Sebastià Llodrà (Més-Esquerra) és el regidor de Medi Ambient i Mobilitat de l’ajuntament de Manacor, unes àrees que malgrat ser conflictives han suposat dos pilars del programa de govern municipal
Com valora aquests quatre anys al capdavant de la delegació de Medi Ambient?
És el departament més gran quant a pressupost, però seguim poc dotats pel que fa a treballadors malgrat tenir un contacte directe i diari amb la ciutadania. Alhora, aquest també ha estat un factor important durant tota la legislatura: fer que la gent sentís l’àrea de Medi Ambient com a seva. El fet que haguem implicat els veïns en el control contra l’incivisme i el reciclatge ha fet que hi hagi aquest sentiment de pertinença.
Manacor continua sent un poble brut?
És un poble gran amb cada vegada més gent… vull dir que hi ha incivisme, però per sort el percentatge és petit. Perquè se’n faci una idea, al centre de Manacor cada dia es recullen porta a porta les bosses d’escombraries de 3.500 vivendes aproximadament i la mitjana d’incidències diàries és de 35. És cert que encara hem d’arribar més a la ciutadania, però el problema no és tant a la neteja viària o de recollida, sinó als punts negres d’abandonament de voluminosos en certes àrees d’aproximació, sobre tot a foravila i en dilluns, vinculat en molts casos amb el lloguer vacacional.
Entenc que hi ha marge de millora idò
Per descomptat que hi ha marge de millora, perquè necessitam un servei de neteja del segle XXI que s’impliqui com a gestor de residus. Li comentava que per part de la ciutadania aquest camí ha començat amb 47 reunions per explicar els nous contenidors i el sistema de reciclatge amb més de 4.500 veïns informats.
El porta a porta arribarà a implantar-se a tota la ciutat com una cosa natural?
Manacor pot tenir instaurat el sistema porta per porta al cent per cent en qüestió d’anys, perquè no; amb un complement d’aportacions a àrees concretes, amb targetes i càmeres. Hi ha casos en què és molt complicat aplicar el sistema. Tornant al centre, on el porta a porta fa anys que existeix, la gran finca de Sa Bassa, amb més de deu plantes i molts habitatges o el de la Banca March, tenen i hauran de tenir un règim especial de recollida: amb un contenidor que col·locam a les 19 hores i retiram el primer de tots. També succeeix a l’edifici dels Dragones a Porto Cristo.
La reducció de la tarifa per a qui recicla compensa a nivell econòmic pel consistori?
Per suposat. Perquè la inversió no ha de ser econòmica quan comptes amb el factor humà, que al final és d’on aconseguirem el benefici en tot això. La nostra decisió va ser clara, per augmentar el reciclatge d’orgànica i així estalviar-nos més d’un milió d’euros a l’any en incineració, calia premiar els que feien l’esforç mitjançant una taxa menor, de 114 euros, en lloc dels 169 euros de la tarifa ‘normal’. De moment i després d’un parell d’anys, un 32% dels veïns de Manacor ja disposen de la targeta per obrir els contenidors marrons i per tant paguen menys a la factura. A canvi han de fer un mínim d’aprotacions anuals i estar disposats a fer que els nostres tècnics puguin fer alguna inspecció arribat el cas.
Cal retirar alguna targeta per incompliment o males pràctiques?
Si el 2021 van ser 9 durant aquest passat 2022 vam retirar més de 130 targetes.
Hi ha altres ajuntament que en segueixin l’exemple?
Hi ha casos similars com el de Santa Eulàlia del Riu a Eivissa, amb l’ajuntament del qual estam en contacte per compartir informació. Amb una gran diferència, que ells han començat pels hotels i grans productors de fems i nosaltres pels habitatges. Són dues maneres d’entendre un mateix problema.
A Manacor hi ha menys places turístiques
No es cregui, només a Cales de Mallorca disposam de 12.000 places turístiques i tenim registrades al municipi de Manacor uns 8.500 habitatges de lloguer vacacional.
Han començat a eliminar noves zones de gespa de la ciutat. Per què?
L’eliminació de gespa de les rotondes ve determinada dins la concessió i l’enfocam en la reducció del consum d’aigua. No és normal que amb el clima mediterrani que tenim i amb les temperatures dels darrers anys haguem de mantenir una gespa pròpia de països amb pluja. És cert que els temps han estat poc constants però al març haurem acabat amb les que hem començat, la del Cilindre, la de la rambla del Rei a Jaume i la del batle Comes.
Quan s’instal·laran les càmeres que controlin les entrades a la Zona de Prioritat per a Residents (ZPR)?
Estam en reunions amb l’empresa que les instal·larà, segurament a l’estiu. Seran un element més per reforçar la ZPR. De tota manera, els beneficis i el resultat de la zona morada ja es noten sense necessitat de càmeres. El trànsit per aquests 56 carrers del centre limitats als veïns ha disminuït un 75%. Cal recordar, malgrat tot, que qualsevol pot sol·licitar un permís de 24 hores per passar, encara que no visqui al centre de Manacor. A través de l’app habilitada és molt senzill.
Per què creu que els conductors no passen?
Perquè ho perceben com un lloc hostil en el sentit que han d’anar amb precaució pel benefici de tothom. Per a les càmeres hi haurà un període d’adaptació. Un cop en funcionament llegiran les matrícules i les creuaran amb una base de dades.
No haurien de remodelar o embellir aquests carrers també per promoure el passeig i els trajectes agradables al vianant?
És un primer pas. No podem esperar que l’urbanisme solucioni abans els problemes per actuar. Per exemple a Sillot, aquest estiu tanquem el trànsit de diversos carrers de la primera línia com a prova. Va funcionar molt bé i va tenir un cost de 200 euros. Això no vol dir que a la llarga calgui actuar efectivament. És una cosa semblant amb el carrer de Ciutat: no podem esperar una remodelació, la gent, els vianants, han de ser els protagonistes de la mobilitat.
