El renou de la màquina de tallar sopes de l’any 1926 indica el camí cap a l’interior de Can Ribot, el darrer dels forns que tanca les seves portes a Manacor, el darrer dia de l’any, després de dècades de tradició i servei de barri. “Aquestes darreres setmanes mos demanen si mos ho hem pensat bé, si n’estam segurs de tancar i no continuar més. És clar que ho hem pensat bé!, de fet mos pega plorera cada vegada que pensam que no tornarem a obrir; però estam cansats i els fills ja tenen altres feines, així és que ha arribat el moment”, explica amb emoció Margalida Ferrer, dona den Jaume Riera, un dels dos germans que l’any 1980 (l’alltre és en Toni) van canviar foravila  per l’obrador, la terra per la farina i l’hort per pans, ensaïmades, panets o senyorets, com a herència primerenca dels seus pares Francisca Cabrer y Jaume Riera, que era els qui ho van comprar.

El Forn de Can Ribot va obrir les portes el 1940 de la mà de Margalida Garau i Tomeu Quetglas al carrer Verònica on és avui. Per posar-li fesomia van triar el malnom de la família, i així ha quedat.

Ja són 42 anys d’aixecar-se prest, a les 3,15h els dies feiners i a les 2h els dissabtes, a fi que tots els bars, cafeteries, botigues i clients en general de la barriada, poguessin berenar de bon dematí assaborint les especialitats que han fet de Can Ribot un forn especial, d’estampa i tracte, d’aquells que quan entres ja saps que hi has vengut a fer. “Vàrem entrar per octubre o novembre de 1980 sense saber res de l’ofici, però en Colau i na Margalida (els anteriors forners durant més de 20 anys) quedaren amb nosaltres fins que en vam haver après… i fins i tot encara venien a ajudar en dates puntuals com Nadal o Pasqua, quan augmentava la feina”. Fins aquest dissabte 31 de desembre a les 14h (quan està programada la despedida amb els clients de tota la vida) Can Ribot feia 300 pans diaris i tres pics per setmana enfornava senyorets.

Un forn que també va ser administrat per Tomeu Quetgles durant 22 anys més. Cosa que si sumam per enrere podem saber que can Ribot va obrir just després de la guerra civil. Una història de quasi 90 anys que de moment acaba amb els germans Riera. “Hi ha hagut gent que ha vengut a veure el forn i les màquines, però quan veuen les condicions de vida que comporta fer de forner es tiren enrere. Ara tendrem temps de fer altres coses, de cuidar els néts i de poder anar de viatge!”, diu na Margalida, mentre recorda la carta que la presidenta del Govern, Francina Armengol, li ha enviat aquesta setmana i la nota de despedida que la família ha penjat a la porta de vidre de l’entrada.