El capellà Joan Francesc Cortès va encendre la polèmica amb una publicació a les seves xarxes socials després del desacord entre el batle i el rector per l’aforament de les Completes
Tot semblava anar bé en la tornada de la festa de Sant Antoni a Manacor després de 1.089 dies d’espera. Però com que tot pareixia ser massa, dues polèmiques van esquitxar de ple la celebració, una conseqüència de l’altra, i amb l’Església com a protagonista directa. Diumenge a la nit el director de les Completes, Xavier Gelabert acusava sense esmentar-les a les altes esferes de l’ajuntament manacorí de no deixar passar totes les persones que havien assistit als dos assajos previs, una passa imprescindible per garantir-se un forat entre les 1.492 places que el dispositiu de seguretat marca des de fa uns anys com a límit d’accés durant l’acte cim de la vigília de Sant Antoni.
El tema és que al principi tant Gelabert com el rector de les parròquies de Manacor, Antoni Amorós, havien calculat en 200 els seients a reservar i així ho van fer saber a la Junta de Seguretat de la festa. Però el que no s’esperaven és que hi anessin més del doble als assajos… fins a gairebé les 900 persones. Això suposava un problema de 700 raons. I d’aquí el xoc que, resumit, va acabar amb la parròquia demanant el pas assegurat per a 900 (i la resta d’entrada lliure fins a completar les 1.492 localitats) i l’Ajuntament i la Junta oferint-ne 600 (300 per capella lateral) atesos els problemes de logística perquè la policia controlés tants documents d’identitat en tan poc temps.
I llavors va arribar el drama: Joan Francesc Cortès, jove vicari manacorí de la catedral de Sant Feliu del Llobregat i convidat d’honor del Bisbat de Mallorca a les Completes i a presidir les tradicionals Beneïdes de Manacor del 17 de gener, va botar a l’escenari amb una frase més punk que religiosa, adaptada al seu instagram com va creure convenient: “Qui legisla i viu sense Déu, està destinat a mentir i a no acceptar mai la seva culpa. A donar la culpa als altres i a no acceptar mai la pròpia responsabilitat. Som els nebots dels que no vau poder cremar al 36”, en una clara referència al batle i el seu partit, Més-Esquerra, a qui Cortès va relacionar amb els assassins de la Guerra Civil.
En veure l’enrenou creat tant dins de l’equip de govern municipal com entre molts veïns manacorins, Joan Francesc Cortès, va fer durant les Beneïdes un pas enrere i va demanar primer disculpes a través del micro i després també a través de les xarxes socials amb una glossa: “Qui parla s’equivoca, jo me vaig equivocar, per això vull demanar, perdó a tota sa plaça”. Un intent de redempció que alguns van acceptar, però que d’altres, com el regidor de Medi Ambient i Mobilitat, Sebastià Llodrà, va continuar criticant, acusant el Bisbat de Mallorca de permetre l’insult i mantenir Cortès per a la desfilada: “Som els pares dels fills que han de créixer en una societat sense odi. Aquesta persona ahir no hauria d’haver presidit les Beneïdes de Manacor de cap manera”.
Joan Francesc Cortès (Manacor, 1984) va ser ordenat sacerdot el 7 de maig passat a Catalunya, on resideix. Cortès va deixar la seva ciutat natal als 22 anys per emprendre una prometedora carrera musical a Barcelona. El seu pla inicial era estudiar al Conservatori del Liceu, treballar, viure uns anys a Catalunya i tornar a l’illa. Els seus plans van canviar quan va sentir que, en comptes de ser organista de la parròquia, havia d’entrar a la vida religiosa.
