la portada del programa. Gamin d’Isigny molt probablement ha estat uns dels que ha tengut més simpaties i estimació de l’afició durant el quasi cent anys de trot a Manacor.

En Gamin nasqué França l’any 1972 a l’eguassada d’Annick Auvray, criador que anys després despuntà amb Lutin d’Isigny. Fou importat des de França el 1979 per Rafel Morlà, un mercader palmesà que en aquells moments tenia bons contactes amb propietaris francesos. Al país gal no havia estat un trotador excessivament destacat. A més, patia una aparent lesió crònica a una de les seves extremitats posteriors, motiu pel que fou enviat a les Illes amb només 7 anys, quan encara tenia uns anys per poder competir, i aculumar sumes a l’estranger. 

Per aquests motius Morlà tardà una mesos en vendre el cavall que incialment fou adquirit per un propietari de Ciutat, que el confià a l’experimentat preparador i jockey Julià Arnau. Ja en les primeres carreres demostrà virtuts com una bona punta de velocitat. A més, la seva lesió, tot i tenir estèticament seqüeles, estava completament curada. Després d’una sèrie d’actuacions destacades fou venut per una quantitat de doblers substanciosa, però mai desvetllada, a la Peña Alazán. Grup de propietaris constituit als primers 80 i que precisament agafava el nom de la capa de Gamin que, de fet, fou el seu primer exemplar.  

Traslladat a Manacor a les quadres de l’entrenador Miquel Càndil, passa a còrrer habitualment al recinte manacorí on es converteix en una autèntic crack guanyant en desenes d’ocasions la carrera estelar, tot i el hàndicap que arribà a rendir. Gamin acabà sent idolatrat per l’afició del Llevant, que sempre l’empeyia durant la carrera i celebrava les seves victòria. També pels apostants pels qui era quasi sempre benefici segur. Tira Gamin!, tira Gamin! era el mantra del públic quan corria. Mai un cavall tengué, ni ha tornat tenir, el suport tan incondicional i admiració de l’afició.

Gamin tenia a més un caràcter excepcional. Noble, tranquil, valent, voluntariòs, de trot fàcil (corria amb una brilla simple, un engallador llarg i unes proteccions posteriors) i sobretot senzill de conduir. Fou un autèntic cavall escola. Joan Bauça, actualment jockey profesional, aprengué l’art de la conducció amb ell. 

A l’igual que un rosari d’aprenents que més puntualment també disfrutaren de guiar-lo, com ara Salvador Santmartí, Francesc Marimón, Charlie Villalonga, Guillem Andreu, Pedro Mesquida, Tomeu Llobet, Gerardo Lorenzo o Toni Grimalt entre d’altres. També Emerita Estelrich, una de les conductores pioneres del nostre trot. 

Gamin d’Isigny es convertí també un trotador popular a les carreres d’estiu dels pobles en les quals n’era tota una atracció. Quasi sempre era confiat a menadors locals com Joan Llabata (actual president de la FBT) que el conduí a l’Hipòdrom Gabellí des Cavaller l’any 1987. O Gabriel Pou, avui dia jockey d’èxit a França, que el menà a la desapareguda voltadora de Sant Jordi.

L’any 1988 canvià per darrera vegada de mans i fou adquirit per Jeroni Perellò. Conta la llegenda que la compravenda es tancà a un famòs bar de primera línia de Porto Cristo. Per aquells temps Gamin encara corria carreres especials a un nivell excepcional malgrat veure’s superat per exemplars més joves. De fet les seves darreres actuacions, ja a la carrera preestelar, daten del 1990 a l’edat excepcionalíssima de 18 anys!. Retirat dels hipòdroms passà els seus darrers anys als estables de Miquel Càndil, on va morir a finals dels anys 90.

Amb bons origens, fill de Queronville LB i Villanelle, tengué descendècia; encara que, tot s’ha de dir, per sota de les expectatives. Engendrà pocs fills, només 16, i d’aquests només en destacaren Hard to Win SM, Reina d’Isigny i Valmy d’Isigny. En motiu de la Gran Premi Manacor de l’any 1993 desfilà per darrera vegada davant un públic que encarà l’ovacionà i aplaudí.

Fa anys m’arribà a les mans el llibre de l’escriptor i actual ambaixador de Malta a Finlàndia, Kenneth Vella, sobre Isard du Pont. Vaig descobrir que la seva història era idèntica a la den Gamin. Paral·lelismes de la vida i del trot en ambients insulars!