Antoni Amorós fou nomenat el 2018 rector de la parròquies manacorines. Un temps que li ha permès entendre i analitzar una mica més el caràcter i la idiosincràsia de la vida social i eclesiàstica del poble. Darrere d’un Sant Antoni convuls per la tensió entre la parròquia i l’ajuntament de Manacor, les coses tornen a la calma.

-Per què creu que aquest Sant Antoni ha estat tan tens a Manacor?
Penso que les coses es van distorsionar amb el passar dels esdeveniments. En realitat va ser un problema de no haver trobat una solució adequada a temps. Entre els que vam formar part de l’església dels Dolors vam estudiar tota una sèrie de solucions, fins i tot n’hi va haver que van proposar endur-sen els Goigs de Completes fora del temple i per així no tenir embolics. Les opcions eren molt diverses.

-Passats uns dies, creu que va fer el correcte?
Cal reconèixer entre tots que la gestió va ser un fracàs i també que la meva sortida en defensa que les persones que jo crec que van ser atacades ho va complicar tot una mica més. Però ho havia de fer, necessitava deixar-ho tot aclarit. Si no, quina classe de persona seria? Hauria estat com un rei de l’antic règim que abandona els seus sense fer res…

-En qualsevol cas i encara que l’espai eclesial hagi quedat petit, continua defensant que les Completes no han de sortir del seu espai tradicional
A la reunió posterior amb el Patronat de Sant Antoni vaig voler que quedessin les coses clares sobre aquesta qüestió. El batle forma part del Patronat com a membre municipal, així que també n’és conscient i hi era present. No sóc partidari que les Completes surtin de l’espai religiós per anar-se’n, per exemple, a un lloc com la plaça Ramon Llull on indubtablement hi cabria més gent i on jo podria sortir igualment a oficiar-les. Però crec que no es tracta d’això, es tracta de deixar un criteri marcat perquè es continuïn celebrant als Dolors.

-Qui va organitzar el sistema d’assajos de Completes? Per què no es va tenir en compte que podia acudir aquesta quantitat de gent després de la pandèmia?
Pel bé de la unitat de la festa ho havia de consultar tot amb el Patronat, que en general va estar d’acord amb el sistema d’assajos i l’opció que, els qui assistissin als dos previs al 16 de gener, tindrien assegurada la seva entrada al moment de Complets. Però no esperàvem tanta gent, crèiem que per les dades d’anys anteriors estaríem sobre les 200 persones i al final en van venir prop de 900. També cal dir que algunes es van colar pel forat des moix de manera una mica irregular, i això també cal tenir-ho en compte de cara al futur.

Ja tenen una solució sobre la taula per evitar un nou embolic?
Alguna fórmula trobarem durant la junta de seguretat de la propera tardor. Encara no li puc dir quina. El que és clar és que l’assistència ens va derbordar i que l’any que ve només podran entrar un màxim de 600 assistents procedents dels assaigs dels Goigs a Completes, la resta podran venir aquests dos dies previs, però sabent que si no han arribat entre els primers 600 no podran passar després dissabte de Sant Antoni pels portals laterals amb espai reservat, sinó que ho hauran d’intentar pel portal principal.

-Es penedeix de la manera com es va expressar els dies posteriors i especialment de la qualificació de ‘quina puta gent que sou’ dedicada a determinats crítics amb vostè i els seus?
Només me’n penedeixo d’una cosa, i és de no haver transcrit la primera estrofa de l’himne de la Marina per explicar millor a tots aquells que es van preocupar per mi, que jo estava bé. Però de res més, continuo pensant el mateix i ho tornaria a escriure. Està clar que cal tenir en compte el medi i el context de les xarxes socials, on el llenguatge és un altre i a mi em van insultar en reiterades ocasions prèviament. Però, per exemple, en una entrevista amb un mitjà de comunicació, no ho hauria expressat així, això és evident.

-Però Joan Francesc Cortès, el jove sacerdot convidat a Completes i Beneïdes tampoc va calmar les aigües amb les seves declaracions sobre la Guerra Civil…
No puc dir res de cap company sacerdot. És clar que les seves declaracions no van ser adequades i va demanar perdó en públic i a mi personalment.

-Ho ha passat malament aquestes setmanes?
Mai no es passa bé en una situació així; però ja no per mi sinó més per haver de deixar al·lots i al·lotes fora de Completes per excés d’aforament recomanat. No per les meves paraules. Tot i que també li diré que alguns mitjans han provocat una situació tensa amb els meus superiors durant tots aquests dies.

-Per què?
El bisbe m’ha recriminat la manera d’expressar-me. No hi ha estat a favor i m’ha cridat l’atenció. No li va agradar que sortís així en defensa de dues persones que van patir l’atac públic per una situació que va sortir de mare.

-Com és la seva relació amb el bisbe Sebastià Taltavull?
Ens duim excel·lentment bé. Tingueu en compte que som vicari episcopal del senyor Sebastià; ell em va triar i tenim una reunió els dimarts de cada setmana de 10,30 a 16 hores al Consell Episcopal. En algunes coses no estam d’acord, és clar, però és que si no, no caldria que donés la meva opinió.

-Està content sent rector de les parròquies de Manacor?
Estic molt content a Manacor. La gent és encantadora. És veritat que ja són parròquies, que la ciutat ha crescut i que té molts pitos i flautes, i combinar-ho tot és difícil. Però m’ho prenc com un servei a l’Església on estic còmode. Tenc promesa d’obediència i la madona de la meva vida és l’Església. El puc combinar amb el meu càrrec de vicari episcopal perquè el bisbe m’allibera de moltes responsabilitats i compleixo la funció sobretot d’assessor.

-Per cert, què opina que Sant Antoni pogués ser la festa oficial de les Illes Balears?
No en puc donar una opinió clara perquè no m’ho havia plantejat. Sant Antoni és el patró de Menorca i és la festa amb més sentiment de les que se celebren lluny de Palma… però no li puc argumentar res més.